Thorfinn Karlsefni
Thorfinn Karlsefni (nòrdic antic: Þorfinnr karlsefni Þórðarson, islandès: Þorfinnur karlsefni Þórðarson) va ser un explorador islandès. Al voltant de l'any 1010 AD, va seguir la ruta de Leif Eriksson cap a Vinland, en un intent de curta durada per establir un assentament permanent amb la seva esposa Gudrid Thorbjarnadóttir i llurs seguidors.
  | |
| Nom original | (is) Þorfinnur Karlsefni |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 980 Islàndia |
| Mort | 1007 (26/27 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador |
| Família | |
| Cònjuge | Gudrid Thorbjarnardóttir |
| Fills | Snorri Thorfinnsson (en)  |
Sobrenom modifica
L'epítet Karlsefni significa "possibilitats d'un home" segons el prefaci de Magnus Magnusson i Hermann Pálsson,[1] encara que el diccionari Cleasby-Vigfusson ho glossa com "un home profund",[2] elaborat arreu com a "home de debò", un "home prometedor".[3]
Història modifica
Les expedicions de Thorfinn són documentades a la Grœnlendinga saga ("Saga dels Groenlandesos", d'ara endavant Grl.) i a la Eiríks saga rauða ("Saga d'Eirik el Roig", d'ara endavant Eir.),[a] que plegades són conegudes com les Sagues de Vinland,[4] però els detalls tenen una varietat considerable.[5]
Groenlàndia modifica
Thorfinn Karlsefni va conèixer a Groenlàndia Gudrid Thorbjarnardóttir (Guðríðr Þorbjarnardóttir), vídua de Thorstein Eiriksson i s'hi va casar.[6] Ella estava sota la cura del seu cunyat Leif Eriksson a Brattahlíð, la finca llegada a Leif per Eirik el Roig. Eirik haviat mort en una epidèmia ca. 1003, tot i que segons Eir. encara era viu i li va fer d'amfitrió.[7]
Vinland modifica
Thorfinn va prendre la decisió transcendental d'anar a Vinland (NA i islandès Vínland), que segons Grl. va prendre per insistència de Gudrid. I Leif va acordar llogar-li les cases que havia construït a Vinland, ja que no desitjava donar-les-hi gratuïtament.[6] Entre els altres colons a Vinland hi havia Freydis, germana o mitja-germana de Leif Eriksson, qui havia acompanyat Karlsefni en el seu viatge (Eir.) o que va dirigir una expedició pròpia que va acabar en una carnisseria (Grl.).
Segons Grl., Karlsefni va marxar amb 60 homes i 5 dones, seguint el camí que van fer Leif i Thorvald Eiriksson. Mentre que a Eir. va prendre tres vaixells amb 140 homes, descrivint el viatge amb gran detall.[8][b]
Gudrid va tenir un fill de Thorfinn a Vinland, que fou anomenat Snorri,[9][10] el primer infant de descendència europea que va néixer al Nou Món i del qual molts islandesos poden traçar llurs seves arrels. La localització exacta de la colònia de Thorfinn és desconeguda però es creu que podria ser el campament nòrdic excavat a L'Anse aux Meadows, Terranova.
Fonts de Saga modifica
S'ha assenyalat que Eiríks saga rauða (Eir.) distorsiona els fets donant indegudament crèdit a Thorfinn.[11]
Per exemple, nega que Thorvald Eiriksson mai va dirigir el seu propi viatge per arribar a Vinland (com registra Grl.), fins i tot abans que Thorfinn. Encara que Thorvald havia trobat la mort a mans de les fletxes índies a Vinland abans que Karlsefni s'hi embarqués, Eir. posposa la mort de Thorvald perquè pogués acompanyar Karlsefni a Vinland,[12] finalment per patir una mort més fantàstica quan va rebre un tret d'un unípede.[13] Eir. trasllada a Karlsefni el crèdit de posar nom a nombrosos indrets geogràfics des de Helluland i Markland a Kjalarnes, encara que "això contradiu completament la Grœnlendinga saga i segurament és erroni".[14] Helluland (illa de Baffin) i Markland foren nomenades per Leif; Kjalarness ho va ser per Thorvald qui hi va enfonsar el seu vaixell, i hi v deixar la quilla com a monument,[15] i no un naufragi anònim com apunta Eir.
Groenlendinga Saga modifica
Segons la Grœnlendinga saga, l'expedició de Thorfinn Karlsefni va començar després del seu matrimoni amb Gudrid Thorbjarnardóttir. Aquest matrimoni amb Gudrid va ser predit abans de la saga pel primer marit de Gudrid, Thorstein Eriksson, després de la seva mort. [c] L'expedició va portar dones i bestiar, el que significa que planejaven estar assentats a la zona un temps. Al llarg del viatge van menjar una balena. També van tallar fusta, colliren raïms i capturaren peix. Un toro que van portar va espantar els natius (Skrælings). Van intentar aplacar als nadius oferint llet, però els indígenes van emmalaltir i es van iniciar les baralles. Guðríðr Þorbjarnardóttir va donar a llum el fill de Thorfinn Karlsefini, Snorri, abans de tornar a Groenlàndia.
Saga d'Eirik el Roig modifica
La Saga d'Eric el Roig representa a Thorfinn Karlsefni com a comerciant reeixit de Reynines, Skagafjord, al nord d'Islàndia. Karlsefni s'embarca en una expedició comercial amb quaranta homes, i arriba a Brattahlid, a Groenlàndia on són allotjats per Eiric el Roig. Karlsefni es casa amb Gudrid aquest hivern. Karlsefni parteix amb tres vaixells i 140 homes a la recerca de Vinland. L'expedició de Karlsefni arriba a l'hivern a un tros de terra, on dos esclaus exploradors van trobar raïm i el gra salvatge. Menjar una balena varada els causa una malaltia, així com una baralla. El grup de Thorhall va declarar que la balena era una ofrena de Thor, que ofenia als membres cristians i van marxar.
L'expedició de Karlsefni descobreix més al sud una abundant zona plena de blat, peix i caça. Intenten contactes amb els indígenes que viatgen en vaixells coberts de pells. Els indígenes es marxen i els groenlandesos hivernen allí, on floreix el seu ramat. A la primavera següent, l'expedició retroba als indígenes i es compromet amb el comerç, fins que un toro s'escapa i espanta als indígenes. Els nadius retornen després de tres setmanes amb intenció hostil, es produeix una escaramussa, i els groenlandesos intenten com poden fugir al bosc. Karlsefni i els seus homes són salvats per Freydis, que espanta als indígenes amb el seu pit nu amb una espasa presa d'un dels groenlandesos caiguts.
L'expedició es dirigeix cap al nord, i Karlsefni cerca Thorhall en va. Els homes de Karlsefni es troben amb la criatura d'una cama que es diu que va matar Thorvald Eiriksson amb una fletxa. El fill de Karlsefni, Snorri, neix al Nou Món. Però, finalment marxen i després de passar temps a Groenlàndia amb Eric el Roig, Karlsefni i Gudrid tornen a la granja de Karlsefni a Reynines, a Islàndia.
Origen familiar modifica
El pare de Thorfinn Karlsefni era Thord Horsehead (Þórðr hesthöfði Snorrason),[6][18] i la seva mare es deia Thorunn (Þórunn).[18] Thord Cap de Cavall era fill de Snorri, fill de Höfða-Þórður Bjarnarson.[6]
Thorfinn presumiblement era vinculat a la finca del seu pare anomenada Stad (Stað) a Reyniness (Reynistaður).[18] Aquesta finca era situada a l'àrea de la badia de Skagafjord,[18] en la qual el besavi de Thorfinn hi havia establert arrels, i a la seva granja de Höfði á Höfðaströnd a Höfðaströnd.[d] El propi Thorfinn també s'havia retirat a l'àrea en els seus darrers anys; mentre Eiríks saga diu "ell va marxar a la seva granja a Reyniness,"[19] Grœnlendinga saga estableix que va comprar noves terres a Glaumbær.[6]
Una genealogia més detallada (sota Eiríks saga rauða, cap. 7) és interpolada a H o al text Hauksbók de Haukr Erlendsson. Haukr tenia un interès particular des que ell mateix es va declarar descendent de Thorfinn.[11] Tanmateix, el traçat ancestral de Haukr des del besavi de Karlsefni, Thord de Hofdi,es desvia de les altres fonts, i la versió del Landnámabók[17] es considera més acurada i fiabl.[16]
Tot i que no es mostra a l'arbre genealògic (a la dreta), Thorfinn també reclama descendència de la matriarca Aud Ketilsdóttir a través de Thord Gellir.[20]
En l'art modern modifica
A principis del segle xx, l'escultor islandès Einar Jónsson va rebre un encàrrec de Joseph Bunford Samuel per crear una estàtua de Thorfinn Karlsefni a través d'un llegat que la seva esposa, Ellen Phillips Samuel, va deixar a la Fairmount Park Art Association (def Philadelphia, ara Association for Public Art).[21] El seu llegat especifica que el fons havia de ser utilitzat per crear una sèrie d'escultures "emblemàtiques de la història d'Amèrica". Thorfinn Karlsefni (1915-1918) va ser instal·lat al llarg de Kelly Drive, a prop del Memorial Samuel de Filadèlfia i inaugurada el 20 de novembre de 1920.[22][23] Hi ha un altre exemplar de l'estàtua a Reykjavík, Islàndia. L'1 d'octubre de 2018 uns vàndals van danyar severament l'estàtua. Van derrocar-la i la van arrossegar fins al proper riu Schuylkill.[24] "Sembla que l'estàtua va ser extreta de la seva base de pedra, que mesura 12 x 12 peus d'ample. Es van dispersar trossos de pedra a través de les marques d'arrossegament a terra i es pot veure el bronze enfonsat al riu." - NBC Philadelphia[25]
També hi ha un manga japonès de Makoto Yukimura mostrant una versió en ficció de la seva vida: Vinland Saga.
Notes modifica
- ↑ Els manuscrits de l' Eiríks saga rauða són indicats per la sigla: A=Hauksbok, B=AM 557=Skálholtsbók s Storm 1891
- ↑ Kunz 2001, p. 666 dona "cent quaranta homes" i Magnusson & Pálsson 1965, p. 94 "160 persones", però Storm 1891 diu "var fjórir tigir manna annars hundraðs" amb la lectura ".xl. manna ok .c. " (A, Hauksbok) notes al peu
- ↑ Thorstein havia sucumbit a la malaltia quan la parella es dirigia a un viatge intentant recuperar el cos de Thorvald a Vinland.
- ↑ El Landnámabók indica que el besavi Thord de Hofdi havia emigrat (de Noruega?) a Islàndia.[17]
- Notes de l'arbre genealògic
- ↑ Ragnar Hairy-Breeks — Björn Ironside — Aslak — Thorvald Backbone (hryggr) — Björn Butterbox, etc. és la nissaga patrilineal donada al Hauksbók
- ↑ Áslákssonar, Bjarnarsonar járnsíðu in the Hauksbók
- ↑ Hroald Spine (Hróaldr hryggr) és anomenat Thorvald Os Negre (Þórvaldr hryggr Ásleiksson) a la genealogia del Hauksbók[16]
- ↑ Björn byrðusmjör
- ↑ In the Hauksbók she is indicated as bearing the same name as her mother Fridgerd.
- ↑ Thord Gellir o "Yeller", fill d'Olaf Feilan, net d'Aud Ketilsdóttir
- ↑ Þórhildr Rjúpa
- ↑ Þórðr hesthöfði
Referències modifica
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Intro., p.8
- ↑ Cleasby, Richard; Vigfússon, Guðbrandur. An Icelandic-English Dictionary. Printed for private distribution by J. Bunford Samuel, 1922, p. 116. «EFNI n. .. β. in a personal sense: manns-efni, a promising young man; karls-efni, a thorough man»
- ↑ DeCosta 1901, p. 122n: "Enfi" finds its equivalent in the Latin Materia, signifying "Stuff". "Mannsefni" stood for a "promising man," and "Karlsefni" for a "real" or "sterling" man... indicated that the person to whom it was applied was made of "good stuff"
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Kunz 2001, pàg. 626–676 etc.
- ↑ Jones 1968, p. 300
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Magnusson & Pálsson 1965, Grl., ch. 7 (pp. 64-67 i notes)
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Grl., ch. 6, "(Després de la mort del seu marit, Thorstein el Negre la va transmetre a Eiriksfjord, i) Gudrid va anar a viure amb el seu cunyat Leif Eiriksson a Brattahlid" (Grl., Ch.6, p.64); "Eirik el Roig la va rebre a Brattahlid.." (Eir. Ch. 6, p.90)
- ↑ Kunz 2001, p. 666
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Grl, ch. 7 (p.66), Eir, ch. 12 (p.102), llistat com a "Snorri Karlsefnisson" en l'índex de noms.
- ↑ Mitchell, Alana. «Legend that begins in Newfoundland ends with a 'fantasy' discovery in field» (Reprint). Leif Eriksson Monuments Pages, 30-11-2002. [Consulta: 25 agost 2008]. «Eventually, they settled in what is now Newfoundland, gave birth to Snorri Thorfinnson and stayed for about three years.»
- ↑ 11,0 11,1 Magnusson & Pálsson 1965, Intro., pp.30-31 "(Haukr Erlendsson) té un especial interès en la saga d'Eirik, ja que ell mateix era descendent de Thorfinn. Va inserir material genealògic addicional al text (capítols 7 i 14) i va fer diverses modificacions lleugeres per afegir més brillantor a la fama del seu avantpassat."
- ↑ Jones 1968, p. 301
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Grl., ch. 12, pp. 101-103
- ↑ Jones 1968, p. 301
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Grl., ch. 5 (pp.59-61); Storm 1891, "Ch. Þorvalldr for til Vijn lanz"
- ↑ 16,0 16,1 Per exemple, Rafn, Carl Christian. Antiqvitates americanæ. Schulzianæ, 1837. crossreferences "Þórvaldr hryggr Ásleiksson" given by Haukr as Thord of Hofdi's grandfather to "Hróaldr hryggr" given by the Landnámabók.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Landnámabók: Ellwood 1898, Part III, Ch. X, pp.136-; Pálsson 2007, §208. Thord (p.93): "Thord, the son of Bjorn Butter-Box, son of Hroald Spine, son of Bjorn Ironside, son of Ragnar Hairy-Breeks.Thord.. took possession of Hofdastrand in Skagafjord.. and made his home at Hofdi...had a third son called Snorri, who married Thorhild the Ptarmigan, daughter of Thord Gellir, and their son was Thord Horse-Head. He married Thorgerd, daughter of Thorir Slouch and Fridgerd, daughter of King Kjarval of Ireland."
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Magnusson & Pálsson 1965, Eir., ch. 7 (pp. 91-93 i notes)
- ↑ Magnusson & Pálsson 1965, Eir., ch. 14 (pp. 104-5)
- ↑ Pálsson 2007, §95. Aud the Deep-Minded (p. 50) to §109 Olaf Feilan (p. 55)
- ↑ Samuel, Joseph Bunford. The Icelander Thorfinn Karlsefni who Visited the Western Hemisphere in 1007. Printed for private distribution by J. Bunford Samuel, 1922, p. 5–9.
- ↑ Samuel & Einar Jónsson 1922, p. 5
- ↑ «Interactive Map > Thorfinn Karlsefni». Association for Public Art homepage. [Consulta: 3 agost 2016].; adaptada de Bach, Penny Balkin. Public Art in Philadelphia. Temple University Press, 1992.
- ↑ Vandals Pull 100-Year-Old Viking Statue Pulled Into River - The NY Times
- ↑ Vandals topple Philadelphia statue of Viking explorer into Schuylkill River - AZCentral
Fonts modifica
- Texts
- Eiríks saga rauða og Flatøbogens Grænlendingaþáttr: samt uddrag fra Ólafssaga Tryggvasonar. S. L. Møllers bogtr., 1891. OCLC 64689433.
- Traduccions
- Magnusson, Magnus; Pálsson, Hermann. The Vinland Sagas. Penguin, 1965. ISBN 0-14-044154-9., with indices for Personal Names and Place Names.
- The Vinland Sagas. Viking Penguin, 2001, p. 626–676. ISBN 0-14-100003-1.
- Ellwood, T. (Thomas), 1838-1911. «Part III, Ch. X». A: The Book of the Settlement of Iceland: translated from the original Icelandic of Ari the Learned. T. Wilson, 1898, p. 136.
- Pálsson, Hermann. «§208. Thord». A: Landnámabók. Univ. of Manitoba Press, 2007, p. 93. ISBN 978-0-887-55370-7.
- Estudis
- DeCosta, Benjamin Franklin. The pre-Columbian discovery of America, by the Northmen: With Translations from the Icelandic Sagas. J. Munsell's son, 1901.
- Jones, Gwyn. A history of the Vikings (Open Library). Oxford University Press, 1989, p. 300. ISBN 978-0-19-285139-0.
Enllaços externs modifica
- Biography Dictionary of Canadian Biography Online
James C. Brogan. «Thorfinn». A: J. G. Wilson. Appletons' Cyclopædia of American Biography. New York: D. Appleton, 1889.- «Thorfinn Karlsefni». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 26. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
