La casa principesca de Thurn und Taxis (en alemany des Fürst enhaus von Thurn und Taxis) és una família aristòcrata alemanya que va exercir un gran paper en el servei postal a Europa durant el segle xvi, sent avui prou coneguda per ser la propietària de nombroses cerveseries i constructora d'un gran nombre de castells, a part de ser una de les majors fortunes d'Alemanya.

Infotaula d'organitzacióCasa de Thurn und Taxis

Epònimbadger (en) Tradueix i Torriani Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfamília noble alemanya Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1695
FundadorEugen Alexander von Thurn und Taxis
Data de dissolució o abolició1806 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitRatisbona
Governança corporativa
Cap actualAlbert von Thurn und Taxis
Format per
Part deTorriani Modifica el valor a Wikidata

Lloc webthurnundtaxis.de Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Al segle xii, la família llombarda «tasso» (que significa teixó) residia en Camerata Cornellà, Bèrgam.[1][2] El teixó (alemany: Dachs) va esdevenir l'escut d'armes de la família quan els aristòcrates Tasso es van establir a Alemanya, i el 1624, es van convertir en comtes (alemany graf). Cap al 1650, van canviar els cognom italià original " Della Torre i Tasso " a una traducció a l'alemany per la qual són coneguts: Thurn und Taxis. El 1695, la família va rebre el privilegi d'usar el títol de prínceps gràcies a l'Emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Ruggiano de Tassis va fundar un servei postal a Itàlia a finals del segle xv, aconseguint gran èxit. Més tard, l'11 de desembre del 1489, en Innsbruck, Janette von Taxis va ser designat com a cap dels serveis postals de l'Sacre Imperi Romanogermànic.[3] La família va conservar aquesta exclusiva posició durant segles, dividint les seves activitats comercials en tant els feus del Sacre Imperi es feien cada vegada més autònoms; tot i això, ni la Guerra dels Trenta Anys ni posteriors conflictes o commocions els van arrabassar la direcció dels serveis postals de gran part d'Europa Central. El 12 de novembre del 1516, la família Thurn und Taxis establir un servei postal a Brussel·les, que arribava fins a Roma, Nàpols, Espanya, Alemanya i França a través d'estafetes.[4]

 
Segell de Thurn-und-Taxis per valor de 15 Kreuzer, l'any 1859

La companyia Thurn und Taxis duraria fins al segle xviii, quan les seves seus en territoris de baix domini d'Espanya van ser comprades pel govern d'aquest país, deixant d'operar com a empresa particular als territoris dels Borbons. Després de les Guerres Napoleòniques, les activitats del servei postal de Thurn und Taxis es van concentrar a Alemanya, oferint un servei privat de correus al Gran Ducat de Baden, Hessen, Württemberg, Baviera, Baixa Saxònia i Renània.

Amb la creació del segell postal a Gran Bretanya l'any 1840, i la primera emissió de segells fetes a Alemanya (Baviera, l'any 1849) la família Thurn und Taxis va adoptar aquesta innovació i va emetre les seves pròpies estampilles a partir del 1852, les quals es van emprar profusament en les oficines postals de la companyia. El triomf de Prússia sobre Àustria a la Guerra de les Set Setmanes va causar que les tropes prussianes ocupessin tota Renània, incloent Frankfurt, la seu comercial dels Thurn und Taxis. Davant d'això, la família va decidir vendre tot el seu negoci postal privat al govern de Prússia, deixant d'operar definitivament el 1867.

Molts membres d'aquesta família es van convertir en cavallers de l'Orde de Malta.

L'actual cap de la casa de Thurn und Taxis és S. A. S. Albert II de Thurn und Taxis, fill de Johannes i de la seva esposa Gloria. La família és una de les més riques d'Alemanya i resideixen, des del 1748, al Castell de St. Emmeram, a Ratisbona. La cerveseria de la família va ser venuda al Grup Paulaner de Múnic, el 1996, però encara produeix cervesa sota la marca comercial Thurn und Taxis.

Barons de Taxis (1608-1624) modifica

  • Leonardo I von Taxis (1608 - 1612)
  • Lamoral von Taxis (1612 - 1624)

Comtes de Thurn und Taxis (1624-1695) modifica

  • Lamoral von Taxis (1624-1624)
  • Leonardo II von Thurn und Taxis (1624 - 1628)
  • Lamoral Claudio Francesco von Thurn und Taxis (1628 - 1676)
  • Eugenio Alessandro von Thurn und Taxis (1676 - 1695)

Prínceps de Thurn and Taxis (1695-present) modifica

Thurn und Taxis en la cultura popular modifica

Al llibre The Crying of Lot 49, de l'escriptor Thomas Pynchon, la família Thurn und Taxis es disputava el monopoli del servei de correus amb el Servei Trystero (o Tristero), o simplement "Trystero".

Referències modifica

  1. Serassi, Pierantonio. La vita di Torquato Tasso, pp. 4 ff. Pagliarini, 1785. Accessed 2 October 2013. (italià)
  2. The Encyclopedia Americana: The International Reference Work, Vol. 25, p. 476. Utgiver Americana Corporation, 1958. Accessed 3 October 2013.
  3. Papadopoulos, A.G. Urban Regimes and Strategies: Building Europe's Central Executive District in Brussels, p. 41. University of Chicago Press, 1996. Accessed 3 October 2013.
  4. McRobbie, L. R. "Gute Prinzessinnen kommen ins Märchen, böse schreiben Geschichte: Von Olga, der Wilden, über Kaiserin Sisi bis zu Gloria von Thurn und Taxis", [1]. BTB Verlag, 2014. Accessed 26 September 2014.

Fonts modifica

  • Wolfgang Behringer, Thurn und Taxis, Die Geschichte ihrer Post und ihrer Unternehmen, München, Zürich 1990 ISBN 3-492-03336-9
  • Martin Dallmeier, Quellen zur Geschichte des europäischen Postwesens, Kallmünz 1977
  • Martin Dallmeier and Martha Schad, Das Fürstliche Haus Thurn und Taxis, 300 Jahre Geschichte in Bildern, Regensburg 1996, ISBN 3-7917-1492-9
  • Fritz Ohmann, Die Anfänge des Postwesens und die Taxis, Leipzig 1909
  • Joseph Rübsam, Johann Baptista von Taxis, Freiburg im Breisgau 1889
  • Marecek, Zdenek, Loucen a Thurn Taxisove. Pohledy do doby minule i nedavne. Obec Loucen, 1998.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thurn und Taxis