Timna

Timna
Tipus	Àrea protegida, jaciment arqueològic i vall
Localització
Entitat territorial administrativa	districte del Sud (Israel)
	29° 47′ 16″ N, 34° 59′ 20″ E / 29.7878°N,34.9889°E
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	30 juny 2000
Identificador	1489
World Database on Protected Areas
Identificador	316953
Lloc web	parktimna.co.il

Per a altres significats, vegeu «Timna (Iemen)».

Timna (תִּמְנָע, pronunciació hebrea: [timˈna(ʕ)]) és una vall amb riques mines de coure situada al sud d'Israel a 30 quilòmetres al nord del golf d'Aqaba i la ciutat d'Elat.^[1] La zona és rica en mena de coure i s'ha extret des del V mil·lenni aC. Hi ha controvèrsia si les mines estaven actives durant el Regne Unit bíblic d'Israel i el seu segon governant, el rei Salomó.^[2]

Timna

El coure s'ha extret a la zona des del 6è o 5è mil·lenni aC.^[3]^[4] El jaciment arqueològic indica que les mines de coure de la vall de Timna probablement formaven part del Regne d'Edom i treballades pels edomites, descrits com a enemics bíblics dels israelites,^[5] durant el segle X aC, el període del rei bíblic Salomó.^[6] La mineria va continuar pels israelites i els nabateus fins als segles I i II dC durant el període romà, i després de la conquesta àrab del segle vii, pel califat dels Omeies, fins que el mineral de coure es va fer escàs.^[7]

El coure s'utilitzava per a ornaments, però sobretot per tallar la pedra, com a serres, juntament amb la sorra.^[8]

Les mines s'explotaven ja fa uns quatre mil anys i van ser un factor determinant en la sedentarització dels pobles de la regió. Vers el 4000 aC la vall i altres més al nord (Feinan i Punon) va quedar dominada per la ciutat emmurallada d'Arad que com a mínim va controlar el comerç de coure cap a Canaan i segurament Egipte.

La zona va decaure a l'edat de bronze i sembla que les mines no es van explotar en aquest període però l'activitat es va recuperar a l'edat de ferro en què el control va passar al rei cananeu d'Amalec o Ir Amaleq. Aquesta ciutat estat es va enfrontar amb els protoisraelites. A partir de la dinastia XVIII d'Egipte la sobirania egípcia fou llunyana però permanent i encara que el poder no es va exercir amb soldats i sacerdots no cal dubtar que els egipcis exercien un virtual control de la zona minera. Amb la dinastia XIX fins i tot es va construir almenys un temple dedicat a Hathor que fou excavat als anys setanta. Ramsès III hi va fer una expedició comercial vers el 1170 aC. Sota la monarquia israelita va esdevenir Eziongezer.

Referències modifica

↑ «Timna». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].
↑ Bimson, John J.; Tebes, Juan Manuel «Timna revisited: egyptian chronology and the copper mines of the southern Arabah». Antiguo Oriente: Cuadernos del Centro de Estudios de Historia del Antiguo Oriente. 2009, 7, 2009. ISSN: 1667-9202.
↑ Shaw, Ian; Jameson, Robert. A Dictionary of Archaeology (en anglès). John Wiley & Sons, 2002-05-06, p. 583. ISBN 978-0-631-23583-5.
↑ Cartwright, Mark. «Copper in Antiquity» (en anglès). World History Encyclopedia, 04-10-2017. [Consulta: 9 octubre 2022].
↑ Sawyer, John F. A.; Clines, David J. A.. Midian, Moab and Edom: The History and Archaeology of Late Bronze and Iron Age Jordan and North-West Arabia (en anglès). A&C Black, 1983-04-01, p. 67. ISBN 978-0-567-17445-1.
↑ Ben-Yosef, Erez «Back to Solomon's Era: Results of the First Excavations at “Slaves' Hill” (Site 34, Timna, Israel)». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 376, 01-11-2016, pàg. 169–198. DOI: 10.5615/bullamerschoorie.376.0169. ISSN: 0003-097X.
↑ Birch, Thomas; Orfanou, Vana; Lichtenberger, Achim; Raja, Rubina; Barfod, Gry «From nummi minimi to fulūs—small change and wider issues: characterising coinage from Gerasa/Jerash (Late Roman to Umayyad periods)» (en anglès). Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 10, 01-10-2019, pàg. 5359–5376. DOI: 10.1007/s12520-019-00866-9. ISSN: 1866-9565.
↑ Solenhofen, Archae. «Ancient Egyptian Copper Slabbing Saws». hallofmaat.com, 2002. [Consulta: 9 octubre 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Timna

[1] «Timna». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 octubre 2022].

[2] Bimson, John J.; Tebes, Juan Manuel «Timna revisited: egyptian chronology and the copper mines of the southern Arabah». Antiguo Oriente: Cuadernos del Centro de Estudios de Historia del Antiguo Oriente. 2009, 7, 2009. ISSN: 1667-9202.

[3] Shaw, Ian; Jameson, Robert. A Dictionary of Archaeology (en anglès). John Wiley & Sons, 2002-05-06, p. 583. ISBN 978-0-631-23583-5.

[4] Cartwright, Mark. «Copper in Antiquity» (en anglès). World History Encyclopedia, 04-10-2017. [Consulta: 9 octubre 2022].

[5] Sawyer, John F. A.; Clines, David J. A.. Midian, Moab and Edom: The History and Archaeology of Late Bronze and Iron Age Jordan and North-West Arabia (en anglès). A&C Black, 1983-04-01, p. 67. ISBN 978-0-567-17445-1.

[6] Ben-Yosef, Erez «Back to Solomon's Era: Results of the First Excavations at “Slaves' Hill” (Site 34, Timna, Israel)». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 376, 01-11-2016, pàg. 169–198. DOI: 10.5615/bullamerschoorie.376.0169. ISSN: 0003-097X.

[7] Birch, Thomas; Orfanou, Vana; Lichtenberger, Achim; Raja, Rubina; Barfod, Gry «From nummi minimi to fulūs—small change and wider issues: characterising coinage from Gerasa/Jerash (Late Roman to Umayyad periods)» (en anglès). Archaeological and Anthropological Sciences, 11, 10, 01-10-2019, pàg. 5359–5376. DOI: 10.1007/s12520-019-00866-9. ISSN: 1866-9565.

[8] Solenhofen, Archae. «Ancient Egyptian Copper Slabbing Saws». hallofmaat.com, 2002. [Consulta: 9 octubre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]