Tirrena-Adriàtica 2013
La Tirrena-Adriàtica 2013, 48a edició de la Tirrena-Adriàtica, es disputà entre el 6 i el 12 de març de 2013. Aquesta era la tercera prova de l'UCI World Tour 2013. Els corredors hagueren de superar 1.060,1 km repartits entre set etapes, entre elles una contrarellotge per equips inicial i una d'individual per acabar la cursa.
| Data | 6 al 12 de març de 2013 |
|---|---|
| Etapes | 7 etapes |
| Distància | 1.060,1 km |
| Països |  Itàlia |
| Sortida | San Vincenzo |
| Arribada | San Benedetto del Tronto |
| Inscrits | 175 i 107  |
| Palmarès | |
| Vencedor | Vincenzo Nibali (ITA) (Astana Qazaqstan Team) |
| Temps del vencedor | 28h 08' 17" (37.670 km/h) |
| Segon |  Chris Froome (GBR) (Ineos Grenadiers) |
| Tercer |  Alberto Contador (ESP) (Team Saxo-Tinkoff) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya | Damiano Cunego (ITA) (UAE Team Emirates) |
| Punts | Alberto Contador (ESP) (Team Saxo-Tinkoff) |
| Joves |  Michał Kwiatkowski (POL) (Soudal Quick-Step) |
| Equip | Movistar Team |
La cursa fou guanyada, per segon any consecutiu, per l'italià Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team). Des que Tony Rominger ho aconseguí el 1989 i 1990 cap altre ciclista havia repetit victòria a la Tirrena-Adriàtica.[1] Nibali va vestir-se amb el mallot de líder després de la penúltima etapa, amb final a Porto Sant'Elpidio i confirmà la victòria en la contrarellotge final a San Benedetto del Tronto. Nibali superà en 23 segons al britànic Chris Froome (Ineos Grenadiers) i en 52 a l'espanyol Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff). Contador també guanyà la classificació per punts.[2]
En les altres classificacions, Michał Kwiatkowski (Soudal Quick-Step) guanyà el mallot blanc de la classificació dels joves, alhora que acabà en quarta posició. Damiano Cunego (UAE Team Emirates) guanyà el mallot verd de la classificació de la muntanya, mentre el Movistar Team aconseguia la victòria en la classificació per equips.
Equips modifica
L'organitzador RCS Sport comunicà la llista d'equips convidat el 8 de gener de 2013.[3] 22 equips prenen part a Tirrena-Adriàtica - 19 ProTeams i 3 equips continentals professionals:
|
|
Recorregut modifica
El recorregut de la present edició és molt similar a la del 2012, repetint les dues contrarellotges i la major part dels finals d'etapa. Després de tres primeres etapes pensades pel lluïment dels esprintadors, a partir de la quarta s'inicia la muntanya, amb nombrosos ports curts però amb uns desnivells de fins al 27%.[4]
Favorits modifica
Els principals ciclistes es donen cita en la present edició, en detriment de la París-Niça.[5] Entre els favorits a la victòria final hi ha el vigent vencedor, Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), el vencedor del 2011, Cadel Evans (BMC Racing Team), Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff), Joaquim Rodríguez (Team Katusha), Samuel Sánchez (Euskaltel–Euskadi), Chris Froome (Ineos Grenadiers) o Damiano Cunego (UAE Team Emirates).
Entre els esprintadors i contrarellotgistes destaquen Mark Cavendish (Soudal Quick-Step), André Greipel (Lotto Dstny), Peter Sagan (Cannondale), Matthew Goss (Team Jayco AlUla), Tony Martin (Soudal Quick-Step) o Fabian Cancellara (Ineos Grenadiers).[6]
Etapes modifica
| Etapa | Data | Recorregut | Km | Vencedor d'etapa | Líder de la general |
|---|---|---|---|---|---|
| 1a etapa | 6 de març | San Vincenzo - Donoratico (CRE) |  16,9 |
 Soudal Quick-Step (BEL) |
Mark Cavendish (GBR)
|
| 2a etapa | 7 de març | San Vincenzo - Indicatore |  232 |
 Matthew Goss (AUS) |
Mark Cavendish (GBR)
|
| 3a etapa | 8 de març | Indicatore - Narni Scalo | 190 |
 Peter Sagan (SVK) |
Mark Cavendish (GBR)
|
| 4a etapa | 9 de març | Narni - Prati di Tivo |  173 |
Chris Froome (GBR) |
Michał Kwiatkowski (POL)
|
| 5a etapa | 10 de març | Ortona - Chieti |  230 |
 Joaquim Rodríguez (CAT) |
Chris Froome (GBR)
|
| 6a etapa | 11 de març | Porto Sant'Elpidio - Porto Sant'Elpidio |  209 |
Peter Sagan (SVK) |
Vincenzo Nibali (ITA)
|
| 7a etapa | 12 de març | San Benedetto del Tronto - San Benedetto del Tronto (CRI) | 9,2 |
 Tony Martin (GER) |
Vincenzo Nibali (ITA)
|
Etapa 1 modifica
- San Vincenzo - Donoratico, 6 de març. 16,9 km (CRE).[7]
L'etapa inicial és una contrarellotge per equips totalment plana que segueix la costa tirrena entre les localitats de San Vincenzo i Donoratico El recorregut és idèntic al realitzat en l'edició del 2012, però en aquesta ocasió es disputa sobre un asfalt moll per culpa de la pluja que caiguda. El Lotto Dstny és el primer equip a prendre la sortida, però el seu temps, de 20' 19" no estarà entre els millors en acabar l'etapa. L'Team Jayco AlUla és el primer equip a baixar els 20 minuts, amb un temps de 19' 48". Després que el Team Katusha de Joaquim Rodríguez no aconseguís millorar el temps el Movistar Team va situar-se en primera posició amb un temps de 19' 35", però finalment l'Soudal Quick-Step, amb Tony Martin, Michał Kwiatkowski, Niki Terpstra o Mark Cavendish a les seves files aconseguí la victòria final amb un temps de 19' 24". Cavendish fou el primer a passar per l'arribada i per aquest motiu es vestí amb el mallot de líder.[8][9][10]
Resultats de la 1a etapa[8]
|
Classificació general després de la 1a etapa[9]
|
Etapa 2 modifica
- San Vincenzo - Indicatore. 7 de març. 232 km[11]
Etapa que des de la costa de la Toscana ha de dur els ciclistes cap a l'interior de la península Itàlica. Després d'uns primers 30 km més aviat planers, els ciclistes hauran d'afrontar dues petites dificultats muntanyoses, el pas per Massa Marittima (344 m, km 44,6) i Cantoniera Montebello (436 m, km 85,3). A partir d'aquest punt el terreny se suavitza. Els darrers quilòmetres es fan en un circuit de 12,5 km al qual han de donar cinc voltes pels voltants d'Indicatore. En el segon i quart pas per meta es troben els dos esprints especials.
Un trio de ciclistes, Garikoitz Bravo (Euskaltel–Euskadi), Cesare Benedetti (Bora-Hansgrohe) i Kevin Hulsmans (Vini Fantini-Selle Italia) formen l'escapada del dia, arribant a tenir nou minuts en algun moment de l'etapa,[12] abans d'estabilitzar-se al voltant dels set minuts.[13] Bravo i Benedetti passaren en primera posició per les dues cotes del dia, empatant a punts en la general de la muntanya. Finalment fou Bravo el que es vestí amb el mallot de la muntanya, ja que acabà l'etapa en millor posició que Benedetti.[13] Bravo es despenjà de l'escapada, deixant sols al davant a Benedetti i Hulsmans, tot i que finalment foren absorbits pel gran grup abans del segon esprint.
En el primer esprint Cavendish guanyà un segon de bonificació, consolidant el seu lideratge.[12] En el segon esprint sumà dos segons més de bonificació. Durant la penúltima volta Sep Vanmarcke (Team Visma-Lease a Bike) intentà l'escapada en solitari, tot i que la pluja que havia caigut durant bona part de l'etapa havia deixat perilloses les carreteres. El Cannondale va controlar la cursa en la darrera volta, tot preparant l'esprint per a Peter Sagan.[12] El primer a llençar l'atac fou André Greipel (Lotto Dstny), però la victòria fou per a Matthew Goss (Team Jayco AlUla).[14]
Etapa 3 modifica
- Indicatore - Narni Scalo. 8 de març. 190 km[15]
La tercera etapa és propícia pels esprintadors, amb una sola dificultat muntanyosa puntuable en els 190 quilòmetres. La cota es troba a Todi (km 120) i té una llargada d'1,5 km al 12,2%.[16] A partir de la cota el terreny es torna més ondulat fins a arribar a Narni Scalo, al voltant de la qual els ciclistes han de fer un circuit.
Per segon dia consecutiu Cesare Benedetti (Bora-Hansgrohe) i el líder de la muntanya, Garikoitz Bravo (Euskaltel–Euskadi), participen en l'escapada del dia.[17] A ells se'ls afegeix Francesco Failli (Vini Fantini-Selle Italia) per completar el trio d'escapats.[18] Aquest trio aconseguirà una màxima diferència de prop de nou minuts en l'ascensió a Todi, on Benedetti arrabassa el mallot verd a Bravo en passar el primer pel cim.[17][18] En aquest punt Bravo desisteix de l'escapada, continuant sols Benedetti i Failli, mentre un gran grup encapçalat pel Cannondale, que busca l'esprint per a Peter Sagan se'ls anava acostant.[18] A manca de 20 km els escapats seran engolits i això dona joc a uns darrers quilòmetres en què es produeixen diversos intents d'escapada per part de Lars Boom (Team Visma-Lease a Bike) o Serguei Lagutin (Vacansoleil-DCM), sent tots neutralitzats a darrera hora per disputar-se la victòria a l'esprint. Matthew Goss (Team Jayco AlUla) és el primer a llançar l'esprint, però la victòria se la juguen Sagan i Cavendish. La victòria final és per a Sagan, que d'aquesta manera supera per primera vegada a Cavendish en un esprint massiu.[19][20] Gràcies a les bonificacions Cavendish augmentà les diferències en el liderat.[21]
Resultats de la 3a etapa[18]
|
Classificació general després de la 3a etapa[17]
|
Etapa 4 modifica
- Narni - Prati di Tivo. 9 de març. 173 km[22]
Etapa reina de la present edició, amb tres ports de muntanya per superar, el darrer d'ells l'arribada, i un terreny molt accidentat durant bona part de l'etapa. La Forca di Arrone (509 m, km 31,3) i el Passo delle Capannelle (1.269 m, km 132,0) donen pas a l'arribada final a l'estació hivernal de Prati di Tivo, amb mil metres de desnivell en 14,5 km i unes rampes màximes del 12%.
Quatre ciclistes, Fredrik Kessiakoff (Astana Qazaqstan Team), Anthony Roux (Groupama-FDJ), Tomasz Marczyński (Vacansoleil-DCM) i Francesco Failli (Farnese Vini-Selle Italia)[23] s'escapen al cap de 20 km d'etapa fins a aconseguir una màxima diferència de set minuts quan duen un terç d'etapa. Failli és a l'escapada per intentar arrabassar el liderat de la muntanya a Cesare Benedetti, cosa que aconseguí en passar el primer pels dos primers ports del dia.[23] L'Soudal Quick-Step i el BMC Racing Team passaren a controlar la cursa per protegir els seus líders, mentre els escapats disposaven de menys de dos minuts a l'inici de l'ascensió final.[24] En l'ascens a Prati di Tivo Marczyński deixà enrere els seus companys d'escapada,[24] mantenint uns 45 segons a manca de 9 km[23] sobre el gran grup liderat per cinc corredors del Ineos Grenadiers. Marczyński fou neutralitzat poc després per un grup principal que perdia elements ràpidament, entre ells Cadel Evans, Joaquim Rodríguez i Roman Kreuziger. Poc després serien Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff) i Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) els que es depenjarien de Chris Froome, el qual guanyà l'etapa amb sis segons sobre Mauro Santambrogio (Farnese Vini-Selle Italia) i onze sobre Nibali.[23] Michał Kwiatkowski, company d'equip de Cavendish, aconseguí el liderat.[25]
Resultats de la 4a etapa[24]
|
Classificació general després de la 4a etapa[23]
|
Etapa 5 modifica
Etapa de mitja muntanya en què els ciclistes hauran de superar fins a tres dificultats muntanyoses. La primera d'elles és la Forchetta di Palena, una llarga ascensió de 21,7 km i un desnivell del 3,3% i que es corona al km 91. Tot seguit s'inicia un llarg descens fins al passo Lanciano (11,3 km al 8,5%), que es corona a manca de 40 km. El descens duu els ciclistes fins a Chieti, on ja pels carrers hauran de superar diverses rampes de fins al 19% de desnivell i que es coronen a poc més d'un quilòmetre per l'arribada a la Via Salomone.[27]
Nou corredors formen l'escapada del dia a partir del km 20, arribant a tenir una màxima diferència propera als vuit minuts al cim de la primera ascensió del dia.[28] El gran grup és encapçalat per l'Soudal Quick-Step, Ineos Grenadiers i Cannondale i entre els escapats Damiano Cunego (UAE Team Emirates) ataca en l'ascens al Passo Lanciano,[27] mentre Stijn Devolder (Lidl-Trek) intenta agafar-lo. L'esforç de Cunego no tindrà recompesa i serà agafat pels favorits a manca de 7 km.[29] El grup de favorits perd corredors ràpidament i després d'un atac de Roman Kreuziger (Astana Qazaqstan Team) i Andrey Amador (Movistar Team) serà Joaquim Rodríguez (Team Katusha) el que llança l'atac definitiu a manca d'1,4 km per al final. Ràpidament aconsegueix obrir diferències en les dures pendents dels carrers de Chieti fins a presentar-se a la meta amb 8 segons d'avantatge sobre els immediats perseguidors. Chris Froome (Ineos Grenadiers) passa a liderar la cursa amb 20 segons sobre Contador.[30][31]
Resultats de la 5a etapa[28]
|
Classificació general després de la 5a etapa[27]
|
Etapa 6 modifica
- Porto Sant'Elpidio - Porto Sant'Elpidio. 11 de març. 209 km[32]
La penúltima etapa de la cursa es disputa sobre un circuit pels voltants de Porto Sant'Elpidio, amb un itinerari de 209 km dividit en dos circuits. Primer els ciclistes han de donar dues voltes a un circuit de 91,2 km i tot seguit passen per un tram d'enllaç de 3,2 km que els durà fins a un altre circuit al qual han de donar una volta, per finalitzar al davant la costa de l'Adriàtic. A cada volta els ciclistes han de superar l'ascensió a Sant'Elpidio a Mare, un port amb rampes de fins al 27%.[32]
Com en totes les etapes disputades fins al moment la pluja és present en començar l'etapa. L'escapada del dia és molt nombrosa, amb 16 corredors formant el grup.[33][34] Amb un grup tan nombrós el gran grup no els va permetre obrir molt d'espai, mantenint-los controlats a uns quatre minuts durant bona part de l'etapa. A manca de 50 km Tom Dumoulin (Team DSM-Firmenich PostNL) i Damiano Cunego (UAE Team Emirates) atacaren entre els escapats, passant per Sant'Elpidio a Mare al capdavant.[34] En el descens fins a cinc corredors s'uniren al duet capdavanter, mentre el gran grup cada vegada es trobava més a prop.[33] Dumoulin atacà novament en la darrera ascensió, però fou superat per Beñat Intxausti (Movistar Team), el qual passà en primera posició pel cim.
Intxausti fou capturat en el descens per Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) i Samuel Sánchez (Euskaltel–Euskadi),[34] dos dels millors baixadors del gran grup.[35] Peter Sagan (Cannondale) també s'uní a ells.[36] Intxausti i Sánchez perderen contacte amb el grup capdavanter, mentre Joaquim Rodríguez (Team Katusha) arribava des del darrere per unir-se a Nibali i Sagan. Mentrestant el grup quedava fraccionat en nombrosos grups, amb el líder força endarrerit.[33] Sagan demostrà ser el més fort a l'esprint, imposant-se clarament en l'arribada. Nibali i Rodríguez superaren en 48" als fins aleshores líder Chris Froome (Ineos Grenadiers), passant el liderat a mans de Nibali,[33][37]
Resultats de la 6a etapa[33]
|
Classificació general després de la 6a etapa[34]
|
Etapa 7 modifica
- San Benedetto del Tronto - San Benedetto del Tronto, 12 de març. 9,2 km (CRI)[38]
La cursa finalitza amb una contrarellotge individual totalment plana pel passeig marítim de San Benedetto del Tronto. Aquest és el tercer any consecutiu que es disputa aquesta etapa, havent estat el guanyador de les dues edicions precedents el suís Fabian Cancellara.
Com és habitual en les contrarellotges, els ciclistes prenen la sortida en l'ordre invers a la classificació general del dia previ. És per això que Martin Velits (Soudal Quick-Step), 108è a la general, és el primer a sortir. El seu temps, 11' 25", ben aviat serà superat per Jens Mouris (Team Jayco AlUla),[39] que finalitza l'etapa amb un temps de 10' 52". Aquest temps serà el millor durant prop de mitja hora, quan fou batut per espai d'un minut per dos ciclistes del Lidl-Trek, Hayden Roulston i Cancellara,[39] que deixa el temps en 10' 37". No gaire després Adriano Malori (UAE Team Emirates) supera a Cancellara per sis segons,[40] però finalment Tony Martin va aconseguir la victòria amb un temps de 10' 25".
Entre els favorits Joaquim Rodríguez (Team Katusha) fou el més perjudicat en l'etapa, en no poder conservar la tercera posició per tan sols dos segons. Aquesta tercera posició fou finalment per a Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff), mentre Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) i Chris Froome (Ineos Grenadiers) conserven les dues primeres posicions sense cap problema.[41]
Resultats de la 7a etapa[39]
|
Classificació en acabar la 7a etapa[40]
|
Classificacions finals modifica
Classificació general modifica
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 | Vincenzo Nibali (ITA) 
|
Astana Qazaqstan Team | 28h 08' 17" |
| 2 | Chris Froome (GBR)
|
Ineos Grenadiers | + 23" |
| 3 | Alberto Contador (ESP) 
|
Team Saxo-Tinkoff | + 52" |
| 4 | Michał Kwiatkowski (POL) 
|
Soudal Quick-Step | + 53" |
| 5 | Joaquim Rodríguez (ESP)
|
Team Katusha | + 54" |
| 6 |  Chris Horner (USA)
|
Lidl-Trek | + 1' 21" |
| 7 | Mauro Santambrogio (ITA)
|
Farnese Vini-Selle Italia | + 2' 03" |
| 8 |  Andrey Amador (CRC)
|
Movistar Team | + 2' 42" |
| 9 | Przemysław Niemiec (POL)
|
UAE Team Emirates | + 3' 19" |
| 10 |  Wout Poels (NED)
|
Vacansoleil-DCM | + 3' 35" |
Classificacions secundàries modifica
Classificació dels punts modifica
|
Classificació de la muntanya modifica
|
Classificació dels joves modifica
|
Classificació per equips modifica
|
UCI World Tour modifica
La Tirrena-Adriàtica atorga punts per l'UCI World Tour 2013 sols als ciclistes dels equips de categoria ProTeam.
| Posició | 1r | 2n | 3r | 4t | 5è | 6è | 7è | 8è | 9è | 10è |
| Classificació general | 100 | 80 | 70 | 60 | 50 | 40 | 30 | 20 | 10 | 4 |
| Per etapa | 6 | 4 | 2 | 1 | 1 |
| # | Ciclista | Equip | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Vincenzo Nibali (ITA) |
Astana Qazaqstan Team | 106 |
| 2 | Christopher Froome (GBR) |
Ineos Grenadiers | 86 |
| 3 | Alberto Contador (ESP) |
Team Saxo-Tinkoff | 72 |
| 4 | Michał Kwiatkowski (POL) |
Soudal Quick-Step | 61 |
| 5 | Joaquim Rodríguez (CAT) |
Team Katusha | 58 |
| 6 | Christopher Horner (USA) |
Lidl-Trek | 42 |
| 7 | Andrey Amador (CRC) |
Movistar Team | 22 |
| 8 | Peter Sagan (SVK) |
Cannondale | 12 |
| 9 | Przemysław Niemiec (POL) |
UAE Team Emirates | 10 |
| 10 | Matthew Goss (AUS) |
Team Jayco AlUla | 7 |
| Classificats de l'11 al 21 | |||
|---|---|---|---|
| 11 | Tony Martin (GER) |
Soudal Quick-Step | 6 |
| 12 | Mark Cavendish (GBR) |
Soudal Quick-Step | 5 |
| 13 | Manuel Belletti (ITA) |
Decathlon-AG2R La Mondiale | 4 |
| Adriano Malori (ITA) |
UAE Team Emirates | 4 | |
| Bauke Mollema (NED) |
Team Visma-Lease a Bike | 4 | |
| Wout Poels (NED) |
Vacansoleil-DCM | 4 | |
| 17 | André Greipel (GER) |
Lotto Dstny | 2 |
| 18 |  Fabian Cancellara (SUI) |
Lidl-Trek | 1 |
| Jonathan Castroviejo (ESP) |
Movistar Team | 1 | |
| Roberto Ferrari (ITA) |
UAE Team Emirates | 1 | |
| Samuel Sánchez (ESP) |
Euskaltel–Euskadi | 1 | |
Evolució de les classificacions modifica
| Etapa | Vencedor | Classificació general
|
Classificació per punts
|
Classificació de la muntanya
|
Classificació dels joves
|
Classificació per equips |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Soudal Quick-Step | Mark Cavendish | no entregat | no entregat | Michał Kwiatkowski | Soudal Quick-Step |
| 2 | Matthew Goss | Matthew Goss | Garikoitz Bravo | |||
| 3 | Peter Sagan | Mark Cavendish | Cesare Benedetti | |||
| 4 | Chris Froome | Michał Kwiatkowski | Francesco Failli | Ineos Grenadiers | ||
| 5 | Joaquim Rodríguez | Chris Froome | Alberto Contador | Cesare Benedetti | ||
| 6 | Peter Sagan | Vincenzo Nibali | Damiano Cunego | Movistar Team | ||
| 7 | Tony Martin | |||||
| Final | Vincenzo Nibali | Alberto Contador | Damiano Cunego | Michał Kwiatkowski | Movistar Team | |
Referències modifica
- ↑ «Nibali defends Tirreno crown». Sport24. Media24 Limited, 12-03-2013 [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ «Nibali gana la Tirreno-Adriático por segundo año consecutivo» (en castellà). Marca, 12-03-2013. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ «Les wildcards pour le Tirreno, MSR et Lombardie», 08-01-2013.
- ↑ «Tappa 6. Porto Sant'Elpidio - Porto Sant'Elpidio: 209 km» (en italià). gazzetta.it. Arxivat de l'original el 2011-03-11. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ «Tirreno-Adriático: el Tour del mes de marzo» (en castellà). Marca, 28-02-2013. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ «Tirreno - Adriatico 2013. Star list» (en anglès). cyclingnews.com. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ «Etapa 1. San Vincenzo - Donoratico» (en italià). gazzetta.it. Arxivat de l'original el 2011-03-11. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ 8,0 8,1 Moore, Kyle «Omega Pharma-Quick Step nails Tirreno-Adriatico team time trial». VeloNation. VeloNation LLC, 06-03-2013 [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ 9,0 9,1 Ryan, Barry «Omega Pharma-Quick Step win Tirreno-Adriatico team time trial». Cycling News. Future Publishing Limited, 06-03-2013 [Consulta: 6 març 2013].
- ↑ «El Omega Pharma gana la contrarreloj de la Tirreno-Adriático» (en castellà). Marca, 06-03-2013. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ «Etapa 2. San Vincenzo - Indicatore» (en italià). gazzetta.it. Arxivat de l'original el 2011-03-11. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Stokes, Shane «Goss foils rival sprinters for stage two win». VeloNation. VeloNation LLC, 07-03-2013 [Consulta: 8 març 2013].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 ; Farrand, Stephen «Goss prevails in Indicatore». Cycling News. Future Publishing Limited, 07-03-2013 [Consulta: 8 març 2013].
- ↑ «Goss completa el doblete» (en castellà). Marca, 07-03-2013. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ «Tappa 3: Indicatore (Ar) - Narni Scalo: 190 km» (en italià). gazzetta.it. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ Condé, Mikkel. «Tirreno-Adriatico Stage 3 Preview». The Inner Ring. WordPress, 07-03-2013. [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 «Sagan speeds to soggy Tirreno-Adriatico stage win». Cycling News. Future Publishing Limited, 08-03-2013 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Stokes, Shane «Sagan beats Cavendish and Greipel to grab sprint victory into Narni Scalo». VeloNation. VeloNation LLC, 08-03-2013 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ Farrand, Stephen «Cavendish upbeat despite being beaten by Sagan». Cycling News. Future Publishing Limited, 08-03-2013 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ Farrand, Stephen «Sagan savours his first win against Cavendish». Cycling News. Future Publishing Limited, 08-03-2013 [Consulta: 9 març 2013].
- ↑ Bernaola, Enrique. «El 'Bicho' pica a Cavendish» (en castellà). Marca, 08-03-2013. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ «Tappa 4. Narni - Prati di Tivo: 173 km» (en italià). gazzetta.it. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 «Froome wins summit finish at Prati di Tivo». Cycling News. Future Publishing Limited, 09-03-2013 [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Stokes, Shane «Froome scoops Tirreno-Adriatico queen stage win with final kilometre surge». VeloNation. VeloNation LLC, 09-03-2013 [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ Bernaola, Enrique. «Froome es el más fuerte» (en castellà). Marca, 09-03-2013. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ «Tappa 5. Ortona - Chieti: 230 km» (en italià). gazzetta.it. Arxivat de l'original el 2011-03-14. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ 27,0 27,1 27,2 «Rodriguez solos to victory in Chieti». Cycling News. Future Publishing Limited, 10-03-2013 [Consulta: 11 març 2013].
- ↑ 28,0 28,1 Stokes, Shane «Rodriguez unequalled on final climb, wins stage five of Tirreno-Adriatico». VeloNation. VeloNation LLC, 10-03-2013 [Consulta: 11 març 2013].
- ↑ «Joaquim Rodriquez wins stage 5 at Tirreno-Adriatico; Chris Froome takes lead». VeloNews. Competitor Group, Inc., 10-03-2013 [Consulta: 11 març 2013]. Arxivat 2013-03-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-03-14. [Consulta: 14 març 2013].
- ↑ «Exhibición de Purito en la Tirreno Adriático» (en castellà). Marca, 10-03-2013. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ Mullor, Ivan. «Pòquer incontestable». El Punt-Avui, 11-03-2013. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ 32,0 32,1 «Stage 6: Porto Sant'Elpidio to Porto Sant'Elpidio». Tirreno–Adriatico. RCS Sport. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 Stokes, Shane «Sagan blasts home for stage win while Nibali attack upends race and deposes Froome». VeloNation. VeloNation LLC, 11-03-2013 [Consulta: 11 març 2013].
- ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 «Sagan wins, Nibali takes race lead in Tirreno-Adriatico breakaway». Cycling News. Future Publishing Limited, 11-03-2013 [Consulta: 11 març 2013].
- ↑ MacMichael, Simon «Vincenzo Nibali snatches race lead on bruising day, Sagan takes the stage». Road.cc. Farrelly Atkinson Ltd., 11-03-2013 [Consulta: 11 març 2013].
- ↑ «Sagan wins wild Tirreno-Adriatico stage 6». VeloNews. Competitor Group, Inc., 11-03-2013 [Consulta: 12 març 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-14. [Consulta: 14 març 2013].
- ↑ Bernaola, Enrique. «Doblete de Sagan» (en castellà). Marca, 11-03-2013. [Consulta: 14 març 2013].
- ↑ «Stage 7: San Benedetto del Tronto — Individual time trial». Tirreno–Adriatico. RCS Sport. [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ 39,0 39,1 39,2 Stokes, Shane «Martin wins final time trial, Nibali holds off Froome to take Tirreno-Adriatico». VeloNation. VeloNation LLC, 12-03-2013 [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ 40,0 40,1 Benson, Daniel «World champion Tony Martin wins final Tirreno time trial». Cycling News. Future Publishing Limited, 12-03-2013 [Consulta: 13 març 2013].
- ↑ «Nibali gana la Tirreno-Adriático por segundo año consecutivo» (en castellà). Marca, 12-03-2013. [Consulta: 14 març 2013].
Enllaços externs modifica
- Web oficial (italià)