Tit Vini (en llatí Titus Vinius) va ser un magistrat romà del segle i.

Infotaula de personaTit Vini
Nom original(la) T. Vinius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort69 dC Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCrispina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3778214 Modifica el valor a Wikidata

Tàcit diu que el seu pare era de família pretoriana i que el seu avi matern havia estat proscrit.

Va servir primer amb Calvisi Sabí i una nit va cometre adulteri amb la dona del seu comandant a la que va fer entrar al camp vestida de soldat ras. L'adulteri es va cometre al Principia, considerat lloc sagrat, ja que era on estaven dipositats els estendards i les àligues de les legions romanes. Descobert el fet, Calígula el va fer encadenar, però aviat el va deixar anar i després va arribar a pretor i a comandant d'una legió.

Durant el regnat de Claudi va ser acusat d'apoderar-se d'una copa d'or de l'emperador, però no sembla que tingués conseqüències. Sota Neró va ser nomenat governador de la Gàl·lia Narbonense amb títol de procònsol i va governar amb justícia i integritat.

Després va estar a Hispània on va ser legat de Galba. Va ser cònsol l'any 68 amb l'emperador Galba i en el curt govern d'aquest, Vini i el prefecte pretorià Corneli Lacó van ser els que van tenir més poder. El fet de tenir tant de poder va fer sortir les seves més baixes passions, i Tàcit l'anomena "deterrimus mortalium" (el pitjor dels mortals). Vini va recomanar a Galba designar a Marc Salvi Otó com a successor i per això se'l va suposar implicat en la conspiració contra Galba, Va ser mort pels soldats d'Otó i el seu cap passejat en triomf pels carrers.

Va ser enterrat per la seva filla Crispina que va comprar el cap als seus assassins.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1262-1263.