Tomàs l'Eslau
Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia.
  | |
| Nom original | (el) Θωμᾶς ὁ Σλάβος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VIII Gaziura |
| Mort | 823 Lüleburgaz |
| Causa de mort | Pena de mort |
| Estrateg | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Romà d'Orient |
| Branca militar | Exèrcit romà d'Orient |
| Rang militar | Turma |
| Conflicte | Revolta de Tomàs l'Eslau |
Quan el seu rival Miquel el Tartamut va pujar al tron, es va revoltar i va concertar una aliança amb el califat. El 821 fou coronat a Antioquia de l'Orontes pel patriarca Job d'Antioquia[1] i va reunir un fort exèrcit de vuitanta mil homes en el qual l'historiador Genesi diu que hi havia sarraïns, abasgues, getes, alans, caldeus, armenis, vàndals, paulicians, i altres sectaris.
A la part oriental de l'imperi va dir que era l'antic emperador Constantí VI que havia escapat de ser cegat, i a la part occidental es presentà com a defensor de la iconofília. En general es va presentar com a campió dels pobres i va abaixar les taxes. Aviat tots els temes anatòlics es van posar del seu costat menys dos (sí que li va donar suport el tema naval).[2]
En un esforç per consolidar el control sobre les províncies, i en especial els dos temes d'Àsia que encara li eren fidels, Miquel va proclamar una baixada del 25% en les taxes durant el període 821–822.[3]
El fill adoptiu de Tomàs fou mort a la vora de l'Hel·lespont[4] i Tomàs va adoptar llavors un antic monjo que es deia Anastasi.[5][6] Després va travessar l'Hel·lespont i va assetjar Constantinoble. Miquel va fer front al perill com va poder; com que no es podia enfrontar a forces superiors en camp obert es va parapetar al darrere de les muralles de la ciutat. Quan Tomàs va provar un atac general el 822 fou rebutjat amb fortes pèrdues i Tomàs es va retirar a Tràcia.[7][8] Passat l'hivern Tomàs va tornar a iniciar el setge el 823 per terra i mar i la flota imperial el va derrotar, cosa que va començar a desmoralitzar els partidaris de Tomàs.[9][10]
Gregori Pterotes, un antic general amb gran influència en temps de Lleó V, desterrat per Miquel a Samos, va sortir del seu exili i es va unir a la revolta. Però l'exèrcit de Tomàs cada vegada donava més mostres de descomposició. Gregori el va abandonar i es va decidir passar al camp de Miquel emportant-se amb ell diversos comandaments rebels. En la seva fugida foren detectats per Tomàs i executats.[11]
Tomàs va intentar un nou assalt al Corn d'Or amb 350 vaixells, però Miquel el va poder rebutjar altre cop i destruir bona part de la flota atacant.[12][13] Tampoc per terra va tenir èxit Tomàs, defensada pel fill de Miquel, Teòfil, i els generals Olbiè i Catacil entre d'altres. Però Tomàs romania a la vora de la ciutat. En aquest moment Miquel va rebre l'oferta del rei dels búlgars, Mortagon (Omurtag), per una aliança contra els rebels, que Miquel va refusar.[14][15][16]
Però el rei búlgar va venir tanmateix en el seu ajut i els búlgars van derrotar Tomàs, que va aixecar el setge i es va retirar a Tràcia. Miquel va iniciar l'ofensiva i va assetjar Tomàs a Arcadiòpolis (Lüleburgaz) i Tomàs es va haver de rendir (octubre del 833). Després de ser torturat Tomàs va demanar a l'emperador que el matessin per pietat, però aquest li va exigir de revelar el nom dels seus còmplices a la cort. Joan Hexàbul va fer reflexionar a l'emperador tot dient-li si creuria abans un rebel que els seus amics i finalment Miquel II el va fer tancar a una presó on va morir als set dies. Els principals col·laboradors de Tomàs foren severament castigats.[17][18]
Referències modifica
- ↑ Bury, 1912, p. 48, 85.
- ↑ John Julius Norwich. A Short History of Byzantium. Penguin, 1998. ISBN 0-14-025960-0.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 233-234.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 235–236.
- ↑ Bury, 1912, p. 90–91.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 236–237.
- ↑ Bury, 1912, p. 93-96.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 237–238.
- ↑ Bury, 1912, p. 96–97.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 238–239.
- ↑ Kiapidou, 2003, p. del capítol 2.2.
- ↑ Bury, 1912, p. 98–99.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 239.
- ↑ Bury, 1912, p. 100–101.
- ↑ Lemerle, 1965, p. 279–281.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 240, 425.
- ↑ Bury, 1912, p. 105–106.
- ↑ Treadgold, 1988, p. 241–242.
Bibliografia modifica
- Bury, J. B. History of the Eastern Empire from the Fall of Irene to the Accession of Basil: A.D. 802–867, 1912.
- Brown. Ancient and Modern Constantinople. Stevens Bros., 1868.
- Garland, Lynda. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527-1204. Routledge, 2002.
- Kiapidou, Irini-Sofia. "Rebellion of Thomas the Slav, 821–23", en: Encyclopaedia of the Hellenic World, Asia Minor. Atenes: Foundation of the Hellenic World, 2003.
- Laskaratos, G.; Kostakópulos, A.; Pulaku-Rebelaku, E. «Urolithiasis on the Byzantine throne» (en anglès). Urology, 58, 4, 2001, pàg. 631–634. DOI: 10.1016/s0090-4295(01)01017-2.
- Lemerle, Paul. "Thomas le Slave". Travaux et mémoires, volum 1. París: Centre de recherche d'histoire et civilisation de Byzance, 1965.
- Ostrogorski, G. Geschichte des Byzantinischen Staates. Múnic: C. H. Beck'sche Verlagsbuchhandlung, 1963.OCLC 301446486.
- Treadgold, Warren T. The Byzantine Revival, 780–842. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1988. ISBN 0-8047-1462-2.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomàs l'Eslau |