Tour de Romandia 2010
El Tour de Romandia 2010 és la 64a edició del Tour de Romandia i es disputà entre el 27 d'abril i el 2 de maig de 2010 per les carreteres de Suïssa. Aquesta era la tretzena prova del Calendari mundial.
 | |
| Data | 27 d'abril - 2 de maig de 2010 |
|---|---|
| Etapes | 5 etapes + 1 pròleg |
| Distància | 654,8 km |
| Països |  Suïssa,  França |
| Sortida | Porrentruy |
| Arribada | Sion |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Simon Spilak (SLO) (Lampre-Farnese Vini)[1] |
| Temps del vencedor | 17h 37' 55" |
| Segon |  Denís Ménxov (RUS) (Team Visma-Lease a Bike) |
| Tercer |  Michael Rogers (AUS) (Team HTC-Columbia) |
| Classificacions secundàries | |
| Muntanya | Thibaut Pinot (FRA) (Française des Jeux) |
| Punts |  Chad Beyer (USA) (BMC Racing Team) |
| Joves | Simon Spilak (SLO) (Lampre-Farnese Vini) |
| Equip | Team RadioShack |
La victòria final fou per l'eslovè Simon Spilak (Lampre-Farnese Vini), seguit pel rus Denís Ménxov (Team Visma-Lease a Bike) i l'australià Michael Rogers (Team HTC-Columbia), líder fins a la darrera jornada. En un primer moment la victòria fou per l'espanyol Alejandro Valverde, però una sanció per dopatge el privà d'ella.[2]
Participants modifica
En aquesta edició del Tour de Romandia hi prendran part 20 equips de 8 corredors cadascun per un total de 159 ciclistes. Divuit d'aquest equips són equips ProTour i dos són equips continentals professionals:[3]
- equips ProTour: AG2R La Mondiale, Astana, Movistar Team, Euskaltel-Euskadi, Footon-Servetto, Groupama-FDJ, Garmin-Transitions, Lampre-Farnese Vini, Liquigas, Omega Pharma-Lotto, Quick Step, Rabobank, Team Sky, Team HTC-Columbia, Team Katusha, Team Milram, Team Radioshack, Team Saxo Bank
- equips continentals. BMC Racing Team i Cervélo TestTeam.
Recorregut modifica
Els ciclistes hagueren d'afrontar un total de 654,8 km distribuïts en cinc etapes i un pròleg inicial. El pròleg i la tercera etapa eren contrarellotges individuals, mentre que la quarta i cinquena etapa es podien considerar les etapes més complicades pel que fa a la muntanya que havien de superar els ciclistes.
Etapes modifica
| Etapa | Data | Recorregut | Km | Vencedor d'etapa | Líder de la classificació general |
| Pròleg | 27 d'abril | Porrentruy – Porrentruy | 4,3 (CRI) |  Marco Pinotti |
Marco Pinotti
|
| 1a etapa | 28 d'abril | Porrentruy – Fleurier | 175,6 |  Peter Sagan |
Peter Sagan
|
| 2a etapa | 29 d'abril | Friburg – Friburg | 171,8 |  Mark Cavendish |
Peter Sagan
|
| 3a etapa | 30 d'abril | Moudon – Moudon | 23,4 (CRI) | Richie Porte |
Michael Rogers
|
| 4a etapa | 1 de maig | Vevey – Châtel-Val d'Abondance (FRA) | 157,9 | Simon Špilak |
Michael Rogers
|
| 5a etapa | 2 de maig | Sion – Sion | 121,8 |  Igor Antón[4] |
Simon Špilak[1] |
Pròleg modifica
- 27 d'abril de 2010. Porrentruy - Porrentruy. 4,3 km (CRI)
Pròleg de 4,3 km pels carrers de Porrentruy gairebé plans.[5] El vencedor fou l'italià Marco Pinotti, especialista en contrarellotges, amb 1" sobre Peter Sagan. Entre els favorits Kreuziger perdé 6", Valverde 8", Ménxov 10" i Basso 16".[6]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 1 modifica
- 28 d'abril de 2010. Porrentruy - Fleurier, 175,6 km
Primera etapa ondulada, amb dues ascensions de primera categoria en la primera part de la cursa i una de segona a manca de 40 km. Els darrers quilòmetres són en clar descens.[7]
L'eslovac Peter Sagan, segon en el pròleg, s'imposa a l'esprint per davant Francesco Gavazzi i Nicolas Roche. En aquest no hi és Mark Cavendish, despenjat en el darrer port de l'etapa. Sagan es vesteix amb el mallot de líder.[8]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 2 modifica
- 29 d'abril de 2010. Friburg - Friburg, 171,8 km
Etapa bàsicament plana i idònia per una arribada a l'esprint, amb un circuit pels voltants de Friburg, per on es passa dues vegades abans de l'arribada final. Els ciclistes hauran de superar dues vegades la cota de La Lorette, una curta però dura pujada. L'arribada és totalement plana.[9]
Mark Cavendish s'imposa fàcilment a l'esprint després que el seu equip controlés la cursa durant els darrers quilòmetres. En passar per la meta el britànic va fer un botifarra en resposta a les crítiques rebudes darrerament.[10]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 3 modifica
- 30 d'abril de 2010. Moudon - Moudon, 23,4 km (CRI)
La contrarellotge, de 23,4 km, té un començament ascendent, amb un desnivell de 282 metres en els primers set quilòmetres, per després baixar-los en els darrer tram.[11]
L'australià Richie Porte s'adjudica l'etapa per davant d'Alejandro Valverde, a qui supera en 26", sent aquesta la seva primera gran victòria com a professional. El fins ara líder Peter Sagan perdé més d'un minut i mig i d'aquesta manera perdé el lideratge a mans de Michael Rogers.[12]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 4 modifica
- 1 de maig de 2010. Vevey - Châtel-Saint-Denis, 157,9 km
El recorregut és totalment pla fins al primer esprint intermedi (km 75,5). A partir d'aquest punt s'inciava l'ascensió al pas de Morgins, de primera categoria, on es troba la frontera francosuïssa, per tot seguit iniciar un llarg descens. El coll de Corbier, també de primera categoria, es troba a 25 km de l'arribada. Els vint darrers quilòmetres són d'un fals pla ascendent.[13]
Etapa marcada per la pluja i per la lluita desfermada al Coll de Corbier. El primer a atacar fou Denís Ménxov, que va coronar el port en solitari, tot i que amb escassa diferència sobre el grup dels favorits. En el descens fou agafat. El següent en atacar fou Janez Brajkovic, provocant que Michael Rogers, Alejandro Valverde, Vladímir Karpets i Pieter Weening saltessin al seu darrere.
Valverde passà en segona posició pel pas intermedi, bonificant 2", mentre que Rogers fou tercer, aconseguint 1". D'aquesta manera la diferència entre els dos primers classificats es reduïa a sols 1".
En els darrers 8 km Simon Spilak va sorprendre els seus rivals, aconseguint la victòria i passant a la tercera posició de la general.[14]
Resultats
|
Classificació general
|
Etapa 5 modifica
Etapa d'alta muntanya, amb tres ports de primera categoria, dos d'ells només començar l'etapa i el darrer a sols vint quilòmetres de l'arribada.[15]
Alejandro Valverde iniciava l'etapa sols 1" per darrere de Michael Rogers, però sense voler esperar a les bonificacions existents en l'arribada s'escapà del gran grup en el descens del darrer port junt a Igor Antón, Simon Spilak i Denís Ménxov. En l'esprint Valverde demostrà la seva punta de velocitat, superant Antón a la mateixa línia d'arribada i adjudicant-se, d'aquesta manera, la present edició del Tour de Romandia.[16]
Resultats
|
Classificació general
|
Classificacions finals modifica
Classificació general modifica
| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| Alejandro Valverde (ESP) |
17h 37' 55" | ||
| 1 | Simon Spilak (SLO)   [1] |
Lampre-Farnese Vini | + 11" |
| 2 | Denís Ménxov (RUS)
|
Team Visma-Lease a Bike | + 21" |
| 3 | Michael Rogers (AUS)
|
Team HTC-Columbia | + 35" |
| 4 | Vladímir Karpets (RUS)
|
Team Katusha | + 42" |
| 5 | Janez Brajkovič (SLO)
|
Team RadioShack | + 52" |
| 6 |  Tiago Machado (POR)
|
Team RadioShack | + 1' 16" |
| 7 | Marco Pinotti (ITA)
|
Team HTC-Columbia | + 1' 27" |
| 8 |  Marcel Wyss (SUI)
|
Cervélo TestTeam | + 1' 28" |
| 9 | Igor Antón (ESP)
|
Euskaltel–Euskadi | + 1' 34" |
| 10 | Richie Porte (AUS)
|
Team Saxo Bank | + 2' 10" |
Classificació de la muntanya modifica
|
Classificació dels esprints modifica
|
Classificació dels joves modifica
|
Classificació per equips modifica
|
Evolució de les classificacions modifica
| Etapa (Vencedor) |
Classificació general | Classificació dels esprints | Classificació de la muntanya | Classificació dels joves | Classificació per equips |
|---|---|---|---|---|---|
| Pròleg (Marco Pinotti) |
Marco Pinotti | No s'entrega | No s'entrega | Peter Sagan | Team HTC-Columbia |
| 1a etapa (Peter Sagan) |
Peter Sagan | Chad Beyer | Thibaut Pinot | ||
| 2a etapa (Mark Cavendish) | |||||
| 3a etapa (Richie Porte) |
Michael Rogers | Artiom Ovetxkin | Team Katusha | ||
| 4a etapa (Simon Spilak) |
Simon Spilak | Movistar Team | |||
| 5a etapa (Igor Antón)[4] |
Alejandro Valverde | Team RadioShack | |||
| Final |
Simon Spilak[1] | Chad Beyer | Thibaut Pinot | Simon Spilak | Team RadioShack |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 El vencedor inicial Alejandro Valverde fou desqualificat
- ↑ Comunicat de l'UCI sancionant Alejandro Valverde (francès)
- ↑ «Participants del Tour de Romandia 2010». Arxivat de l'original el 2010-04-15. [Consulta: 28 abril 2010].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alejandro Valverde havia guanyat inicialment l'etapa abans de la seva desqualificació
- ↑ «Descripció del Pròleg». Arxivat de l'original el 2010-06-02. [Consulta: 29 abril 2010].
- ↑ Pinotti, primer líder en Romandía a marca.com (27 d'abril de 2010)
- ↑ «Descripció de la 1a etapa». Arxivat de l'original el 2010-06-02. [Consulta: 29 abril 2010].
- ↑ Peter Sagan gana la primera etapa y es nuevo líder en Romandia a marca.com (28 d'abril de 2010)
- ↑ «Descripció de la 2a etapa». Arxivat de l'original el 2010-06-02. [Consulta: 29 abril 2010].
- ↑ Cavendish manda un recado a sus detractores a marca.com (29 d'abril de 2010)
- ↑ Descripció de la 3a etapa[Enllaç no actiu]
- ↑ Porte da la campanada en Romandía a marca.com (30 d'abril de 2010)
- ↑ Descripció de la 4a etapa[Enllaç no actiu]
- ↑ Valverde, a un segundo de la victoria en Romandía a marca.com (1 de maig de 2010)
- ↑ Descripció de la 5a etapa[Enllaç no actiu]
- ↑ Valverde se adjudica el Tour de Romandía a marca.com (2 de maig de 2010)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de Romandia 2010 |
- Web oficial de la cursa Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine.