Tramvia de Sóller
El tramvia de Sóller és una línia de tramvia ubicada al municipi mallorquí de Sóller, a les Illes Balears. Va ser inaugurat oficialment el 4 d'octubre de 1913 i uneix el poble de Sóller amb el port de Sóller. Circula pels carrers del centre de Sóller i creua els camps i horts de cítrics; passats aquests, transcorre en paral·lel a la Carrera del Port (Ma-11), sobre una via d'amplada similar a la del ferrocarril de Sóller. El seu traçat és obra de l'enginyer Pere Garau, que també va dissenyar la línia que va de Palma a Sóller.[2] Actualment, el tramvia és un dels principals elements representatius d'aquest poble de Mallorca, i és bastant freqüentat pels turistes.[3]
 | |
 Mapa del recorregut del tramvia de Sóller | |
| Inauguració | 1913 |
|---|---|
| Operador | Ferrocarril de Sóller |
| Municipi(s) | Sóller,  Illes Balears |
| Línies | 1 |
| Estacions | 2 |
| Longitud | 4,6 km[1] |
| Velocitat | 25 km/h |
| Vehicles | 15 |
| Ample ferroviari | 914 mm |
El tramvia de Sóller és un dels principals elements representatius de la localitat balear. És principalment usat pels turistes que visiten el poble, sobretot durant l'estiu.[4][5]
Història modifica
Poc després que es comencés a construir el ferrocarril de Sóller, va sorgir la possibilitat d'allargar el seu traçat fins al port, però això no era possible, ja que les vies havien de travessar el poble i no hi havia espai suficient. A més, en aquella època, les subvencions estatals per a ferrocarrils tan sols es concedien a aquelles el recorregut de les quals superés els trenta quilòmetres. La línia Palma-Sóller recorria 27 quilòmetres, per la qual cosa li'n faltaven tres per poder optar a les subvencions. Això va fer que la companyia Ferrocarril de Sóller S.A. encarregués a l'enginyer Pere Garau i Canyelles la construcció d'un tramvia que unís el centre del poble amb el port d'aquest, per així superar els 30 km de longitud que exigia la legislació del moment per poder accedir a certs beneficis estatals.[2] Les obres començaren el 1911.[6][1] La inauguració es va dur a terme el dissabte 4 d'octubre de 1913.[6] Es van construir 4.868 metres amb un ample de via idèntic a l'utilitzat pel ferrocarril de l'illa, és a dir, de 914 mm (una iarda).[7] Entre les infraestructures construïdes destaca el pont de ferro erigit sobre el torrent Major, construït per l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima.[8] Al principi comptava amb la seva pròpia central elèctrica, situada a l'estació de Sóller, alimentada per un motor d'explosió de 65 cavalls que accionava una dinamo de la casa Siemens-Schuckert que donava un corrent continu de 600 volts.[9] El 24 d'octubre de 1929, a instàncies de Jeroni Estades es va electrificar el tren i el tramvia, i esdevingué així el primer tren elèctric de Mallorca; l'empresa que ho dugué a terme fou l'alemanya Siemens-Schuckert.[10][11]
Malgrat que el tramvia estava pensat per al transport de passatgers, també es va usar per al tràfic de mercaderies cap al port,[12] amb un petit vagó isotèrmic utilitzat per al peix, remolcs carregats de carbó cap a l'antiga base de submarins i fins i tot carregaments de mines i torpedes que eren traslladats des del polvorí de Caubet fins a l'estació de Sóller i des d'allà al port.[13]
El 12 de maig de 2009, al voltant de les dues de la tarda, dos combois, un procedent del port i un altre procedent de Sóller, van col·lidir frontalment a prop del punt conegut com a Encreuament del Monument, a les proximitats del port. A causa de la reduïda velocitat a la qual circulaven ambdós tramvies únicament hi va haver tres ferits lleus.[14]
Estacions modifica
Com que el recorregut del tramvia no és gaire llarg –és de cinc quilòmetres escassos– té dues úniques estacions. La primera està situada en el centre del poble de Sóller (prop de la Plaça de Sa Constitució); s'hi pot fer transbordament amb el tren que ve des de Palma. L'altra estació es troba al port, davant de la platja i prop de l'antiga base militar. Durant els anys 20 es va crear un restaurant a l'estació, conegut com a Mar i sol; com que les funcions d'estació (venda de bitllets, espera del tramvia, acomodació a les jardineres, etc.) es realitzaven al costat de la via, l'edifici va passar a ser únicament restaurant.[15] Malgrat el baix nombre d'estacions, hi ha diverses parades durant el recorregut als monuments i principals punts d'interès del municipi.[8]
Parades modifica
El tramvia tan sols té dues estacions, però compta amb catorze parades al llarg del seu recorregut. El nom d'aquestes sol provenir de la cultura popular, i pren la seva denominació d'edificis o punts d'interès propers, com bars, restaurants, hotels o monuments. Comença a Sóller (prop de la Plaça de Sa Constitució) i acaba al seu port amb la parada La Payesa (antigament Sa Posada de l'Artesà).[16] Les parades intermèdies són les següents:[8]
1. Mercat 2. Ca'n Guina 3. Ca'n Reus 4. Monument 5. Ca'n Llimó 6. Ca n'Ahir 7. Roca Roja |
8. Es Control 9. Sa Torre 10. S'Espléndido 11. Las Palmeras 12. S'Eden 13. Ca'n Generós 14. Marysol |
Recorregut modifica
El recorregut, d'uns 5 km, s'inicia a l'estació del poble de Sóller. Recorre aproximadament uns 800 metres travessant el nucli urbà, passa per davant del mercat de la vila i de l'església parroquial de Sant Bartomeu. Poc després de passar la parada Mercat, abandona el nucli urbà i s'endinsa als horts de cítrics i els jardins de Sóller, deixant enrere l'asfalt dels carrers. Després d'haver creuat el torrent Major mitjançant un pont i haver passat la parada Monument, el tramvia transcorre paral·lel a la carretera Ma-11 fins a arribar a la badia. Poc abans d'arribar a aquest punt, es troba la parada coneguda com a Control, la qual està situada just a la meitat del recorregut; el viatge fins a aquest punt val la meitat que si es realitza complet. La via del traçat des de Sa Torre (primera parada a línia de mar) fins al final del trajecte discorre al costat del mar. L'última parada està situada al costat dels molls del port.[13]
Estadístiques d'ús modifica
El nombre de passatgers del tramvia des de l'any 1914 ha estat superior, normalment, al nombre de persones que utilitzaven com a mitjà de transport el Ferrocarril de Sóller.[17] Segurament això és pel fet que, fins als anys 60, era més habitual per als residents de Sóller desplaçar-se al port que no pas viatjar fins a Palma. Un estudi donà com a resultat que l'any 1913 el tramvia va tenir 200.000 usuaris; entre 1960 i 1978 el nombre es va mantenir per sobre els 800.000 i durant els anys següents hi hagué una davallada, fins al 2002-2004, quan es tornà a sobrepassar l'última xifra.[18] L'ús mensual dels usuaris del tren i del tramvia mantenen força paral·lelisme, amb una certa tendència a l'alça entre els passatgers del tramvia durant els mesos de maig a setembre, coincidint amb la temporada alta turística.[19]
Tramvies modifica
Els tramvies utilitzats tenen diferent origen: els numerats de l'u al tres són els automotors i els cinc i sis els seus respectius vagons, originals de 1913. Van ser construïts per l'empresa saragossana Carde i Escoriaza.[1] L'any 1954 es van adquirir les jardineres dels tramvies de Palma.[13]
El tramvia número quatre va ser comprat com a ferralla a Bilbao i posteriorment es va transformar i es va restaurar per al seu ús per al tramvia de Sóller. Cinc automotors més del model Carris van ser adquirits a Lisboa i, després de ser restaurats, van ser numerats del 20 al 24.[8][20] Van ser adaptats a un ample de via de 914 mm, poc comú en l'actualitat, i se'ls van afegir unes jardineres descobertes per al transport estival de turistes cap al port.[21]
Referències en la cultura modifica
El fotògraf i empresari Josep Truyol Otero (1868-1949) va realitzar una sèrie de pel·lícules amb el nom d'Excursiones por Mallorca. Entre les que es conserven s'hi troba el documental De Palma al puerto de Sóller; la seva estrena es va realitzar el 1913 i en la segona part del film es mostra l'escena de la inauguració del tramvia de Sóller i el seu recorregut.[22]
Dins del pla cultural i turístic existeix l'excursió anomenada «Volta a l'illa» que es realitza entre Sóller, el port de Sóller i Sa Calobra; de fet, el principal transport utilitzat per al desplaçament al port de Sóller és el tramvia. Segons una enquesta duta a terme l'any 2005, la majoria dels usuaris –turistes– que contracten aquesta excursió ho fan atrets pels mitjans de transport que inclouen, a més a més del tramvia, el tren i la barca.[23] A la primera parada del tramvia arribant al port de Sóller es pot veure el Castell del Port, un edifici defensiu del segle xvi, i cap a la part oposada la Torre Picada, una torre de vigilància del segle xvii. Finalment, prop de l'estació del tramvia es troba la platja Des Través.[17]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ferrocarril de Sóller Societat Anònima». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 5. Palma: Promomallorca, p. 290. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Tramvia de Sóller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dalmau 1998, pàg. 47
- ↑ «Informació turística i general de Sóller i la seva comarca.». Oficina de turisme de Sóller. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Arrom / Picornell 2008 pàg. 139-141
- ↑ 6,0 6,1 «La historia del tren eléctrico en Mallorca» (en castellà). Última Hora, 30-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-18. [Consulta: 22 agost 2011].
- ↑ Dalmau 1998, pàg. 16
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Ferrocarril de Sóller S.A. «El tranvía de Sóller. Estaciones» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-01-24. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Brunet Estarellas, J. Pere. La Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1994. ISBN 84-870-26-346.
- ↑ Diario de Mallorca. «80 años del primer tren eléctrico» (en castellà), 12-07-2009. Arxivat de l'original el 2011-12-03. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Dalmau 1998, pàg. 12
- ↑ «Tramvia de Sóller». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 FC Sóller S.A. «El tranvía de Sóller. Recorrido» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-01-24. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Europa Press «El tranvía de Sóller sufre un aparatoso accidente con tres heridos leves al chocar dos convoys» (en castellà). Diario de Mallorca, 2009. Arxivat de l'original el 2009-05-17 [Consulta: 22 abril 2011]. Arxivat 2009-05-17 a Wayback Machine.
- ↑ Restaurant Mar y Sol. «Història del Restaurant Mar y Sol». Arxivat de l'original el 2010-09-10. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Dalmau 1998, pàg. 55
- ↑ 17,0 17,1 Arrom / Picornell 2008 pàg. 139
- ↑ Arrom / Picornell 2008 pàg. 140
- ↑ Arrom / Picornell 2008 pàg. 140-141
- ↑ Dalmau 1998, pàg. 44-45
- ↑ Dalmau 1998, pàg. 52
- ↑ Gubern 1996, pàg. 251-253
- ↑ Arrom / Picornell 2008 pàg. 145-148
Bibliografia modifica
- Arrom Munar, Joana Maria; Picornell Cladera, Mateu. «Estudio de la evolución en el número de pasajeros del tren de Sóller y del tranvía hasta el port de Sóller (1912-2004)». A: Destinos turísticos: viejos problemas ¿nuevas soluciones? (en castellà). Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2008, p. 139-141. ISBN 978-84-8427-626-5.
- Dalmau, Oscar. El tren de Sóller: viaje al Valle de Oro (en castellà). Barcelona: Reserva anticipada Ediciones, 1998. ISBN 84-922621-3-3.
- Gubern, Román. «La cinematografía en Mallorca (1897-1915)». A: Primeros tiempos del cinematógrafo en España (en castellà). Universidad de Oviedo, 1996. ISBN 84-605-6108-9.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tramvia de Sóller |