Tremp de l'acer
L'acció de donar tremp a l'acer és un tractament tèrmic al qual se sotmet l'acer (també aplicable a altres metalls), concretament a peces o masses metàl·liques ja conformades en el mecanitzat, per augmentar-ne la duresa, la resistència a esforços i la tenacitat. Per contra, també augmenta la fragilitat de la peça.[1]
En aquest tractament cal distingir dues fases. En la primera, s'escalfa l'acer a una temperatura aproximada de 915 °C, en què la perlita es converteix en austenita. En la segona, es refreda ràpidament (excepte alguns casos on el refredament és "lent", acers d'autotremp) la peça "al roig" en aigua, en oli, aire positiu o en altres fluids o sals. Després del tremp se sol fer un reveniment.[2]
- És un dels principals tractaments tèrmics que es realitzen. El que fa és disminuir i afinar la mida del gra de l'alineació de l'acer tractat. Es pretén l'obtenció d'una estructura totalment martensítica.
- Es basa a escalfar la peça a una temperatura compresa entre 700 °C i 1000 °C, per després refredar-la ràpidament controlant el temps d'escalfament i de refredament.
Tipus de tremp modifica
Hi ha dos tipus de tremps: un és el que inclou la totalitat de la peça, inclòs el nucli, i l'altre és el que només inclou la superfície externa, deixant el nucli menys dur, perquè sigui més flexible. Aquest segon tremp s'anomena "tremp superficial" i n'hi ha de dos tipus, segons la manera d'escalfar: "a la flama" (en desús) i el tremp per inducció.[3]
També la duresa superficial s'obté mitjançant el cimentat, sense endurir el nucli, aplicat en engranatges i altres elements que requereixin característiques similars.
Factors que influeixen en el tremp modifica
- La composició química de l'acer a trempar, especialment la concentració de carboni. També és molt important la presència de aleants, ja que amplien la franja temporal de refredament en què es pot obtenir martensita.
- La temperatura d'escalfament i el temps d'escalfament d'acord amb les característiques de la peça.
- La velocitat de refredament i els líquids on es refreda la peça per evitar tensions internes i esquerdament.
- Les tensions internes són produïdes per les variacions exagerades que se li fa patir a l'acer, primer elevant-la a una temperatura molt alta i després refredant-se. Aquestes tensions i esquerdes són conseqüència del canvi de volum que es produeix a l'interior de l'acer pel fet que el nucli refreda a menor velocitat. A les peces trempades cal donar-los un tractament posterior anomenat reveniment per eliminar les tensions internes[4]
Característiques generals del tremp modifica
- És el tractament tèrmic més important que es realitza
- Fa l'acer més dur i resistent però més fràgil
- La temperatura d'escalfament pot variar d'acord amb les característiques de la peça i resistència que es desitja obtenir.
- El refredament és ràpid
- Si el tremp és molt enèrgic les peces es poden esquerdar.
Forn de tremp modifica
Els forns per escalfar peces petites que es vol trempar, són caixes metàl·liques que en el seu interior van recobertes de material refractari per a evitar pèrdues de calor, aquestes caixes porten incorporades diverses resistències elèctriques que produeixen l'escalfament de les peces a la temperatura requerida i porten incorporat un rellotge programador per al control del temps d'escalfament i un piròmetre que facilita el coneixement de la temperatura que hi ha a l'interior del forn.[4]
En el cas d'elements de grans dimensions, com tubs, els forns estan formats per cambres; cada cambra té el llarg del tub i en cada cambra hi ha una sèrie de cremadors que s'encarreguen de l'escalfament. Per poder monitorar la temperatura es fa servir el termoparell i per controlar el forn es fa servir un Autòmat Programable Industrial (també conegut com a PLC] o un ordinador.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Ira A. Fulton College of Engineering and Technology
- ↑ «Salt Bath Furnaces». Arxivat de l'original el 2012-04-23. [Consulta: 29 novembre 2016].
- ↑ [1]
- ↑ 4,0 4,1 Todd, Robert H., Dell K. Allen, and Leo Alting. Manufacturing Processes Reference Guide. 1st. Ed. New York: Industrial Press Inc., bharani 1994
Fonts modifica
- Millán Gómez, Simón. Procediments de Mecanitzat. Madrid: Editorial Paraninfo, 2006. ISBN 84-9732-428-5.