Trygve Halvdan Lie (Oslo, Noruega, 16 de juliol de 1896 - 30 de novembre de 1968) fou un diplomàtic noruec considerat el Primer Secretari General de l'ONU.[1]

Infotaula de personaTrygve Lie

Trygve Halvdan Lie
Biografia
Naixement(nb) Trygve Halvdan Lie Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1896 Modifica el valor a Wikidata
Grünerløkka (Unió entre Suècia i Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Geilo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
  I Secretari General de les Nacions Unides
2 de febrer de 1946 (1946-02-02) – 10 de novembre de 1952 (1952-11-10)
Gladwyn Jebb (fundador)
Dades personals
Altres nomsRodney Witherspoon Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme i Església de Noruega Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oslo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i política global Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Oslo
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista Noruec Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeHjørdis Jørgensen (en) Tradueix (1921–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSissel Lie Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7791059 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va estudiar a la Universitat d'Oslo, on es va llicenciar en Dret el 1919. El 8 de novembre de 1921 es va casar amb Hjordis Joergensen. Van tenir tres fills: Sissel, Guri i Mette.

Trygve Halvdan Lie es va convertir en membre de l'Organització de joventuts del Partit Laborista Noruec el 1911.[2] Va ser ajudant del secretari del Partit Laborista des de 1919 fins a 1922, conseller jurídic de la Federació noruega de les Associacions Sindicals des de 1922 fins a 1935, i secretari executiu Nacional del Partit Laborista el 1926.

Carrera modifica

Durant el Govern del Partit Laborista format per Johan Nygaarsavold, Trygve Halvdan Lie va ser primer ministre de Justícia, des de 1935 fins a 1939, i a continuació Ministre de Comerç i Indústria de juliol a setembre de 1939 i, durant l'esclat de la Segona Guerra Mundial, es va convertir en ministre d'Abastament i Transport. Com a tal, va desenvolupar les mesures provisionals que van salvar les tropes noruegues dels Aliats, després de la invasió alemanya l'abril de 1940. El juny d'aquell mateix any se'n va anar a Anglaterra, quan el Govern noruec va decidir continuar lluitant des de fora. Es va convertir en ministre d'Assumptes Exteriors interí el desembre de 1940 i va ser nomenat ministre d'Assumptes Exteriors de Noruega el 1936 i reelegit el 1945. El 12 de juny de 1945 el Govern del qual era membre va dimitir; Trygve Halvdan Lie va ser nomenat ministre d'Assumptes Exteriors de Gabinet de la Coalició Provisional que va substituir el govern en aquell moment i ministre d'Assumptes Exteriors del nou Govern del Partit Laborista l'octubre de 1945.

Trygve Halvdan Lie va dirigir la delegació noruega en la Conferència de les Nacions Unides sobre l'Organització Internacional, l'abril de 1945 a San Francisco, i va ser President de la Comissió III per redactar les estipulacions del Consell de Seguretat de l'ONU incloses a la Carta. Així mateix, va ser President de la Delegació noruega en l'Assemblea General de les Nacions Unides, el gener de 1946 a Londres. L'1 de febrer de 1946, Trygve Halvdan Lie va ser nomenat Secretari General de l'ONU. Pren possessió formal del seu càrrec en la reunió 22 de l'Assemblea General el 2 de febrer de 1946. En l'Assemblea de l'1 de novembre de 1950, es va ratificar Trygve Halvdan Lie en el càrrec durant tres anys més des de l'1 de febrer de 1951. Va dimitir com a Secretari General de les Nacions Unides el novembre de 1952.

Després de les Nacions Unides modifica

Lie es va mantenir actiu en la política noruega després de la seva renúncia a l'ONU. Va ser el Gobernador del comtat d'Oslo i Akershus, president de la Junta d'Energia, ministre d'Indústria,[3] i ministre de Comerç i Transport marítim. Va escriure diversos llibres, inclòs In the Cause of Peace, un relat dels seus anys a l'ONU.[4]

Després d'una resolució de l'Assemblea General de 1958, es va demanar el Rei Olav de Noruega que establís les bases arran de les quals Etiòpia i Itàlia podrien començar a establir una disputa territorial que implicaria Somàlia, antiga colònia italiana. El 1959, el Rey Olav va nomenar Mitjancer a Trygve Halvdan Lie.

Vida personal i mort modifica

Lie es va casar amb Hjørdis Jørgensen (1898–1960) el 1921. La parella va tenir tres filles; Sissel, Guri i Mette.

Lie va morir el 30 de desembre de 1968 d'un atac de cor a Geilo, Noruega. Tenia 72 anys.[5]

Referències modifica

  1. «About Trygve Lie / About the Trygve Lie Gallery / Trygve Lie Gallery», 19-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 10 desembre 2023].
  2. Deutscher, Isaac. The Prophet Outcast: Trotsky 1929-1940 (en anglès). Verso, 2003. ISBN 978-1-85984-451-9. 
  3. «End of an Institution - TIME», 22-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-22. [Consulta: 15 desembre 2023].
  4. «Working for the United Nations: 1948-1968». [Consulta: 15 desembre 2023].
  5. «Trygve Lie, secretari general de l'ONUprimer secretari general de l'ONU del '46 al '53, mor als 72 anys Trygve Lie, url=https://www.nytimes.com/1968/12/31/archives/trygve-lie-secretary-general-of-un-from-46-to-53-dies-trygve-lie.html?searchResultPosition= 1». The New York Times, 31-12-1968 [Consulta: 27 juny 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trygve Lie