La tschermigita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup alum.[2] El seu nom prové de la localitat de Tschermig (ara Čermníky), República Txeca, on va ser descoberta l'any 1853.

Infotaula de mineralTschermigita

Tschermigita de la localitat de Tschermig, Bohèmia, Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NH₄)Al(SO₄)₂·12H₂O
EpònimTschermig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.CC.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.14 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.5.5.3
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lícristalls octahedrals, columnes fibroses; en pols
Estructura cristal·linaa = 12.215 Å; Z = 4
Grup puntualisomètrica diploidal (2/m3) P a3m3
Colorblanc
Exfoliacióperfecta en {100}
Fracturaconcoidal
Duresa1,5 a 2
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica1,645
Densitat1,65
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracció1,458
Birefringènciaanòmalament birrefringent
Solubilitatdeliqüescent
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTmi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La tschermigita és un sulfat hidratat d'amoni i alumini. Cristal·litza en el sistema isomètric formant cristalls octahedrals o columnes fibroses, tot i que també s'hi troba en pols. És soluble en aigua. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. És de color blanc, i la seva ratlla també és blanca.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tschermigita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.

Moltes mostres que es poden trobar a la venda d'aquest mineral, normalment vidres porpres de bona qualitat en matriu, són en realitat creats artificialment fent créixer cristalls d'aquest alum d'amoni en un laboratori. La godovikovita és producte de la deshidratació de la tschermigita en la crema d'abocadors de carbó.

Formació i jaciments modifica

És un mineral secundari de formació rara, en jaciments de lignit i torba, així com en esquistos bituminosos. També es forma en la crema de carbó o d'enderrocs de mines de carbó, com eflorescències voltant de les solfatares o respiradors geotermals de gasos i fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, amoniojarosita, epsomita, rostita, alunogen, boussingaultita, mascagnita o voltaita.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tschermigita
  1. «Tschermigite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  2. «Alum Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].