Turc de Khorasan
El turc de Khorasan (en turc de Khorasan Xorasan Türkçesi; en persa: ترکی خراسانی, Torki-e Khorasani) és una varietat lingüística en la família de les llengües turqueses. Es parla al nord de la província de Khorasan del Nord i a la província de Khorasan Razavi, a l'Iran. La majoria dels parlants del turc de Khorasan també poden parlar persa.[3]
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 1 milió (1993)[1][2] |
| Parlants nadius | 886.000 (2014 ) |
| Autòcton de | Província de Khorasan del Nord, Província de Razavi Khorasan |
| Estat | Iran |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet persa |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | kmz |
| Glottolog | khor1269 |
| Ethnologue | kmz |
| UNESCO | 847 |
| IETF | kmz |
Distribució geogràfica modifica
El turc de Khorasan es parla a les províncies iranianes de Khorasan del Nord a prop de Bojnourd i Razavi Khorasan a prop de Sabzevar, Quchan. Si el dialecte d'Oghuz uzbek és considerat un dialecte del turc de Khorasan, la seva àrea de distribució s'estén cap a l'oest de l'Uzbekistan.
Dialectes modifica
El turc de Khorasan es divideix en els dialectes del nord, sud i oest. El dialecte del nord es parla al nord de Khorasan a prop de Quchan; al sud de Soltanabad a prop de Sabzevar; a l'oest al voltant de Bojnourd.
Classificació i llengües relacionades modifica
El turc de Khorasan pertany al grup de llengües turqueses Oghuz, que també inclou el turc, l'azerí, el gagauz, el turc gagauz balcànic, el turcman, i el salar, així com el dialecte Oghuz parlat a l'Uzbekistan. El turc de Khorasan està més estretament relacionat amb l'uzbek i el turcman oghuz i és proper als dialectes que es parlen a l'Azerbaidjan iranià. Es troba lingüísticament entre l'àzeri i el turcman, però tampoc és un dialecte.[4]
Sons modifica
Consonants modifica
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | b | t | d | k | ɡ | q | |||||
| Africada | t͡ʃ | d͡ʒ | ||||||||||
| Fricativa | f | v | s | z | ʃ | x | ɣ | h | ||||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | ||||||||
| Bategant | r | |||||||||||
| Lateral | l | |||||||||||
| Aproximant | j | |||||||||||
Vocals modifica
Morfologia modifica
Substantius modifica
Pluralització modifica
La pluralització es marca en els noms amb el sufix -lAr, que té les dues formes-lar i -lær, en funció de l'harmonia vocàlica.
Declinació modifica
Els substantius en el turc de Khorasan prenen una sèrie de terminacions de canvis de declinació en funció de l'harmonia vocàlica i si segueixen una vocal o una consonant:
| Declinació | Després de vocals | Després de consonants |
|---|---|---|
| Nominatiu | No n'hi ha | |
| Genitiu | niŋ/nin | iŋ/in |
| Datiu | ya/yæ | a/æ |
| Acusatiu | ni/nɯ | i/ɯ |
| Locatiu | da/dæ | |
| Ablatiu | dan/dæn | |
| Instrumental | nan/næn | |
Possessiu modifica
El possessiu està marcat amb un sufix al substantiu posseït.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Primera persona | (I)m | (I)mIz |
| Segona persona | (I)ŋ | (I)ŋIz |
| Tercera persona | (s)I | lArI |
Pronoms modifica
El turc de Khorasan té sis pronoms personals. De tant en tant, els pronoms personals prenen diferents terminacions de cas dels substantius regulars.
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Primera persona | mæn | bɯz |
| Segona persona | sæn | siz |
| Tercera persona | o | olar |
Verbs modifica
Els verbs es declinen en temps, aspecte, mode, persona i nombre. L'infinitiu del verb acaba en -max.
Exemples modifica
- Extracte de Tulu (1989) p. 90
| Translació | IPA | |
|---|---|---|
| Per tant, hi va haver un padishah anomenat Ziyad. | ɑl ɣəssa bir ziyæːd pæːdiʃæːhiː bæːɾɨdɨ | |
| Déu Totpoderós no li havia donat cap fill. | xodɒːʷændi æːlæm ona hit͡ʃ ɔɣul ataː elæmɑmiʃdi | |
| Allà va parlar amb el seu visir: "Oh visir, no tinc fill Què vaig a fer al respecte?" | bæːdæn vaziːɾæ dədi, ej vaziːɾ, mændæ ki ɔɣul joxdɨ, mæn næ t͡ʃaːɾæ eylem | |
| El visir va dir: "Sobirà de tot el món, què faràs amb aquesta possessió?" | vaziːɾ dədi, pɒːdiʃaː-i ɢɨblæ-ji ɒːlæm, sæn bu mɒːlɨ-æmwɒːlɨ næjlijæsæn |
Referències modifica
- ↑ Doerfer, G. & Hesche, W.1993. Chorasantürkisch, Wörterlisten, Kurzgrammatiken, İndices. (Turcologica 16.) Wiesbaden: Harrassowitz, pp. 7,14
- ↑ Encyclopædia Iranica :TURKIC LANGUAGES OF PERSIA: AN OVERVIEW
- ↑ "Ethnologue report for Khorasani Turkish"
- ↑ Ethnologue
Bibliografia modifica
- Tulu, Sultan. Chorasantürkische Materialien aus Kalāt bei Esfarāyen. Berlin: Klaus Schwarz Verlag, 1989. ISBN 3-922968-88-0.
- Doerfer, Gerhard; Hesche, Wolfram. Chorasantürkisch: Wörterlisten, Kurzgrammatiken, Indices. Wiesbaden: Harrassowitz, 1993. ISBN 3-447-03320-7.
| Prova Wikipedia en turc de khorasan a Wikimedia Incubator. |
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
