Tuvà
Tuvà, oficialment la República de Tuvà, [a] és una república de Rússia.[1] Tuvà es troba al centre geogràfic d'Àsia, al sud de Sibèria. Tuvà té una població de 336.651 habitants (Cens del 2021). La seva capital és la ciutat de Kizil. La república limita amb la República de l'Altai, la República de Khakàssia, el Krai de Krasnoiarsk, l'óblast d'Irkutsk i la República de Buriàtia a Rússia, i comparteix una frontera internacional amb Mongòlia al sud.
Тыва Республика (tyv)  | |||||
| |||||
| Himne | Men – Tyva Men | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Capital | Kizil | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 330.368 (2021) (1,94 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | rus tuvinià | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 170.500 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 24 maig 1991 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Sholban Kara-ool | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RU-TY | ||||
| Identificador OKTMO | 93000000 | ||||
| Identificador OKATO | 93 | ||||
| Lloc web | rtyva.ru | ||||
Històricament part de la Mongòlia Exterior com a Tannu Uriankai durant la dinastia Qing, l'última dinastia imperial de la Xina, Tuvà es va separar el 1911 com a República d'Uriankhai després de la revolució de Xinhai, que va crear la República de la Xina. Es va convertir en un protectorat rus el 1914 i va ser substituida per la República Popular de Tuvà el 1921, nominalment independent (coneguda oficialment com a Tannu Tuva fins al 1926),[2] reconeguda només pels seus veïns, la Unió Soviètica i Mongòlia, abans de ser annexada a la primera el 1944.[3] La majoria de la població són tuvinians ètnics que parlen la llengua tuvà com a llengua materna, mentre que el rus és parlat de manera nativa per la minoria russa; tots dos són oficials i s'entenen àmpliament a la república. El Gran Kural és el parlament regional de Tuvà.
Història modifica
El territori de Tuvà ha estat controlat per l'Imperi Xiongnu (209 aC – 93 dC) i l'estat de Xianbei (93–234), el Khaganat de Rouran (330–555), la dinastia Tang (647–682), el Khaganat kirguiz del Ienisei (7è). – Segle XIII), l'Imperi mongol (1206–1271), la dinastia Yuan (1271–1368), ladinastia Yuan del Nord (1368–1691), el Khanat Khotgoid i elKanat de Jungària (1634–1758).[4] Les tribus mongoles medievals, inclosos els oirats i els tumeds, van habitar zones que ara formen part de la República de Tuvà.[4]
De 1758 a 1911, Tuvà va formar part de la dinastia Qing de la Xina i va ser administrada per la Mongòlia Exterior.[5] Durant la revolució de Xinhai a la Xina, la Rússia tsarista va formar un moviment separatista entre els tuvinians on també hi havia grups independentistes i mongols.[6] El tsar Nicolau II va acceptar la tercera petició de la direcció de Tuvà el 1912, establint un protectorat sobre l'aleshores estat independent. Alguns russos, com ara comerciants, viatgers i exploradors, ja s'havien establert a Tuvà en aquell moment.[7] Tuvà es va independitzar nominalment com a República d'Uriankhai abans de convertir-se en un protectorat rus sota el nom a Krai d'Uriankhai sota el tsar Nicolau II, el 17 d'abril de 1914.[8]
Es va establir una capital a Tuvà, anomenada Belotsarsk (Белоца́рск; literalment, "(Ciutat) del tsar blanc").[9] Mentrestant, el 1911, Mongòlia es va independitzar, encara que sota protecció russa. Després de la revolució russa de 1917 que va acabar amb l'autocràcia imperial, la major part de Tuvà va ser ocupada del 5 de juliol de 1918 al 15 de juliol de 1919 per les tropes russes blanques d'Alexandre Koltxak. Piotr Ivanovitx Turtxaninov va ser nomenat governador del territori. A la tardor de 1918, la part sud-oest va ser ocupada per tropes xineses i la part sud per tropes mongoles dirigides per Katanbaatar Magsarjav .[10]
Des del juliol de 1919 fins al febrer de 1920, l'Exèrcit Roig comunista va prendre el control de Tuvà, però des del 19 de febrer de 1920 fins al juny de 1921 va ser ocupat per la Xina (sota el governador Ian Shichao). El 14 d'agost de 1921, els bolxevics van establir la República Popular de Tuvà, anomenada popularment Tannu-Tuva. El 1926, la capital (Belotsarsk; Khem-Beldir des de 1918) va ser rebatejada Kizil, que significa "vermell". La República Popular de Tuvà va ser de jure un estat independent en el període d'entreguerres. El governant de l'estat, el president Danduk Kuular, va intentar enfortir els llaços amb Mongòlia i establir el budisme com a religió de l'estat. Això va inquietar la Unió Soviètica, que va orquestrar un cop d'estat dut a terme el 1929 per cinc joves graduats tuvans de la Universitat Comunista dels Treballadors de l'Est de Moscou.[11]
El 1930, el règim prosoviètic va descartar l'escriptura mongol a favor de l'alfabet llatí dissenyat per a Tuvà pels lingüistes russos. El 1943, l'escriptura ciríl·lica va substituir el llatí. Sota el lideratge del secretari del Partit, Salchak Toka, es van concedir als russos ètnics plens drets de ciutadania i les influències budistes i mongoles sobre l'estat i la societat de Tuvan es van reduir sistemàticament.[12]
Tuvà va ser annexada per la Unió Soviètica el 1944, amb l'aprovació del Petit Khural (parlament) de Tuvà, però sense referèndum sobre la qüestió. Es va convertir en la Província autònoma de Tuvà, dins de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, després de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial.[13] Saltxak Toka, líder del Partit Revolucionari del Poble de Tuvà, va rebre el títol de Primer Secretari del Partit Comunista de Tuva i es va convertir en el governant de facto de Tuvà fins a la seva mort el 1973.[14] El territori es va convertir en la República Socialista Soviètica Autònoma de Tuvà el 10 d'octubre de 1961.[13]
El febrer de 1990, el Moviment Democràtic de Tuvà va ser fundat per Kaadyr-ool Bicheldei, filòleg de l'Institut Pedagògic Estatal de Kiziil. El partit tenia com a objectiu proporcionar llocs de treball i habitatge (ambdós escassos) i millorar l'estatus de la llengua i la cultura tuvà. A final de l'any, hi va haver una onada d'atacs contra la nombrosa comunitat russa de Tuvà, incloent atacs de franctiradors a camions i atacs a assentaments perifèrics, amb 168 assassinats.[15] Les tropes russes van ser finalment convocades. Molts russos van sortir de la república durant aquest període. Tuvà s'ha mantingut històricament remota i de difícil accés.[16]
Tuvà va ser signatari del tractat de 31 de març de 1992 en que es va crear la Federació Russa. El 22 d'octubre de 1993, es va redactar una nova constitució per a la república, creant un parlament fomat per 32 membres (Khural Suprem) i un Gran Khural, que s'ocupa de la legislació local.[17] La constitució va ser aprovada pel 53,9% (62,2% segons una altra font) dels tuvans en un referèndum el 12 de desembre de 1993.[18] Al mateix temps, el nom oficial es va canviar de Tuva (Тува) a Tyva (Тыва).[19]
Geografia modifica
La República de Tuvà està situada a l'extrem sud de Sibèria. La seva capital és Kizil, situada prop del "centre geogràfic d'Àsia". La part oriental de la república és boscosa i elevada, mentre que la part occidental és terra baixa més seca.
- Fronteres:
- Internes: Khakàssia (NO/N), Krai de Krasnoiarsk (N), Òblast d'Irkutsk (N/NE), Buriàtia (E), República de l'Altai (SO/O)
- Internacionals: Mongòlia (Província de Bayan-Ölgii, Província de Khövsgöl, Província d'Uvs i Província de Zavkhan) (S) (longitud de la línia fronterera: 1,305 quilometres (811 mi) )
- Punt més alt: Mont Mongun-Tayga, 3,970 metres (13,020 ft)
- Distància màxima N–S: 450 quilometres (280 mi)
- Distància màxima E-O: més de 700 quilometres (430 mi)
- Superfície: 170,427 metres quiloquadrats (65,802 sq mi)
Rius modifica
Hi ha més de 8.000 rius de la República de Tuvà, inclòs el curs superior del riu Ienissei, el cinquè riu més llarg del món. La majoria dels rius de la república són afluents del Ienissei. També hi ha nombroses fonts minerals a la zona.
Els principals rius inclouen:
- Riu Ienissei (també anomenat Ulug-Khem)
- Riu Kanteguir
- Riu Kemtxik
- Riu Mali Ienissei (també anomenat Ka-Kem o Kaa-Kem)
- Riu superior Ienissei (també anomenat Bi-Kem o Bii-Kem)
Llacs modifica
Hi ha nombrosos llacs a Tuvà, molts dels quals són llacs glacials i salats, inclòs el llac Todzha, també conegut com Llac d'Azas (100km 2 ) – el més gran de la república, i el llac Uvs (compartit amb Mongòlia i Patrimoni de la Humanitat).
Muntanyes modifica
La República de Tuvà està formada per una conca muntanyosa, d'uns 600m d'alçada, envoltat per les serres de Saian i Tannu-Ola. Les muntanyes i els turons cobreixen més del 80% del territori. Mongun-Tayga ("Muntanya platejada", 3.970m) és el punt més alt de la república i rep el nom de la seva glacera.
Demografia modifica
Població: 336,651 habitants (Cens de 2021)
Estadístiques vitals modifica
- Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia Arxivat 12 April 2008 a Wayback Machine. </link> [20]
| Anys | Població mitjana (x 1000) | Naixaments | Defuncions | Canvi natural | Taxa bruta de natalitat (per 1000) | Taxa bruta de mortalitat (per 1000) | Canvi natural (per 1000) | Taxa de fertilitat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1970 | 233 | 6,559 | 1,938 | 4,621 | 28.2 | 8.3 | 19.8 | |
| 1975 | 253 | 6,950 | 2,306 | 4,644 | 27.5 | 9.1 | 18.4 | |
| 1980 | 272 | 7,133 | 2,748 | 4,385 | 26.2 | 10.1 | 16.1 | |
| 1985 | 287 | 8,110 | 2,624 | 5,486 | 28.3 | 9.1 | 19.1 | |
| 1990 | 309 | 8,116 | 2,664 | 5,452 | 26.3 | 8.6 | 17.7 | 3.22 |
| 1991 | 304 | 7,271 | 2,873 | 4,398 | 23.9 | 9.5 | 14.5 | 2.97 |
| 1992 | 303 | 6,545 | 3,006 | 3,539 | 21.6 | 9.9 | 11.7 | 2.68 |
| 1993 | 302 | 6,130 | 3,480 | 2,650 | 20.3 | 11.5 | 8.8 | 2.50 |
| 1994 | 303 | 6,076 | 4,086 | 1,990 | 20.1 | 13.5 | 6.6 | 2.46 |
| 1995 | 304 | 6,172 | 4,010 | 2,162 | 20.3 | 13.2 | 7.1 | 2.47 |
| 1996 | 305 | 5,705 | 4,110 | 1,595 | 18.7 | 13.5 | 5.2 | 2.25 |
| 1997 | 305 | 4,908 | 3,954 | 954 | 16.1 | 12.9 | 3.1 | 1.91 |
| 1998 | 306 | 5,267 | 3,631 | 1,636 | 17.2 | 11.9 | 5.4 | 2.02 |
| 1999 | 306 | 4,894 | 4,142 | 752 | 16.0 | 13.5 | 2.5 | 1.86 |
| 2000 | 306 | 4,871 | 4,170 | 701 | 15.9 | 13.6 | 2.3 | 1.83 |
| 2001 | 305 | 4,992 | 4,165 | 827 | 16.3 | 13.6 | 2.7 | 1.85 |
| 2002 | 305 | 5,727 | 4,576 | 1,151 | 18.8 | 15.0 | 3.8 | 2.10 |
| 2003 | 305 | 6,276 | 4,633 | 1,643 | 20.6 | 15.2 | 5.4 | 2.28 |
| 2004 | 304 | 6,127 | 4,090 | 2,037 | 20.2 | 13.5 | 6.7 | 2.19 |
| 2005 | 303 | 5,979 | 4,326 | 1,653 | 19.8 | 14.3 | 5.5 | 2.11 |
| 2006 | 302 | 5,950 | 3,802 | 2,148 | 19.7 | 12.6 | 7.1 | 2.06 |
| 2007 | 302 | 7,568 | 3,687 | 3,881 | 25.1 | 12.2 | 12.9 | 2.60 |
| 2008 | 303 | 7,874 | 3,526 | 4,348 | 26.0 | 11.6 | 14.3 | 2.68 |
| 2009 | 305 | 8,242 | 3,666 | 4,576 | 27.0 | 12.0 | 15.0 | 2.97 |
| 2010 | 307 | 8,262 | 3,566 | 4,696 | 26.9 | 11.6 | 15.3 | 3.03 |
| 2011 | 308 | 8,478 | 3,403 | 5,075 | 27.5 | 11.0 | 16.5 | 3.25 |
| 2012 | 310 | 8,266 | 3,471 | 4,795 | 26.7 | 11.2 | 15.5 | 3.35 |
| 2013 | 311 | 8,111 | 3,399 | 4,728 | 26.1 | 10.9 | 15.2 | 3.42 |
| 2014 | 313 | 7,921 | 3,419 | 4,502 | 25.3 | 10.9 | 14.4 | 3.48 |
| 2015 | 315 | 7,489 | 3,258 | 4,231 | 23.8 | 10.3 | 13.5 | 3.39 |
| 2016 | 317 | 7,421 | 3,112 | 4,309 | 23.2 | 9.8 | 13.4 | 3.35 |
| 2017 | 320 | 6,977 | 2,788 | 4,189 | 21.9 | 8.7 | 13.2 | 3.19 |
| 2018 | 323 | 6,539 | 2,857 | 3,682 | 20.2 | 8.8 | 11.4 | 2.97 |
| 2019 | 326 | 6,158 | 2,718 | 3,440 | 18.6 | 8.3 | 10.3 | 2.72 |
| 2020 | 330 | 6,582 | 3,024 | 3,601 | 20.0 | 9.2 | 10.8 | 2.97 |
| 2021 | 332 | 6,629 | 3,028 | 3,558 | 20.0 | 9.1 | 10.9 | 2.94 |
| 2022 | 5,997 | 2,867 | 3,130 | 17.9 | 8.6 | 9.3 | 2.51 |
- Esperança de vida mitjana : Tuva: 56,5 (mitjana d'homes i dones, dades del PNUD); Rússia: (dades de l'ONU) Home 59 (rànquing mundial 166); Dona 73 (127)
Grups ètnics modifica
Segons el Cens de 2021,[21] els tuvinians representen el 88,7% de la població. Altres grups inclouen els russos (10,1%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.
| Grups Ètnics | Cens de 1959 | Cens de 1970 | Cens de 1979 | Cens de 1989 | Cens de 2002 | Cens de 2010 | Cens de 2021 1 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Número | % | Número | % | Número | % | Número | % | Número | % | Número | % | Número | % | |
| Tuvinians | 97.996 | 57,0% | 135.306 | 58,6% | 161.888 | 60,5% | 198.448 | 64,3% | 235.313 | 77,0% | 249.299 | 82,0% | 279.789 | 88,7% |
| Russos | 68.924 | 40,1% | 88.385 | 38,3% | 96.793 | 36,2% | 98.831 | 32,0% | 61.442 | 20,1% | 49.434 | 16,3% | 31.927 | 10,1% |
| Khakassos | 1.726 | 1,0% | 2.120 | 0,9% | 2.193 | 0,8% | 2.258 | 0,7% | 1.219 | 0,4% | 877 | 0,3% | 359 | 0,1% |
| Altres | 3.282 | 1,9% | 5.053 | 2,2% | 6.725 | 2,5% | 9.020 | 2,9% | 7.526 | 2,5% | 4.427 | 1,4% | 3.483 | 1,1% |
| 1 21.093 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies d'aquest grup és la mateixa que la del grup declarat. [22] | ||||||||||||||
Durant el període de 1959 a 2010, hi va haver més d'una duplicació de tuvinians ètnics. El creixement de la població russa es va alentir a la dècada de 1980 i va disminuir un 70% des de 1989. Les llengües oficials són el tuvinià (turquic) i el rus (eslau).
Fora de Kizil, els assentaments tenen pocs o cap habitants russos i, en general, els tuvinians utilitzen la seva llengua original com a primera llengua. No obstant això, hi ha una petita població de Vells creients a la República dispersos en algunes de les zones més aïllades. Abans del domini soviètic, hi havia una sèrie de grans assentaments ètnics de vells creients russos, però a mesura que es va estendre l'ateisme, els creients es van aprofundir cada cop més a la taigà per evitar el contacte amb els forasters. Els principals pobles dels vells creients són Erzhei, Uzhep, Unzhei, Zhivei i Bolee Malkiye (tots al districte de Kaa-Khemsky). Els assentaments ultraortodoxos més petits es troben més amunt.[23]
Els russos ètnics representen el 27,4% de la població (segons el cens de 2021) al districte de Kaa-Khemski, una de les regions més remotes de Tuvà. La població és majoritàriament vells creients.[24] Els russos representen el 18,9% de la població a Pi-Khemski i el 16,4% a Kizil.[25]
Religió modifica
Dues religions estan molt esteses entre el poble tuvinià: el budisme tibetà i el xamanisme. El líder espiritual actual del budisme tibetà és Tenzin Gyatso, el catorzè Dalai Lama. El setembre de 1992, Tenzin Gyatso va visitar Tuva durant tres dies.[26] El 20 de setembre va beneir i consagrar la bandera groc-blau-blanca de Tuvà, que havia estat adoptada oficialment tres dies abans.[27]
El poble tuvinià, juntament amb els uigurs grocs a la Xina, és un dels dos únics grups turquics que són principalment adherents al budisme tibetà, que conviu amb les tradicions xamàniques natives.[28]
Els tuvinians van ser exposats per primera vegada al budisme durant els segles XIII i XIV, quan Tuvà va entrar a la composició de l'Imperi mongol. Els primers temples budistes descoberts pels arqueòlegs al territori de Tuvà daten dels segles XIII i XIV.[29] Durant els segles XVI i XVII, el budisme tibetà va guanyar popularitat a Tuvà. Un nombre creixent de temples nous i restaurats estan entrant en ús, i hi ha hagut una tendència a l'alça en el nombre de novells formats com a monjos i lames en els darrers anys. La pràctica religiosa va disminuir sota les polítiques restrictives del període soviètic, però ara està florint.[30][31]
Segons una enquesta de 2012, el 61,8% de la població de Tuvà s'adhereix al budisme, el 8% al tengrianisme o al xamanisme de Tuvà, l'1,5% a l'Església ortodoxa russa, els antics creients o altres formes de cristianisme, l'1% al protestantisme. A més, el 7,7% segueix altres religions o no ha donat resposta a l'enquesta. El 8% de la població es declara "espiritual però no religiosa" i el 12% atea.
Política modifica
La bandera actual de Tuvà - groc per a la prosperitat, blau per al coratge i força, blanc per a la puresa- Va ser aprovada el 17 de setembre de 1992. La Constitució de la República va ser aprovada el 23 d'octubre de 1993.
El cap de govern de Tuvà és el president del govern i exerceix un mandat de cinc anys que es pot renovar. El primer president del govern va ser Sherig-ool Oorzhak. El 3 d'abril de 2007, el president rus Vladimir Putin va nomenar Sholban Kara-ool, de 40 anys, un antic lluitador, com a president del govern de Tuva.[32] La candidatura de Kara-ool va ser aprovada pel Khural el 9 d'abril de 2007.[33] Kara-ool es va servir des del 2007 fins al 2021. El tercer i actual cap de govern de Tuvà és Vladislav Khovalig .
La legislatura de Tuva, el Gran Khural, té 32 escons a partir del 2023; cada diputat és elegit per a un mandat de cinc anys.
Economia modifica
A Tuvà, hi ha un total d'aproximadament 7.400 aturats, la qual cosa dona una taxa d'atur del 5,9% [34] i està per sobre de la taxa d'atur general russa del 4,9% [35]
Mineria modifica
La mineria és un element crucial de l'economia de Tuvà. S'estima que l'any 2020 es van produir 40 milions de tones mètriques de carbó a Tuva,[36] que representa aproximadament el 9,4% de la producció mitjana anual de carbó de Rússia de 423 milions de tones mètriques.[37]
Transport modifica
Tuvà no té ferrocarrils, tot i que els famosos segells de correus dels anys 30, dissenyats a Moscou durant l'època de la independència de Tuvà, representen erròniament les locomotores com una demostració del progrés d'inspiració soviètica allà.[38] La línia de ferrocarril Kuragino-Kizil està programada per finalitzar el 2026.
Tuvà és servit per l'aeroport de Kizil.
Cultura modifica
Tradicionalment, el poble tuvà és una cultura nòmada que viu en iurtes de l'Àsia central, amb tradicions distintives en la música, la cuina i l'art popular. La música de Tuvana inclou el cant de gola de Tuvan (Xöömej), en què el cantant canta un to fonamental i un armònic simultàniament. Aquest tipus de cant es pot escoltar durant les actuacions de l'Orquestra Nacional de Tuvà, en actes com el "Dia Internacional de Khoomei" celebrat al Teatre Nacional de Tuvina a Kizil.[39]
La tradició artesanal de Tuvà inclou tallar la pedra tova, lapagodita. Un motiu freqüent són els animals de la mida de la mà, com els cavalls.[40]
Religió modifica
Tuvà és un dels pocs llocs del món on es conserva la forma original de xamanisme com a part de la cultura tradicional de Tuvà. El xamanisme pressuposa l'existència d'esperits bons i dolents que habiten les muntanyes, els boscos i l'aigua, així com els cels i l'inframón. El mediador entre l'home i els esperits és el xaman. Es creu que amb l'ajuda dels esperits el xaman és capaç de curar els pacients i predir el futur.[39]
A Tuvà, el xamanisme coexisteix pacíficament amb el budisme. El budisme s'associa amb molts rituals populars, festes del calendari i medicines populars a Tuva. Els centres del budisme a Tuvà són Khuree: temples, complexos de temples; el complex de temples de Tsetxenling a Kizil és la residència de Kambo Lama, cap del budisme a Tuvà. Tresors de l'antiga cultura eslava a la Tuvà asiàtica guardats juntament amb els valors d'altres pobles: el conjunt de folklore infantil "Oktai" de la ciutat de Kizil, durant el curs, diverses expedicions etnogràfiques als antics assentaments dels creients van poder recollir una àmplia col·lecció de mostres de l'art antic del cant.[39]
Notes modifica
- ↑ rus: Респу́блика Тыва́; tuvinià: Тыва Республика Plantilla:IPA-mn
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuvà |
- ↑ «Chapter 1. The Fundamentals of the Constitutional System | The Constitution of the Russian Federation». Constitution.ru. [Consulta: 22 febrer 2018].
- ↑ Toomas Alatalu Soviet Studies, 44, 5, 1992, pàg. 881–895. DOI: 10.1080/09668139208412051. JSTOR: 152275.
- ↑ Alatalu, Toomas Soviet Studies, 44, 5, 01-01-1992, pàg. 881–95. DOI: 10.1080/09668139208412051. JSTOR: 152275.
- ↑ 4,0 4,1 History of Mongolia, Volume II, 2003.
- ↑ Shurkhuu, D. Senri Ethnological Studies, 86, 2014, pàg. 127–144 [Consulta: 14 maig 2015].
- ↑ L. Zhazhmsran. 1995
- ↑ «Статья в Мегаэнциклопедии Кирилла и Мефодия» (en rus). megabook.ru. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Robertson, P.. Robertson's Book of Firsts: Who Did What for the First Time. Bloomsbury Publishing, 2011. ISBN 9781608197385.
- ↑ «Kyzyl city, Russia info, features, photos». russiatrek.org. [Consulta: 3 novembre 2015].
- ↑ Shuldyakov, V.A.. Сибирские казаки в Урянхайском крае (1918–1919): неизвестная страница Гражданской войны (en rus). 3. Современные научные исследования: теория, методология, практика: Сб. науч. тр. профессорско-препод. состава по итогам отчетов кафедры обществен-ных наук по НИР за 2007 г. Вып. 2.. Omsk: ANO VPO "Omsk Economic Institute" Press, 2008, p. 114–132.
- ↑ Forsyth, James. A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony 1581–1990. Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 281. ISBN 052-147-771-9.
- ↑ «Tuva: Russia's Tibet or the Next Lithuania?». Arxivat de l'original el 28 d’agost 2008. [Consulta: 22 febrer 2018].
- ↑ 13,0 13,1 «ТЫВА Tuva». hubert-herald.nl. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ «Сын своего времени» (en rus). tuva.asia. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Mark R. Beissinger, Nationalist Mobilization and the Collapse of the Soviet State, Cambridge University Press, 2002, pg. 230
- ↑ «Tuva». Geographic Bureau — Siberia and Far East/Tuva. Arxivat de l'original el 26 novembre 2015. [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ «Конституция Республики Тыва» (en rus). gov.tuva.ru. Arxivat de l'original el 9 agost 2020. [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ ”Tyva republic approves own constitution”, BBC Monitoring Service, December 15, 1993.
- ↑ «Конституция Республики Тува — ОСНОВЫ КОНСТИТУЦИОННОГО СТРОЯ Статья 1. п 2.» (en rus). [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Error en el títol o la url.«» (en rus). Gks.ru, 08-05-2010. Arxivat de l'original el 24 desembre 2018. [Consulta: 27 maig 2013].
- ↑ «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Перепись-2010: русских становится больше». Perepis-2010.ru. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2018. [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ «ESCAPING WITHIN: LOST IN THE BOUNDARIES: A REPORT FROM THE FIELD». condor.depaul.edu. Arxivat de l'original el 9 setembre 2011.
- ↑ «ВОЗВРАЩЕНИЕ К ИСТОКАМ» (en rus). Rodonews.ru, 31-10-2010. Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ «Этносоциальный профиль тувинцев» (en rus). tuva.asia, 02-06-2016. [Consulta: 20 setembre 2023].
- ↑ «Dalai Lama». Avantart.com. [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ The World Encyclopedia of Flags; ISBN 1-84038-415-8
- ↑ «Russia's Daily Online». Kommersant. Arxivat de l'original el 4 abril 2016. [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ Zhukovskaia, N. L. Anthropology & Archeology of Eurasia, 39, 4, 01-04-2001, pàg. 48–49. DOI: 10.2753/AAE1061-1959390448. ISSN: 1061-1959.
- ↑ «Russia – Uvs Nuur Basin». worldheritage.heindorffhus.dk. Arxivat de l'original el 30 agost 2006.
- ↑ , 19-09-2009 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ «Tuva-Online: New Head for Tuva Chosen by President Putin». En.tuvaonline.ru. [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ «Tuva-Online: 40-year-old Head of Tuva Backed by Parliament». tuvaonline.ru. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «The unemployment rate in Tuva has almost halved in six months».
- ↑ «Unemployment rate of Russia (2018 - 2026, %)».
- ↑ «The Republic of Tuva and the State of Russian Coal Exports», 14-03-2012.
- ↑ «Coal Production by Country - Worldometer».
- ↑ «Tyva coal line PPP plan revised». Railway Gazette. Arxivat de l'original el 28 de gener 2020. [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ 39,0 39,1 39,2 «Còpia arxivada». ИПК «ПЛАТИНА», 1, 2016, pàg. 50. Arxivat de l'original el 2021-03-03 [Consulta: 18 setembre 2023].
- ↑ «TUVANS | Facts and Details».