Txitximeca Jonaz
El txitximeca jonaz o jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada per uns 1.625 txitximeques jonaz a la Missió de Chichimecas prop de San Luis de la Paz a l'estat de Guanajuato. L'idioma jonaz pertany a la subfamília otopame de la família otomang. Els txitximeques jonaz s'autodenominen amb l'autònim úza i anomenen la seva llengua eza'r.
| Eza'r | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.625 (2005)[1] |
| Autòcton de |  Mèxic |
| Estat | Guanajuato i estat de Querétaro |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües otopame | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | SEP |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | pei |
| ISO 639-3 | pei |
| Glottolog | chic1272 |
| Ethnologue | pei |
| UNESCO | 697 |
| IETF | pei |
| Endangered languages | 3457 |
Distribució modifica
Actualment la llengua només es parla en San Luis de la Paz (Guanajuato) en la ranxeria Missió de Chichimecas, situada sobre un petit turó a l'est del poble. En 1934, Jacques Soustelle en un treball de camp va registrar allí 452 txitximeques, 63 dels quals eren nens que acudien a l'escola local. Abans d'aquesta data la llengua també s'hauria parlat en cinc altres ubicacions:
- Missió Arnedo (Guanajuato) a l'est de Sant Luis, al costat de Vila Victoria.
- Missió dels Palmells (Querétaro), en el curs de l'Extorax, que neix prop de Victoria.
- Missió de Santa Rosa, al nord de Victoria.
- San Pedro Tolimán, on es va establir una missió al segle xviii, que va fracassar i els txitximeques van abandonar el lloc, que va ser repoblat amb otomís.
- Villa Colón (Querétaro), al sud de Tolimán.
Fonologia modifica
L'inventari consonàntic del txitximeca jonaz es resumeix en el següent quadre:
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | m | n | n | ||||||
| Oclusiva | p | b | t | d | k | g | ʔ | |||
| Fricativa | s | z | ʃ | h | ||||||
| Africada | ʦ | ʧ | ʤ | |||||||
| Líquida | ɾ | |||||||||
| Aproximant | l | w | ||||||||
L'oposició entre els parells de nasals /m, n/ i /m, n/ és de tipus fortis/lenis.
Quant a les vocals la llengua posseeix tant vocals orals /i ɪ u e o æ ɑ/ coo nasals /ĩ ɪ̃ ũ ẽ õ œ̃ ɑ̃/.[2] Endemés el txitximeca jonaz és una llengua tonal que distingeix dues tonalitats ("alta" i "baixa").[3]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Suaréz, Jorge A.. The Mesoamerian Indian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1983. ISBN 0-521-22834-4. OCLC 8034800.
- Lastra de Suárez, Yolanda. «Chichimeco Jonaz». A: Munro S. Edmonson (Volume ed.), with Patricia A. Andrews. Supplement to the Handbook of Middle American Indians, Vol. 2: Linguistics. Victoria Reifler Bricker (General Editor). Austin: University of Texas Press, 1984, p. 20–43. ISBN 0-292-77593-8. OCLC 10207920.