Udalard I de Barcelona
Udalard I de Barcelona (? - ca.1014) fou vescomte de Barcelona (ca. 985 - ca. 1014).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Mort | 1014 (Gregorià) |
| Vescomte de Barcelona | |
| 985 (Gregorià) – 1014 (Gregorià) ← Guitard – Bernat I de Barcelona → | |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Cònjuge | Riquilda de Barcelona |
| Fills | Guislabert I de Barcelona, Bernat I de Barcelona |
| Pare | Guitard |
| Germans | Geribert de Barcelona |
Família modifica
Fill del vescomte Guitard i la seva esposa Geriberga, membres de la cort dels comtes Borrell II i Miró I de Barcelona. Tant ell com el seu germà Geribert foren gendres del comte Borrell II, ja que es casaren amb dues filles d'aquest: Udalard es maridà amb Riquilda i Geribert amb Ermengarda.
Udalard i Riquilda tingueren els següents fills:[1]
- Guislabert (mort el 1061), bisbe de Barcelona i vescomte regent de Barcelona.
- Bernat I, vescomte de Barcelona, o bé la seva esposa Ermengarda (Pencídia?). Foren pares d'Udalard II, vescomte de Barcelona, i net d'Udalard I. No és segur si era Bernat I o Ermengarda qui tenia per pare Udalard I.[1]
- Joan (mort després de 1058), pare d'Ermengol.
- Ermessenda, casada amb Gombau d'Anglesola.
Captiveri a Còrdova modifica
El 985 van arribar notícies que els exèrcits del cabdill andalusí Almansor s'acostaven a la Marca Hispànica. El comte Borrell va encomanar-li a Udalard la defensa de Barcelona però no pogueren aturar la ràtzia sarraïna, que va assaltar la ciutat i va aconseguir molts presoners, entre ells al mateix Udalard. Aleshores fou portat a la Còrdova del califa Hixam II. Durant el captiveri, el seu germà Geribert de Barcelona, casat amb Ermengarda de Barcelona (filla del comte Borrell II), va regir el vescomtat.
Udalard i l'ardiaca Arnulf, futur bisbe d'Osona, foren alliberats a mitjans de 990 i en arribar a Barcelona va tornar a agafar les regnes del vescomtat fins a la seva mort. Fou succeït pel seu fill gran Bernat però va morir poc després i va deixar un fill, Udalard II, menor d'edat, raó per la qual el fill menor d'Udalard I va esdevenir regent del vescomtat de Barcelona.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Ruiz Domènec, José Enrique. Quan els vescomtes de Barcelona eren. Barcelona: Fundació Noguera, 2006, pàg. 117-118. ISBN 84-9779-475-3 [Consulta: 7 febrer 2015]. Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine.
| Precedit per: Guitard |
Vescomte de Barcelona 985-1014 |
Succeït per: Bernat I |