Umm-Sàlama Hind bint Abi-Umayya

sahabiyya (companya de Muhàmmad) i esposa en segones núpcies de Muhàmmad

Umm-Sàlama Hind bint Abi-Umayya (àrab: أم سلمة هند بنت أبي أمية, Umm-Salama Hind bint Abī-Umayya) (la Meca, 596 - Medina, 681) fou una de les esposes de Mahoma, del clan makhzum dels quraixites.

Infotaula de personaUmm-Sàlama Hind bint Abi-Umayya

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أم سلمة هند بنت أبي أمية Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement596 Modifica el valor a Wikidata
la Meca Modifica el valor a Wikidata
Mort681 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Medina Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaal-Baqí Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
ConflictePacte de l'Arbre i batalla de Khàybar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMahoma (629 (Gregorià)–632 (Gregorià)), mort del cònjuge
Abu-Sàlama ibn Abd-al-Àssad (valor desconegut–625), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsZàynab bint Abi-Sàlama
 ( Abu-Sàlama ibn Abd-al-Àssad)
Sàlama ibn Abi-Sàlama
 ( Abu-Sàlama ibn Abd-al-Àssad)
Úmar ibn Abi-Sàlama
 ( Abu-Sàlama ibn Abd-al-Àssad)
Zarah (en) Tradueix
 ( Abu-Sàlama ibn Abd-al-Àssad) Modifica el valor a Wikidata
PareAbu-Umayya ibn al-Mughira Modifica el valor a Wikidata
Germansal-Muhàjir ibn Abi-Umayya i Qurayba bint Abi Umayya Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va casar primer amb Abu-Sàlama Abd-Al·lah ibn Abd-al-Assad a qui va acompanyar a Axum. Fou una de les primeres dones musulmanes en retrobar el seu marit a Medina quan els seus parents la van separar d'aquest; va tenir tres fills i una filla amb el seu marit, que va morir a causa de les ferides rebudes a la batalla d'Uhud, i llavors es va casar amb Mahoma (626). Mahoma no hi va mantenir relacions sexuals mentre va alletar la seva filla, la qual cosa va crear un precedent d'abstinència durant l'alletament. Va morir el 679 o 680, quan era la darrera vídua de Mahoma encara viva.[1]

Referències modifica

  1. Enciclopèdia de l'Islam, X, 923 i 924.