Vaca menorquina
La vaca menorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Menorca. És una de les races europees més estudiades genèticament, i figura la primera en capacitat de producció de k-caseïna, factor de gran importància per la transformació de llet en formatge.[1] Amb la seva llet es fa brossat i formatge de Maó, però actualment la seva principal producció és la de carn.[2]
Història modifica
_11.jpg)
L'antecedent directe de la raça menorquina fou probablement la raça marinera, estesa abans pel litoral català i llevantí i que avui ja ha desaparegut.[1] La presència del bestiar boví a l'illa data d'abans del segle X a.C. Hi ha una teoria migratòria que proposa que el boví roig convex del sud de la península Ibèrica segueix el mateix camí que la cultura del vas campaniforme,[1] cosa que concorda amb la hipòtesi en la qual tothom està d'acord,[1] que ja eren a Menorca almenys a l'època dels talaiots. Una prova en són els ossos de boví trobats a les excavacions d'algunes de les abundants construccions talaiòtiques menorquines.
A tots els països que envolten la Mar Mediterrània, i potser amb més incidència a les illes,[2] hi ha constància d'algunes races familiars de la menorquina, totes descendents del tronc boví roig convex. La cria de boví s'ha mantingut a Menorca al llarg del temps amb totes les cultures que hi han passat, fenícia, grega, romana, musulmana, catalana, britànica, francesa, espanyola, etc.
Tot i que durant molts anys ha estat la raça majoritària a Menorca, actualment és només un grup reduït que una família de l'illa fa l'esforç de preservar[1] i que està en perill d'extinció.[3] Aquesta raça no existeix fora de l'illa.
La raça disposa d'una Associació de Ramaders dedicada a la preservació de la raça, una acció fonamental els darrers anys amb la qual s'ha pogut evitar-ne l'extinció. També és l'encarregada de dur el Llibre Genealògic de la raça.[4]
Cal destacar també la creació el 2005 de la marca de qualitat Vermella Menorquina Arxivat 2015-09-19 a Wayback Machine., autoritzada pel nivell mostrat per la carn de la raça autòctona.
Característiques generals modifica
- Rústica i forta
- Tranquil·la
- Gran instint maternal
- Grandària mitjana, el pes mitjà de les vaques adultes és de 500kg i el dels mascles de 900kg
- Proporcions allargades
- Conformació corporal semblant al biotipus de producció de llet i carn
- Pell gruixuda
- Pèl curt i fi
- Color de pèl roig, amb variacions d'intensitat del ros clar al castany fosc; els mascles solen ser més foscos
- Mucoses en general rosades, però algunes femelles les poden tenir fosques
- Sense banyes
- Cap subconvex i relativament curt, front amb tupé
- Morro ample
- Ulls oblics
- Orelles grosses, parcialment caigudes i amb abundant pilositat interna
- Coll de longitud mitjana, moderadament musculat i proveït d'una lleugera barballera
- Cos profund
- Ventre ample
- Línia dorsolumbar recta
- Gropa ampla i angulosa
- Cua de naixement alt, llarga i amb un floc de pèl a l'extrem
- Extremitats de longitud mitjana a llarga
- Aploms correctes
- Potons amples i forts
- Braguer ben implantat, abundant i ben irrigat, amb quarterons harmònics i de pell fina
- Època de parts de setembre a novembre
- Temporada de munyir fins al mes de juny, amb el límit tradicional de la festa de Sant Joan
- Alimentades únicament amb pastos naturals de secà