Valeri Kharlàmov
Valeri Boríssovitx Kharlàmov (en rus: Вале́рий Бори́сович Харла́мов; 14 de gener de 1948 - 27 d'agost de 1981) va ser un davanter d'hoquei sobre gel que va jugar a la Lliga Soviètica amb el CSKA de Moscou des de 1967 fins al 1981. Tot i que era un jugador baix, Kharlàmov era ràpid, intel·ligent i hàbil i era un jugador dominant, sent nomenat el jugador més valuós de la Lliga del Campionat Soviètic els anys 1972 i 1973. Jugador ofensiu, considerat molt creatiu i intel·ligent sobre el gel, també va ser el màxim golejador el 1972. També era un patinador dotat que era capaç de jugar a la màxima velocitat. Kharlàmov va ser considerat un dels millors jugadors de la seva època, així com un dels millors jugadors de tots els temps.
En competicions internacionals, Kharlàmov va representar la Unió Soviètica en 11 campionats mundials, aconseguint 8 medalles d'or, 2 plata i 1 bronze.[1] Va participar en tres Jocs Olímpics (1972, 1976 i 1980), aconseguint dues medalles d'or i una de plata, i va participar en la Summit Series del 1972 contra Canadà. Va passar la major part de la seva carrera jugant en línia amb Vladimir Petrov i Boris Mikhailov, i aquest trio és considerat un dels millors de la història del hoquei sobre gel.
Kharlàmov va morir en un accident de trànsit el 27 d'agost de 1981.[2] Després de la seva mort, Kharlàmov va ser elegit al Saló de la Fama de la Federació Internacional d'Hoquei sobre Gel,[3] al Saló de la Fama de l'Hoquei, al Saló de la Fama de l'hoquei rus i va ser seleccionat com un dels davanters de la IIHF Centennial All-Star Team. El Trofeu Kharlàmov es lliura anualment al millor jugador d'hoquei rus de la NHL, escollit pels seus companys.[4] La Copa Kharlàmov es lliura al campió dels playoffs de la Lliga Molodežnaja Chokkejnaja i la Lliga Continental d'hoquei (KHL) va donar el seu nom a una de les seves quatre divisions.
Orígens modifica
Kharlàmov va néixer a Moscou, fill de Borís i Begoñita Kharlàmov. El seu pare era mecànic en una fàbrica, Kommunar, mentre la seva mare treballava a Aeroflot.[5] Begoñita, que es deia Carmen Orive Abad, era basca i originària de Bilbao, al País Basc, però es va traslladar a la Unió Soviètica el 1937 com a refugiada infantil de la Guerra Civil espanyola (vegeu Nens de Rússia). També tenia una germana menor, Tatiana. El 1956, quan tenia vuit anys, Kharlàmov es va traslladar a Espanya amb la seva mare, tot i que ambdós van tornar a la Unió Soviètica al cap d'uns mesos.[6] A causa dels orígens de la seva mare, Kharlàmov seria conegut com «l'espanyol» al llarg de la seva carrera.[7][8]
Referències modifica
- ↑ 2014 IIHF Guide and Record Book (en anglès). Toronto: Fenn/McClelland Stewart, p. 467.
- ↑ Burnside, Scott. «Kharlamov's life one of talent and tragedy» (en anglès). ESPN, 05-11-2005. [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ «Valeri Kharlamov» (en anglès). Elite Prospects. [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ Chesnokov, Dmitry. «Evgeni Malkin wins Kharlamov Trophy for Best Russian Player in the NHL» (en anglès). Yahoo! Sports, 09-06-2012. [Consulta: 29 gener 2014].
- ↑ Martin, Lawrence. The Red Machine: The Soviet Quest to Dominate Canada's Game. Toronto: Doubleday Canada, 1990, p. 132.
- ↑ Mosko, Alexey. «Film brings Soviet hockey legend to life». Russia: Beyond the Headlines, 11-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-25. [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ Martin. The Red Machine, p. 132.
- ↑ Dvortsov, V.A.; Yurev, Z.Y.. Форвард № 17 (Forward No. 17) (en rus). Moscow: Sovetskaya Rossiya, 1984, p. 20–21.