Vaqueta (caragol)
La vaqueta, xoneta, xona o regineta (Iberus gualtieranus alonensis) és una espècie de gastròpode terrestre de la família Helicidae, endèmic de la zona oriental i sud-oriental de la península Ibèrica.
Iberus gualtieranus alonensis  | |
|---|---|
 Iberus gualtieranus alonensis | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Gastropoda |
| Ordre | Stylommatophora |
| Família | Helicidae |
| Gènere | Iberus |
| Espècie | Iberus gualtieranus |
| Subespècie | Iberus gualtieranus alonensis Ferussac,1821 |
Morfologia modifica
La conquilla d'Iberus gualtieranus alonensis té cinc voltes d'espiral, sutures marcades i forma globosa; és d'un color blanquinós, crema o marró clar amb bandes molt atenuades que en la majoria dels casos a penes són visibles. La superfície de la conquilla posseeix estries radials i espirals que en encreuar-se li donen un aspecte reticulat. L'obertura és una mica obliqua i ovalada, amb un peristoma prim; el melic està cobert per una callositat de color blanc brillant. La seva mida està al voltant dels 4 cm de diàmetre i 2 cm d'altura.[1]
Hàbitat modifica
La vaqueta és una espècie termòfila (prefereix els ambients càlids) i xeròfila, és a dir, habita indrets secs, a diferència d'altres caragols terrestres que prefereixen llocs humits com ara horts, vores de rius i barrancs. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el romaní, la farigola, l'espígol i els margallons. S'activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. És especialment abundant als terrenys calcaris rocosos, abruptes i desforestats.
Distribució modifica
És una espècie endèmica de la península Ibèrica pròpia de la zona oriental i sud-oriental.[1] A Catalunya es troba principalment a les terres de l'Ebre i al País Valencià sobretot al nord.
Posició taxonòmica modifica
Durant anys ha estat considerada com una espècie independent, molt propera a Iberus gualtieranus, amb el nom d'Iberus alonensis. Això no obstant, l'estatus taxonòmic d'I. alonensis ha estat sempre controvertit, i diversos autors l'han considerat com a subespècie d'I. gualtieranus. Segurament, l'estudi més rigorós sobre ambdós tàxons és el d'Ejejalde et al. (2005).[2] Segons l'esmentat estudi, existeix una zona d'hibridació que connecta ambdós tàxons a la natura i és possible aconseguir híbrids fèrtils en condicions de laboratori. Aquestes dades estan en consonància amb l'anàlisi de l'ADN mitocondrial, i suggereixen que I. alonensis és una subèspecie d'I. gualtieranus i per tant el nom correcte ha de ser Iberus gualtieranus alonensis.
La mateixa opinió té Moreno-Rueda (2006),[3] que considera que I. gualtieranus posseeix una gran variabilitat amb dos morfotipus extrems, I. gualtieranus gualtieranus i I. gualtieranus alonensis. Les diferències morfològiques entre ambdues subespècies serien el resultat de l'adaptació a diferents hàbitats.
Gastronomia modifica
- Vegeu caragolada
La vaqueta es considera una menja al País Valencià i a les Terres de l'Ebre, llocs on l'espècie és més abundant i és recol·lectada activament. És molt més apreciada que altres caragols comestibles (Helix aspersa, Otala punctata, etc.) i s'afegeix a la paella valenciana, a la qual dona un sabor excel·lent.[4] A la zona dels Ports i el Maestrat valencià, es mengen fregides en oli i acompanyades de xai o conill.[5][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Especies seleccionadas de gasterópodos pulmonados». Arxivat de l'original el 2008-09-18. [Consulta: 11 setembre 2008].
- ↑ Elejalde, M. A., Muñoz, B., Arrébola, J. R. & Gómez-Moliner, B. J. 2005. Phylogenetic relationships of Iberus gualtieranus and I. alonensis (Gastropoda: Helicidae) based on partial mitochondrial 16S rRNA and coi gene sequences. Journal of Molluscan Studies, 71(4):349-355; (Resumen).
- ↑ Moreno-Rueda, G. 2006. Selección de hábitat por dos subespecies de Iberus gualtieranus (Gastropoda, Helicidae) en Sierra Elvira (SE de España). Zool. baetica, 17: 47-58.
- ↑ «Caracoles terrestre - Gastronomía». Arxivat de l'original el 2008-09-28. [Consulta: 10 setembre 2008].
- ↑ "Morella", guia editada per l'Ajuntament de Morella, 2004.
- ↑ Citació de Giorgio della Roca del seu llibre "Viajar y comer por el Maestrazgo" (1985): Fernández González, Vidal Javier, pp50 "La Balma de Zorita" publicat per la Diputació de Castelló a Castelló de la Plana, 2005.
Enllaços externs modifica