Venancio Pérez García

futbolista espanyol

Venancio Pérez García, més conegut com a Venancio, (Sestao, 22 d'abril de 1921 - Sant Sebastià, 28 novembre de 1994) va ser un futbolista basc. La seva demarcació més habitual va ser la d'extrem dret i els seus equips professionals van ser l'Erandio Club, el Barakaldo CF i l'Athletic Club de Bilbao, on va jugar deu temporades entre 1945 i 1955 i va formar part de l'anomenada «segona davantera històrica» del club bilbaí.

Infotaula de personaVenancio
Biografia
NaixementVenancio Pérez García
22 d'abril de 1921
Sestao, País Basc
Mort28 de novembre de 1994(1994-11-28) (als 73 anys)
Sant Sebastià, País Basc
Dades personals
Alçada1,81 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip
1943–1945 Erandio
1945–1955 Athletic Club[1] 167 (68)
1947–1949Barakaldo CF (cedit) 43 (29)
1955–1956 Barakaldo CF 12 (8)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1949–1954 Espanya Espanya 11 (4)

Trajectòria modifica

Procedent d'una família humil, Venancio va començar a treballar a una edat primerenca als Altos Hornos de Vizcaya. Alt i de complexió atlètica, en la seva joventut va practicar pilota mà (una modalitat de la pilota basca), i no es va introduir en la pràctica del futbol professional fins als 24 anys.[2] Estant en el XXV Regiment d'Artilleria a Vitòria, va començar a jugar com passatemps, i el 1944 es va incorporar a la Sociedad Deportiva Erandio Club. Aquest mateix any es va proclamar campió de la tercera divisió espanyola amb l'equip erandiotarra i va percebre una prima de 700 pessetes.

A la meitat de la temporada 1944/45 va fitxar per l'Athletic Club (llavors anomenat «Atlético de Bilbao» per imposició franquista), equip que li va pagar una fitxa de 25.000 pessetes. Va debutar a primera divisió amb l'equip bilbaí a San Mamés el 8 d'abril de 1945 enfront del Reial Oviedo, amb victòria dels visitants per 0-1.

Malgrat que el 1945 l'equip va guanyar la copa del Generalísimo, en les seves tres primeres campanyes com blanc-i-vermell Venancio només va disputar 22 partits. El club va decidir cedir-lo al Barakaldo CF de la segona divisió. Mentre va durar la cessió, el seu lloc en l'onze bilbaí el va ocupar el veterà José Iraragorri.

Però tot just després d'una temporada i mitja al conjunt groc-i-vermell, l'Athletic va repescar Venancio a la temporada 1948/49. En el primer partit de la seva nova etapa com a blanc-i-vermell va marcar 2 gols (Athletic 2 - CE Alcoià 0). Venancio es va fer un lloc en l'equip titular i va passar a ser integrant de la «segona davantera històrica» del club bilbaí, juntament amb Zarra, Gaínza, Iriondo i Panizo. En aquesta segona etapa de Venancio l'Athletic va guanyar la copa del Generalísimo de 1950 i la de 1955, així com la copa Eva Duarte (precursora de la Supercopa d'Espanya) el 1950. Amb el pas dels anys va anar endarrerint la seva posició en el camp fins a acabar jugant de defensa central.

Al final de la temporada 1954-1955, Venancio es va retirar com a jugador de l'Athletic Club. En total va disputar 167 partits a primera divisió, en què va marcar 68 gols, i 39 de copa, en què va marcar-ne 21.

Venancio va jugar encara una temporada més al Barakaldo CF a la segona divisió.

A més, Venancio va jugar 11 partits amb la selecció espanyola: 8 amistosos i 3 partits oficials de classificació per a la Copa del Món 1954. El seu debut va tenir lloc el 12 de juny de 1949 davant Irlanda al Dalymount Park de Dublín.[3] Va acabar amb el resultat d'1 a 4 a favor d'Espanya. El seu primer gol com a internacional el va marcar a Bèlgica el 19 de març de 1953.

Palmarès modifica

Referències modifica

  1. «Venancio Pérez García». BDFutbol. [Consulta: 9 juny 2017].
  2. «Ha muerto Venancio, el fruto más tardio de la "delantera de fuego" de Athletic» (en castellà). ABC, 29-11-1994. [Consulta: 9 juny 2017].
  3. «La selección española de fútbol venció, en Dublin, a Irlanda, por cuatro goles a uno» (en castellà). ABC - Hemeroteca, 14-06-1949. [Consulta: 9 juny 2017].