La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera. Es tracta de la primera missió de l'Agència Espacial Europea a Venus.[1] La Venus Express reutilitza elements i aprofita bona part del disseny de les sondes Mars Express i Rosetta, i també part de l'equip humà de control de terra d'aquestes dues missions i ha estat construïda per un equip de 25 empreses de 14 països europeus, sota la direcció d'EADS Astrium.[2]

Infotaula vol espacialVenus Express

Impressió artística de la Venus Express en òrbita Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2005-045A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT28901 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió9 anys, 66 dies, 19 hores, 37 minuts i 12 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAstrium Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
1.270 kg

pes sec:
700 kg

càrrega útil:
93 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1,4 (alçària) × 1,8 (amplada) × 1,5 (longitud) m
Potència1.100 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data9 novembre 2005
Llocplataforma 31, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSoiuz-FG Modifica el valor a Wikidata
ContractistaStarsem Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Motiu de pèrduadeteriorament orbital Modifica el valor a Wikidata
Últim contacte18 gener 2015 Modifica el valor a Wikidata
Reentradafebrer 2015 (a Venus) Modifica el valor a Wikidata

Missió modifica

Els objectius principals de la Venus Express són estudiar l'atmosfera, l'entorn de plasma i el vent solar al voltant de Venus, les característiques superficials del planeta en detall i les interaccions superfície-atmosfera. També elaborarà mapes globals de temperatura del planeta. El seu pla de missió nominal està previst que duri 500 dies terrestres, però els recursos de la sonda la poden mantenir operativa 500 dies més.

La Venus Express fou llançada des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan) el 9 de novembre de 2005, a les 03:33 UTC, per un coet llançador Soyuz-Fregat. Encara que el llançament inicial estava previst per al 26 d'octubre va haver de ser posposat per problemes de possible contaminació en el muntatge de la càpsula Fregat.[3] Després del llançament, el coet situà la sonda en una òrbita d'estacionament i 1 h 36 min després de l'enlairament la situà en l'òrbita de transferència final cap a Venus. L'11 de novembre de 2005 es realitzà una primera maniobra de correcció de ruta, seguida per dues més durant el viatge cap a Venus, de 153 dies de durada. L'11 d'abril de 2006 es completà amb èxit la maniobra d'inserció orbital al voltant de Venus;[4] després de 4 setmanes més de maniobres la sonda es col·locarà en la seva òrbita operacional definitiva.

Cronologia de vol modifica

Disseny de la sonda i instrumentació modifica

En la proposta original de la missió, el 2001, es preveia reutilitzar el disseny de la missió Mars Express. Tot i així, les característiques especials de Venus obligaren a modificar-ne alguns aspectes, especialment pel que fa al control i l'aïllament tèrmic, les comunicacions i l'alimentació elèctrica. Com Venus està molt més a prop del Sol que Mart, l'escalfament per radiació és quatre vegades superior i els nivells de radiació ionitzant són molt més elevats; per altra banda, la major proximitat al Sol també implica un ús més efectiu dels panells solars.

La Venus Express consisteix en un paral·lelepípede d'alumini gairebé cúbic d'1,5 x 1,8 x 1,4 metres, amb una massa en el moment del llançament de 1250 kg (incloent-hi 570 kg de propel·lent). En ell s'inclouen part dels instruments científics i el sistema de propulsió, format per un coet principal amb un empenyiment de 400 N i 8 impulsors de maniobra de 10 N cada un. L'alimentació elèctrica per als sistemes i instruments queda garantida pels panells solars d'uns 5 m², formats per cèl·lules fotovoltaiques d'arsenur de gal·li que generen una potència de 1.450 W (a Venus); a més la sonda disposa de 3 bateries de liti. La comunicació amb la Terra, amb dues antenes d'alt guany, és bidireccional en dues freqüències (bandes S/X) i es preveu una transmissió de dades d'entre 500 i 4.300 Mbits per dia.[9]

Els principals instruments científics duts per la sonda Venus Express són:[10]

  • ASPERA-4 (Analyzer of Space Plasmas and Energetic Atoms, «Analitzador de plasma espacial i àtoms energètics»): Investigarà la interacció entre el vent solar i l'atmosfera de Venus i estudiarà la distribució global d'electrons, ions i àtoms neutres d'alta energia. És un instrument adaptat de l'ASPERA-3 de la sonda Mars Express, per a l'ambient més hostil de Venus.
  • MAG: Magnetòmetre dissenyat per explorar el camp magnètic de Venus a alta resolució, determinant la ionosfera i les diverses fronteres entre les principals regions de plasma. És un instrument adaptat del ROMAP de la missió Rosetta.
  • PFS (Planetary Fourier Spectrometer, «Espectròmetre de Fourier planetari»): Espectròmetre de gran resolució espectral que opera en l'infraroig entre 0,9 µm i 45 µm. Realitzarà sondejos verticals de l'atmosfera de Venus, buscarà constituents de l'atmosfera que encara no s'han detectat però que podrien ser-hi presents i estudiarà els aerosols atmosfèrics i els processos d'intercanvi atmosfera-superfície. El disseny està adaptat d'un instrument anterior a bord de la missió Mars Express.
  • SPICAV (Spectroscopy for Investigation of Characteristics of the Atmosphere of Venus): Es tracta d'un espectròmetre visual adaptat de l'instrument SPICAM de la missió Mars Express. Compta, a més, amb un canal addicional anomenat SOIR (Solar Occultation at Infrared) per a observar les ocultacions del Sol a través de l'atmosfera de Venus, el que permetrà obtenir informació d'ambdós cossos.
  • VeRa (Venus Radio Science): És un instrument que permetrà la transmissió de senyals de ràdio emesos per la sonda a través de l'atmosfera o reflectides des de la superfície. El senyal serà captat des d'estacions de ràdio a la Terra proporcionant dades sobre la ionosfera, l'atmosfera i la superfície del planeta. Aquest instrument està adaptat d'un instrument equivalent a bord de la missió Rosetta.
  • VIRTIS (Visible and Infrared Thermal Imaging Spectrometer): És un espectròmetre d'imatges capaç d'obtenir imatges multiespectrals en l'infraroig, el visible i l'ultraviolat proper. Estudiarà diverses capes de l'atmosfera, la temperatura de la superfície i els processos d'intercanvi atmosfera-superfície.
  • VMC (Venus Monitoring Camera): Una càmera CCD amb diversos filtres que permetrà observar el planeta en diferents bandes espectrals. Tot i que és impossible observar la superfície de Venus amb llum visible, a causa de la densa capa de núvols de l'atmosfera, aquesta càmera per al visible i l'ultraviolat, amb l'objectiu de detectar llamps i observar les capes superiors de núvols.

Resultats científics modifica

  • Mapa de temperatures de Venus
  • Imatges inèdites del planeta
  • Evidència d'oceans en el passat

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venus Express
  1. Vegeu l'article Llista de missions d'exploració de Venus per a una relació completa de les diverses missions enviades a Venus.
  2. Venus Express: la pàgina web de la missió
  3. Comunicat de l'ESA amb la investigació de les causes del problema.
  4. Programa de les maniobres d'inserció orbital.
  5. Comunicat de l'ESA sobre les proves en ruta del motor.
  6. Comunicat de l'ESA sobre la inserció orbital.
  7. Comunicat de l'Esa sobre les primeres imatges i resultats.
  8. Comunicat de l'ESA sobre l'òrbita final.
  9. Model 3D de la sonda a la pàgina web de l'ESA.
  10. Els instruments de la Venus Express explicats en detall, a la web de l'ESA.