Verificació de fets
La verificació de fets (en anglès fact checking) és el fet de determinar la veracitat dels fets i dades utilitzats en els mitjans de comunicació, els discursos (majoritàriament polítics) i altres publicacions. Actualment hi ha empreses i organitzacions destinades a aquesta labor que tenen com a objectiu detectar errors, mentides i imprecisions per baixar la incertesa en la informació que reben les audiències.
La verificació de fets és una manera de reivindicar la figura del periodista com a imprescindible i fer d'aquest un filtre entre les autoritats i les audiències. És una nova manera d'exercir el periodisme d'investigació que serveix per detectar tant les falsedats dels polítics com les publicacions enganyoses.[1]
International Fact-Checking Network (IFCN) modifica
La International Fact-Checking Network és una organització de l'Institut Poynter, la funció de la qual és reunir a periodistes que es dediquen a la verificació de fets a escala internacional. Va ser creada l'any 2015 i a hores d'ara compta amb 50 membres arreu del món. Per tal de ser membre d'aquesta organització s'ha de seguir un Codi de Principis que consta de 5 punts.
- Compromís amb el no partidisme i l'equitat.
- Compromís amb la transparència de les fonts.
- Compromís amb la transparència del finançament i l'organització.
- Compromís amb la transparència de la metodologia.
- Compromís amb les correccions obertes i honestes.
Organitzacions de verificació de fets modifica
El fenomen de la verificació de fets es va originar a la premsa anglosaxona. Els tres primers llocs web de verificació de fets sense ànim de lucre van ser FactCeck.org, Politi Fact i The Fact Checker. Aquests tres segueixen entre els llocs webs de verificació de fets més reconeguts d'Amèrica.
FactCheck.org modifica
És un lloc web sense ànim de lucre i sense afiliació a cap partit polític que va ser creat l'any 2003. Es descriu com a “defensor dels votants que té com a objectiu reduït el nivell d'engany i confusió a la política nord-americana”. És un projecte del Centre de polítiques públiques d'Annenberg (Universitat de Pennsilvània). La major part del seu contingut consisteix en refutacions que considera inexactes, enganyoses o falses afirmacions fetes per polítics. La web ha guanyat diversos premis per les seves contribucions al periodisme polític i ha obtingut un gran reconeixement en els darrers anys.[2]
Politi Fact modifica
És un projecte sense ànim de lucre creat l'any 2007 i operat per l'Institut Poynter de Sant Petersburg (Florida). Forma part del diari Tampa Bay Times i els seus periodistes s'encarreguen d'avaluar declaracions originals de personatges influents. Cada declaració rep una qualificació segons el “Truth-o-Meter” que pot classificar-les des de vertaderes fins a “Pants on Fire”, que és el terme amb el qual denominen les afirmacions falses i ridícules. Aquest lloc web també ha estat premiat i molt ben valorat en diverses ocasions, va rebre el Premi Pulitzer l'any 2009.[3]
The Fact Checker modifica
És un projecte del diari The Washington Post liderat per Glenn Kessler i creat l'any 2007. S'encarrega de classificar els polítics segons la veracitat de les seves afirmacions de zero a quatre “Pinotxos”. Kessler és considerat un dels pioners en la verificació de fets.
Verificació de fets als Països Catalans modifica
Als Països Catalans no s'ha acabat de desenvolupar la verificació de fets, però, tot i això, hi ha alguns espais que la duen a terme. Alguns exemples són la plataforma Verificat de l'associació homònima o l'espai Fets o fakes de Catalunya Ràdio.
Verificat modifica
Verificat és una plataforma independent de verificació sense ànim de lucre a Catalunya. Forma part de la Plataforma per a l'Educació Mediàtica de Catalunya promoguda pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya i de l'Observatori Europeu contra la Desinformació de la Comissió Europea. És una pàgina web dedicada a la verificació del discurs polític i la informació que circula per les xarxes, fent un seguiment de l'actualitat catalana amb l'objectiu de verificar-la en un sentit ampli, mitjançant la verificació tradicional, el periodisme d’investigació i transparència i periodisme de edades. Publiquen el seu contingut amb llicència copyleft per que les mitjans la puguin fer servir.[4]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Levi, Simona. #Fake you : fake news i desinformació : governs, partits polítics, mass media, corporacions, grans fortunes, monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d'expressió. Barcelona: Raig Verd, octubre 2019, p. 16. ISBN 978-84-17925-05-5.
- ↑ «FactCheck.org» (en anglès americà). [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «Fact-checking U.S. politics» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «Verificat» (en català). [Consulta: 9 novembre 2020].