Vermina
Vermina (en llatí Vermina) va ser rei de Numídia. Era fill de Sifax.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC |
| Mort | dècada del 200 aC |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Activitat | (Floruit: 203 aC ) |
| Família | |
| Fills | Archobarzane (en)  |
| Pare | Sífax |
Sifax era rei dels massesilis, la tribu més occidental dels númides. Vermina va dirigir les forces númides juntament amb el seu pare l'any 204 aC contra Masinissa, i aquesta és la primera vegada que Vermina és esmentat. Van derrotar Masinissa però a l'any següent, el 203 aC, Sifax va ser derrotat i finalment fet presoner el 202 aC.
Vermina el va succeir i es va mantenir lleial a l'aliança cartaginesa. Ja s'havia unit a Anníbal tan bon punt va desembarcar a Àfrica a la tornada d'Itàlia l'any 203 aC. Al moment de la batalla de Zama, el 202 aC, estava reunint tropes als seus dominis i quan va arribar al lloc del combat la batalla s'havia lliurat feia molt poc. Atacat pels romans el seu exèrcit va ser derrotat i va patir fortes pèrdues, uns quinze mil homes van morir, i a més els romans van fer 1200 presoners.
Vermina va fugir amb dificultat acompanyat només d'uns quants cavallers. No li quedava altra alternativa que la submissió i el 200 aC va enviar una ambaixada a Roma demanant perdó i suplicant al senat de ser reconegut rei de Numídia, aliat i amic dels romans. El senat va contestar que primer havia de demanar la pau i després se li enviaria una comissió per avaluar la situació i dictar els termes en què la pau li seria concedida. Així ho va fer i va rebre amb gran respecte als comissionats. Els termes de l'acord de pau que es va signar són desconeguts però la major part del regne va ser transferit a Masinissa I. Ja no torna a aparèixer.[1]