Vetiver
Chrysopogon zizanioides, comunament conegut com a vetiver, del tàmil வெட்டிவேர்), és una planta herbàcia poàcia nativa de l'Índia. Pot arribar a fer 1,5 m d'alt, les flors són porpra marronoses. Les seves arrels a diferència de les de la majoria de les poàcies profunditzen molt fins a 2 a 4 metres. Vetiver està estretament relacionada amb el gènere Sorghum però comparteix moltes característiques morfològiques amb el gènere Cymbopogon (Cymbopogon citratus), Cymbopogon nardus, C. winterianus), i la Palmarosa (Cymbopogon martinii). Es cultiva en molts llocs de clima tropical. Pot ser una planta invasora.[1]
Chrysopogon zizanioides  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli de vetiver |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Andropogoneae |
| Gènere | Chrysopogon |
| Espècie | Chrysopogon zizanioides (L.) Roberty |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Phalaris zizanioides |
| Sinònims | Vetiveria zizanioides
|
Usos modifica
Estabilitza el sòl i el protegeix de l'erosió, també protegeix els conreus de les plagues i males herbes. És una planta farratgera. De les seves arrels se'n fan perfums i cosmètics que també es fan servir en aromateràpia. També se'n poden fer cordes i productes similars.
Les fulles del vetiver són un bon farratge per bovins, cabres, ovelles i cavalls. El contingut nutritiu depèn de l'estació de l'any, l'estadi de creixement i la fertilitat del sòl.
| Planta jove de vetiver | Planta madura de vetiver | Planta vella | |
|---|---|---|---|
| energia [kcal/kg] | 522 | 706 | 969 |
| Digestibilitat[%] | 51 | 50 | - |
| Proteïna [%] | 13.1 | 7.93 | 6.66 |
| Greix [%] | 3.05 | 1.30 | 1.40 |
El vetiver es cultiva principalment pel seu fragant oli essencial que s'obté de les seves rels. S'estima que la producció mundial és de 250 tones per any (Lavania). Es fa servir molt en perfums per les seves excel·lents qualitats fixadores. N'hi ha en el 90% dels perfums d'Occident (Lavania).
Haití és un dels principals productors de vetiver del món.[2] Java i Réunion també en produeixen molt. El de Réunion es considera de gran qualitat.
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L'oli de vetiver o oli de khus és un oli complex amb més de 100 components identificats
Notes modifica
- ↑ http://www.vetiver.org/USA-USDA-NRCS_Sunshine.pdf Arxivat 2017-10-25 a Wayback Machine.
- ↑ The Fragrance Industry- Profiles c. 2007 by Glen O. Brechbill
Bibliografia modifica
- Veldkamp, J. F. (1999). A revision of Chrysopogon Trin., including Vetiveria Bory (Poaceae) in Thailand and Malesia with notes on some other species from Africa and Australia. Austrobaileya 5: 522–523.
- Other Uses and Utilization of Vetiver: Vetiver Oil - U.C. Lavania - Central Institute of Medicinal and Aromatic Plants, Lucknow-336 015, India
- E. Guenther, The Essential Oils Vol. 4 (Nova York: Van Nostrand Company INC, 1990), 178-181, cited in Salvatore Battaglia, The Complete Guide to Aromatherapy (Australia: The Perfect Potion, 1997), 205
- Ruh Khus (Wild Vetiver Oil)/Oil of Tranquility - Christopher McMahon
Enllaços externs modifica
- The Vetiver Network International
- Caldecott, Todd. Ayurveda: The Divine Science of Life. Elsevier/Mosby, 2006. ISBN 0723434107 [Consulta: 20 febrer 2012]. Arxivat 2011-04-18 a Wayback Machine. Contains a detailed monograph on Chrysopogon zizanioides (Ushira), as well as a discussion of health benefits and usage in clinical practice
- Germplasm Resources Information Network: Chrysopogon zizanioides Arxivat 2010-05-28 a Wayback Machine.