Vicent Cantos Figuerola
Vicent Cantos Figuerola (Borriana, Plana Baixa, 10 de desembre de 1868 - Madrid, 26 de desembre de 1943) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola. També fou ministre durant la Segona República.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1868  Borriana (la Plana Baixa) |
| Mort | 26 desembre 1943 (75 anys) Madrid |
 Ministre de Justícia | |
| 3 abril 1935 – 5 maig 1935 ← Rafael Aizpún Santafé – Cándido Casanueva Gorjón → | |
| Ministre de Justícia | |
| 28 abril 1934 – 4 octubre 1934 ← Salvador de Madariaga – Rafael Aizpún Santafé → | |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Republicà Radical 12 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Castelló | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Castelló | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 7 maig 1910 – 15 setembre 1923 ← Salvador Guinot Vilar Circumscripció electoral: Llucena | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Escriptor |
| Partit | Partit Liberal Partit Republicà Radical |
Biografia modifica
Llicenciat en Ciències i Dret a la Universitat de València, després d'obtenir el títol de registrador de la propietat exercirà aquesta professió a Cuba on es traslladarà fins a la seva tornada a la Península el 1898. El 1903 ingressa al Partit Liberal Demòcrata de la mà de José Canalejas i a les eleccions generals espanyoles de 1905 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Castelló (districte de Llucena, l'Alcalatén), escó que continuarà guanyant en les successives eleccions celebrades fins a la de 1923.[1]
Després de la proclamació de la II República obté novament un escó per Castelló en les eleccions de 1931 a les quals es va presentar com radical independent en el si de la Conjunció republicana-socialista per a després incorporar-se al Partit Republicà Radical. Posteriorment fou elegit diputat a les eleccions de 1933. Va ser ministre de Justícia entre el 28 d'abril i el 4 d'octubre de 1934 en el govern que va presidir Ricardo Samper e Ibáñez, cartera que tornaria a ocupar entre el 3 d'abril i el 6 de maig de 1935 en el govern format per Alejandro Lerroux. Després de la derrota del seu partit a les eleccions generals espanyoles de 1936 va dimitir dels seus càrrecs. En acabar la guerra civil espanyola no fou processat per la Llei de Responsabilitats Polítiques. La seva filla era casada amb el futur ministre franquista Rafael Cavestany de Anduaga.[2]
Referències modifica
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ «El Partido Republicano de Castellón (1868-1936). 4º LOS HOMBRES DEL PR-CS - VICENTE CANTOS FIGUEROLA». Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 15 febrer 2015].
Bibliografia modifica
- "Diccionari biografic politics valencians, 1812-2003". Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València ISBN 847822386X
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Salvador de Madariaga y Rojo |
Ministre de Justícia 1934 |
Succeït per: Rafael Aizpún Santafé |
| Precedit per: Rafael Aizpún Santafé |
Ministre de Justícia 1935 |
Succeït per: Cándido Casanueva y Gorjón |