Viquipèdia

Victoriano López Gonzalo

Victoriano López Gonzalo (Terzaga, 23 de març de 1735 - Almansa, 21 de novembre de 1805), eclesiàstic castellà que fou bisbe de Puebla de los Ángeles, de Tortosa i de Cartagena.

Infotaula de personaVictoriano López Gonzalo
Biografia
Naixement23 març 1735 Modifica el valor a Wikidata
Terzaga (província de Guadalajara) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1805 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Bisbe de Cartagena
14 desembre 1789 –
← Manuel Felipe Miralles (en) Tradueix – José, Obispo de Cartagena Jiménez →
Bisbe de Tortosa
24 juliol 1786 –
← Pedro Cortés y Larraz – Antonio José Salinas y Moreno →
Bisbe de Puebla-Tlaxcala
13 setembre 1773 –
← Francisco Fabián y Fuero – Santiago José Hechavarría y Elguesúa →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1774–), religiós cristià Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAlonso Núñez de Haro y Peralta Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Juan Manuel López i Inés Gonzalo,[1] naix el 23 de març de 1735 a Terzaga, pertanyent a la diòcesi de Sigüenza. Col·legial del Col·legi-Seminari de Sant Bartomeu a la universitat de Sigüenza, estudia Teologia i Filosofia, des de 1750 a 1757,[2] període que coincideix amb l'estada de Francisco Fabián y Fuero, també natural de Terzaga, com a canonge magistral de la catedral i rector del Col·legi de Sant Bartomeu.[3] Amb posterioritat es trasllada a Saragossa, per continuar els seus estudis, i és ordenat prevere.[4]

En 1764, quan és nomenat Francisco Fabián y Fuero bisbe de Puebla de los Ángeles, Victoriano López l'acompanya com a familiar amb el càrrec de secretari. Posteriorment aconsegueix una canongia a la catedral, després fou nomenat governador,[5] i quan el bisbe Francisco Fabián fou traslladat en 1772 a l'arquebisbat de València es manté com a governador de la diòcesi,[6] fins que el 3 de març de 1773 Carles III el nomena bisbe de Puebla de los Ángeles.[1] El 13 de setembre del mateix any és ratificat en el càrrec,[7] i el 6 de març de 1774 és consagrat.[8]

Durant el seu llarg pontificat en Puebla de los Ángeles recorre l'extensa diòcesis, reforma els convents de religioses de la ciutat de Puebla, i en l'antic col·legi de Sant Ildefons, que havia estat dels jesuïtes, funda una casa hospici.[9]

El 13 de gener de 1786 es publica a Madrid la promoció de Victoriano López al bisbat de Tortosa, i en arribar la notícia a Puebla de los Ángeles, a l'abril del mateix any, s'inicia un moviment en la diòcesi per evitar el trasllat, amb una petició al Rei enviada el 26 d'abril, el qual contesta el 12 d'agost accedint a la petició i mantenint el bisbe en la diòcesi de Puebla.[10][11] De tota manera, la butlla papal ratificant el nomenament havia estat signada el 24 de juliol,[12] i això significava que la permanència del bisbe a Puebla no es podia mantenir molt de temps. Així, el 23 de maig de 1787 Victoriano López surtia de Veracruz en la fragata La Prosperidad cap a Espanya, per ocupar el bisbat de Tortosa.[13]

Al cap de poc d'arribar a Tortosa, a l'octubre de 1787, una forta crescuda de l'Ebre produeix la devastació de camps i cases, i el bisbe concedeix un important ajut econòmic, i a més, estableix una Junta de socors per ajudar els que havien sofert pèrdues.[14][15]

Establit a Tortosa, millora la disciplina del seu clergat i realitza visites pastorals per la diòcesi,[16] com l'efectuada a Vila-real el 2 de setembre de 1788.[17]

Promogut per Carles IV al bisbat de Cartagena, és confirmat per butlla papal el 14 de desembre de 1789,[7] pren possessió el 25 de febrer de 1790, i fa l'entrada pública a la Catedral de Múrcia el 23 de març del mateix any,[1] sense cap solemnitat per trobar-se malalt.[18]

Sols arribar ha de fer front a una pretesa disgregació de la diòcesi, amb les demandes de Llorca i Chinchilla per erigir-se en bisbats, mentre Cartagena volia que retornara a la seva ciutat la seu, i així tornar a fer coincidir el nom del bisbat i la capital d'aquest. Aquest conflicte venia d'antic, i durant el pontificat de Victoriano López, els plets interposats per Llorca i Cartagena són resolts a favor del bisbe i del capítol.[19] Reforma els estudis del Col·legi Seminari de sant Fulgenci, extensió de les universitats de Granada i Oriola i seminari conciliar alhora, amb unes noves constitucions, i un nou pla d'estudis que troba dificultats en que l'aproven al Consell de Castella, però aquestes noves constitucions, més rigoristes, provoquen una revolta dels estudiants seglars, aconseguint la substitució del rector.[20][21] Durant els seus anys dirigint la diòcesi realitza diverses visites pastorals: a l'estiu de 1791, Jorquera i els pobles del voltant; a l'estiu de 1793, Llorca, Mazarrón i llocs de la serra de Segura; visita Almansa en 1799 i 1802, i aquest darrer any també visita Villena; i en desembre de 1804 es troba en el Albujón.[22]

Estigué molt implicat no sols en la millora de les condicions espirituals i doctrinals dels fidels al seu càrrec, sinó també en la millora de les condicions de vida dels seus diocesans: Millorà els camins que sortien de Múrcia, els murs per prevenir les inundacions del Segura, reedificà la presó, mantingué els hospitals de Múrcia i Cartagena, establí fàbriques tèxtils a Molina de Segura i la Alberca, restaura la Casa d'Expòsits de Múrcia, ajudà a mantenir el preu del blat en anys de fam amb ajuts en l'abastiment, i distribuí 500.000 rals entre les famílies afectades pel trencament de la presa d'aigua de Puentes, de Llorca, de 1802.[23][24]

Promou la defensa del Rei i del regne front a l'amenaça que representava la revolució francesa en la Guerra de la Convenció (1793-1795), amb rogatives públiques i la redacció de cartes pastorals.[25]

Amb la salut trencada, i patint el clima de Múrcia amb estius càlids i hiverns humits, busca altres llocs com la Alberca i Almansa, per a passar llargues temporades. I estant en Almansa, mor el 21 de novembre de 1805, les exèquies foren el 25, i fou soterrat a l'església de l'Assumpció,[26] a la capella de Sant Jaume, al costat de l'Epístola. En la catedral de Múrcia, els funerals per la seva ànima se celebren els dies 18, 19 i 20 de juny.[27]

Obra modifica

  • D. Victoriano Lopez Gonzalo... Obispo de la Puebla de los Angeles... Con el justo fin de impedir en quanto fuese posible la frecuencia de los Delitos... Clemente XIV... a instancia de... Carlos Tercero... se sirvió expedir... un Breve... por el qual... manda... que... les fuesen insinuadas, en cada ciudad... una ô â lo mas dos Iglesias o lugares Sagrados... y el Sagrado Asilo... Usando pues de esta facultad con arreglo a lo prevenido... por el presente elegimos y señalamos para Asilo de Sagrada Inmunidad en nuestra Capital de la Puebla las Parroquias... que desde el día de la Publicacion de este Edicto, tampoco gozarà del Privilegio de Inmunidad y Asilo Nuestra Santa Iglesia... (1774).[28][29] Edicte.
  • Edicte manant recollir la primera edició del llibre Carta a una religiosa (1774).[30]
  • D. Victoriano Lopez Gonzalo,... A nuestros venerables párrocos, sus tenientes ó vicarios, jueces eclesiásticos, confesores, predicadores, y demas fieles de este nuestro obispado... (1777).[31] Carta pastoral recordant que el contraban és pecat.[32]
  • D. Victoriano Lopez Gonzalo,... A nuestro provisor y vicario general, y a nuestros vicarios jueces eclesiásticos foraneos ... (1778).[33] Edicte.
  • Método curativo que puede contribuir para precaver en mucha parte las desgracias que ocasiona la actual epidemia de viruelas á los pobres que las padecen en los pueblos y campos, y carecen de médicos que gobiernen prudentemente su curacion ... (1779).[34]
  • D. Victoriano López Gonzalo,... A todos los Fieles a quienes tocar pueda, Salud en Nuestro Señor Jesu-Christo, que es la verdadera salud... (1784).[35]
  • D. Victoriano López Gonzalo,... a todos nuestros muy amados fieles de este nuestro Obispado, Salud en Nuestro Señor Jesu-Christo, que es la verdadera y eterna... (1786).[36] Carta pastoral de comiat de la diòcesi de Puebla.[37]
  • Pastoral de D. Victoriano López Gonzalo exhortant a complir amb les obligacions fiscals i condemnant les preposicions que s'insereixen (1788).[38]
  • Carta pastoral sobre abusos i disciplina del clergat (1793).[39]
  • Carta pastoral sobre la necessitat de pagar els tributs (1798).[40]
  • Carta pastoral sobre abstinència i dejuni (1799).[41]
  • Carta pastoral sobre la dignitat de l'estat episcopal (1799).[42]
  • Estatuts per al seminari conciliar de sant Fulgenci de Múrcia (1803).[43]
  • Carta pastoral sobre les bones formes en els temples i sobre la immodèstia dels vestits (1805)[44]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Medina 1991: p. 527.
  2. ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 52-53.
  3. ↑ Esteban Lorente 1986: p. 325.
  4. ↑ Medina 1991: pp. 421-422.
  5. ↑ «Necrologia» 1806: p. 25.
  6. ↑ Medina 1991: p. 422.
  7. ↑ 7,0 7,1 Arnaldos Martínez 1992: p. 53.
  8. ↑ «Victoriano López Gonzalo». Catholic Hierarchy.
  9. ↑ «Necrologia» 1806: pp. 25-26.
  10. ↑ Valdés, pp. 97 i 257.
  11. ↑ Vila Vilar 1990: pp. 369-371.
  12. ↑ Eubel 1958: p. 195,
  13. ↑ Valdés, pp. 362-363.
  14. ↑ «Necrologia» 1806: pp. 26-27.
  15. ↑ Villanueva 1806: p. 118.
  16. ↑ «Necrologia» 1806: p. 27.
  17. ↑ Traver 1917: p. 12.
  18. ↑ Arnaldos Martínez 1992: p. 54.
  19. ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 54-56.
  20. ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 72-79.
  21. ↑ Arnaldos Martínez 1998: pp. 77-82.
  22. ↑ Arnaldos Martínez 1992: p. 83.
  23. ↑ «Necrologia» 1806: pp. 27-30.
  24. ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 80-83.
  25. ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 66-72.
  26. ↑ Medina 1991: p. 528.
  27. ↑ Arnaldos Martínez 1992: pp. 83-84.
  28. ↑ Edició: [Mexico? : s.n., 1774. Segons la Real Biblioteca de Patrinomio Nacional. Catàleg
  29. ↑ Edició: [Puebla de los Ángeles] : s.n., 1774. Segons la Brown University Library. «Catalog»
  30. ↑ Medina 1991: p. 456, ref. 916.
  31. ↑ Edició: [Puebla de los Ángeles] : s.n., 1777. Segons la Brown University Library. «Catalog»
  32. ↑ Medina 1991: p. 481, ref. 985.
  33. ↑ Edició: [Puebla de los Ángeles] : s.n., 1778. Segons la Brown University Library. «Catalog»
  34. ↑ Edició: En La Puebla : en la oficina del Real y Pontificio Seminario Palafoxiana, 1779. Segons la Brown University Library. «Catalog»
  35. ↑ Medina 1991: p. 515, ref. 1084.
  36. ↑ Edició: S.l. : s.i., 1786.(Olivera López 2006: p. 123; Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1324).
  37. ↑ Medina 1991: p. 527, ref. 1110.
  38. ↑ Edició: S.l. : s.i., [1788]. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1325.
  39. ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1793. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1326.
  40. ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1798. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1327.
  41. ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1799. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1328.
  42. ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1799. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1329.
  43. ↑ Edició: Madrid : Viuda de Ibarra, 1803. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1330.
  44. ↑ Edició: Múrcia : s.i., 1807. Segons Aguilar Piñal 1981: p. 200, ref. 1331.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Victoriano_López_Gonzalo&oldid=31046168»