Violència policial
| Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Violència policial o brutalitat policial, és una expressió utilitzada per descriure l'ús excessiu de força física, assalt, atacs verbals i amenaces per policies la intimidació per part de les forces policials i altres forces de l'ordre públic. El terme també es pot aplicar al mateix comportament per part dels oficials de presons. Està molt estesa en molts països, fins i tot en aquells que la persegueixen. La violència és una de les formes de mala conducta policial, que inclou falses detencions, intimidació, repressió física, racisme, abús de vigilància, abús sexual i corrupció policial.
Història modifica
Al llarg de la història, els esforços que els cossos policials han realitzat s'han vist malmesos per la violència policial en algun grau. En el món antic, les entitats de vigilància van arribar a conrear activament una atmosfera de terror, i el tractament abusiu va ser repartit en la recerca de subjugació i control. Per exemple, el Nou Testament registra molts incidents en els quals guàrdies romans van infligir violència injustificada a membres de la creixent minoria cristiana. El primer cas en què les forces de l'ordre públic s'hi van veure involucrades oficialment es remunta al 1633, encara que, de fet, el terme "violència policial" fou encunyat per The New York Times en una crònica de 1893.[1]
Als països de parla anglesa la majoria dels departaments de policia es van establir al segle XIX . La investigadora Marilynn S. Johnson descriu en un dels seus llibres que era qüestió de rutina que les patrulles colpegessin als ciutadans amb porres i garrots. Incidents a gran escala es van associar ràpidament amb conflictes laborals com la Gran Vaga Ferroviària (1877 ), la vaga Pullman (1894 ), la vaga tèxtil de Lawrence (1912 ), la massacre de Ludlow (1914 ), la vaga de l'acer (1919 ) i la massacre de Hanapepe ( Hawaii , 1922 ).
Als Estats Units , l'aprovació de la Llei Volstead (popularment coneguda com a Llei Seca ) el 1919 va suposar en les actuacions policials un impacte negatiu a llarg termini. A mitjans del 1920 , el crim va anar creixent en resposta a la demanda clandestina de begudes alcohòliques . Delmades i amb recursos limitats, moltes agències d'aplicació de la llei van intensificar l'ús de pràctiques il·legals. Durant l'administració del president dels Estats Units Herbert Clark Hoover (1929-1932), la qüestió s'havia elevat a nivell de preocupació nacional i es va crear un Comitè Nacional de la Llei d'Observació i Control per tal d'examinar la situació. En els anys següents a l'informe, sentències històriques de la Cort Suprema dels Estats Units com Brown v. Mississipi, van ajudar a consolidar una obligació legal de respectar el degut procés de les clàusules de la Catorzena Esmena de la Constitució dels Estats Units .
En els anys seixanta , el Moviment pels drets civils als Estats Units va haver de superar nombrosos incidents de violència policial en la seva lluita per la justícia i la igualtat racial, en particular durant la Campanya de Birmingham, Alabama de 1963-1964 i durant les marxes de Selma a Montgomery, ambdues a l'estat d'Alabama (1965 ). Com en casos més recents, la cobertura mediàtica de la violència va provocar la indignació nacional,i va fer que la simpatia del públic cap al moviment creixés ràpidament.
Durant la guerra del Vietnam, les manifestacions contra la guerra van ser reprimides de vegades mitjançant l'ús de porres i gas CS , comunament conegut com a gas lacrimogen. El més notori d'aquests atacs va tenir lloc el mes de agost durant la Convenció Nacional Demòcrata de 1968 a Chicago . Les accions policials van ser més tard descrites com accions d'antiavalots en l'Informe Walker presentat a la Comissió Nacional dels EUA sobre les Causes i Prevenció de la violència .
Igual que amb el cas de la Llei Seca durant els anys vint i trenta , la Guerra contra les Drogues, iniciada pel president Richard Nixon el 1969 es va caracteritzar per l'augment de la mala conducta policial. Els crítics sostenen que una menalidad de « guerra santa » ha contribuït a fomentar una nova versió militaritzada de la policia, on la confrontació ha substituït a la investigació.
Causes modifica
La violència policial, com altres fenòmens de la societat, és un tema d'estudi i debat. Segons diversos teòrics, inclòs el professor Jerome Skolnick , aquest comportament es radicalitza durant els anys d'activitat i carrera, on, havent de tractar elements desagradables i desviats casos de violència molt sensibles per, forçar la llei, les ments del personal l'ordre passa per la regressió assumint posicions autoritàries i repressives justificades com l'únic mitjà per a mantenir la llei.
Segons un informe de la Royal Canadian Mounted Police , es tracta d'un fenomen purament individual i poques vegades localitzat en grups homogenis. Sembla que els factors psicològics i ambientals són la causa principal del comportament violent. El control deficient en les comissaries i la seu també podria afectar la conducta de les autoritats.
Altres teories opten per tesis alternatives en què la violència policial és típica d'alguns països on una "cultura d'ordre" ha provocat l'aparició del fenomen com a resposta a una alta taxa de criminalitat i la voluntat de les autoritats de superar la llei.
L'ús excessiu de la força, però, ja que cada fenomen té pros i contres, simpatitzants i no. Si per a moltes persones es pot veure com una exageració violenta de la policia per imposar la seva autoritat, en alguns suburbis de ciutats desfavorides, hi ha persones recolzen l'ús de la violència com a dissuasiu del delicte.
Càrrega policial violenta modifica
Socialment està acceptat que les forces de seguretat de l'estat tenen la funció de protegir al ciutadà. No obstant això, és comú per alguns estats democràtics recórrer a les forces de l'estat i especialment a les forces especials d'antiavalots per dispersar i fer front a manifestacions i protestes en contra de l'estat, fins i tot sent pacífiques, atenent més a interessos polítics que a la seguretat dels propis ciutadans manifestants. Moltes vegades aquestes forces són usades per censurar l'opinió ciutadana i mantenir sota control a certs grups de ciutadans que no concorden amb la ideologia dominant.[2]
Un altre problema és l'abús de la força per part dels oficials cap als manifestants i que fins i tot poden arribar a atacar a persones que no estan involucrades dins de les manifestacions. L'excés d'ús de la força pot arribar a violar els drets humans arribant, fins i tot, a haver-se hagut de cursar denúncies de tortura.[3]
A Espanya, arran de les Protestes a Espanya de 2011-2012, s'han donat casos i exemples de l'ús injustificat d'aquestes forces especials en moltes ocasions, havent estat fortament criticades les seves formes d'actuació en diverses xarxes socials i mitjans de comunicació, condemnant fins i tot tractes vexatoris, violents, humiliants i anticonstitucionals cap als ciutadans estant en manifestacions pacífiques.[4][5]
Prevenció modifica
.jpg)
Control independent de la violència policial modifica
Diversos grups comunitaris han criticat la violència policial. Aquests grups sovint posen l'accent en la necessitat de supervisió per part de les juntes de revisió independent dels ciutadans i altres mètodes de rendició de comptes de l'acció de la policia.
Copwatch és una pàgina web nord-americana que supervisa de forma activa gravacions de vídeo de la policia per prevenir la violència policial. Organitzacions paraigües i els comitès de la justícia (sovint nomenades després de la mort d'una persona o amb els noms de les víctimes de la violència policial) en general es mostren solidaris amb els afectats. Una altra organització que treballa en els casos de violència policial és Amnistia Internacional . Les eines de les que se serveixen aquestes organitzacions inclouen sovint enregistraments de vídeo que moltes vegades s'emeten a la web, com és el cas de Youtube .
La legislació en contra de la violència policial modifica
Canadà modifica
- Secció set del Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats , que protegeix tant l'autonomia com els drets legals d'un individu alhora que s'encarrega de garantir el degut procés .
- Secció vuit del Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats, que protegeix contra les possibles investigacions i decomisos que es produeixin sense un motiu raonable.
- Secció nou de la Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats, que tracta sobre detencions i empresonaments que no comptin amb un motiu raonable. La disposició s'acull en el context del dret penal, quan un policia crida l'atenció, deté o reté un sospitós sense motius raonables.
- Secció 10 de la Carta Canadenca dels Drets i les Llibertats, que detalla els drets d'un individu després de ser arrestat o retingut, inclòs els drets de consulta a un advocat i el dret al habeas corpus .
Estats Units modifica
- Quarta Esmena a la Constitució dels Estats Units , que protegeix contra les investigacions i decomisos que es produeixin i que no tinguin una base sòlida sobre la qual recolzar-se.
- Catorzena Esmena a la Constitució dels Estats Units , que inclou el degut procés i les clàusules de la igualtat davant la llei .
- Acta dels Drets Civils de 1871, una de les lleis clau pel que fa a casos de violència policial es refereix.
- Acta Federal de Reclamacions a la Responsabilitat Civil, una altra de les lleis clau pel que fa a casos de violència policial es refereix (particularment aquells que tinguin a veure amb queixes per possibles casos de negligència).
Referències modifica
- ↑ Johnson, Marilynn S. Johnson. Street Justice: A History of Police Violence in New York City. Beacon Press, 2004, p. 365. ISBN 0-8070-5023-7.
- ↑ «Instituto de Derechos Humanos constató “uso desproporcionado” de escopetas antimotines en Aysén, 6 de desembre de 2012, elmostrador, Colombia». Arxivat de l'original el 2017-10-12. [Consulta: 11 octubre 2017].
- ↑ «Instituto DD.». Arxivat de l'original el 2017-10-12. [Consulta: 11 octubre 2017].
- ↑ La carga policial de Plaza Cataluña reaviva las protestas en Barcelona, 28/05/2011, Antena3
- ↑ «Toma la palabra:El desalojo de Sol y la mayor humillación de mi vida, 13.05.2012 Periodismohumano». Arxivat de l'original el 2016-12-13. [Consulta: 11 octubre 2017].
Bibliografia modifica
- Merle Stetser, The Use of Force in Police Control of Violence: Incidents Resulting in Assaults on Officers, New York, LFB Scholarly Publishing L.L.C., 2001
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violència policial |
- Informe Amnistia Internacional 2007, Amnistia Internacional, 2007 (arxivat per l' URL original el 7 d'agost de 2007) .
- PoliceCrimes.com: News on police brutality and other police misconduct
- Bad Cop News: Extensive archives on police misconduct