En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia. Aquesta violació pot explicar, per exemple, per què hi ha més matèria que antimatèria al nostre univers. La violació CP va ser descoberta el 1964 per James Cronin i Val Fitch, els quals van rebre el Premi Nobel per aquest descobriment el 1980.

Simetria CP modifica

La simetria CP es basa en la combinació de la simetria C i la simetria P. La primera afirma que les lleis de la física serien les mateixes si s'intercanvien les partícules amb les antipartícules. La simetria P afirma que les lleis de la física romandrien inalterades sota inversions especulars, és a dir, l'univers es comportaria igual que la seva imatge en un mirall. La simetria CP és una combinació de totes dues.

La interacció forta, la gravetat i l'electromagnetisme satisfan la simetria CP, però no així la interacció feble, la qual cosa es manifesta en certes desintegracions radioactives.