Volkonskoïta

La volkonskoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'esmectita. Rep el nom en honor del príncep Petr Mikhailovich Volkonskoy (1776 - 1852), ministre de la cort russa.

Volkonskoïta
Fórmula química	Ca0,3(Cr,Mg)₂(Si,Al)₄O10(OH)₂·4H₂O
Epònim	Piotr Volkonski
Localitat tipus	Mont Efimyatskaya, Efimyata Village, Okhansk, Krai de Perm, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.19
Dana	71.3.1a.4
Heys	16.15.6
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	blau verd, verd fosc, verd herba
Duresa	1 a 2
Lluïssor	cerosa, mat
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,11 a 2,36 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,551 a 1,560 nβ = 1,564 nγ = 1,569
Birefringència	δ = 0,018
Angle 2V	calculat: 62° a 84°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Mn, Na, K, C, P
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Any d'aprovació	1831
Símbol	Vkn
Referències

Característiques

La volkonskoïta és un silicat de fórmula química Ca_0,3(Cr,Mg)₂(Si,Al)₄O₁₀(OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la volkonskoïta pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al segle xix al mont Efimyatskaya, a la localitat d'Efimyata, a Okhansk (Krai de Perm, Rússia). També ha estat descrita a Bolívia, el Brasil, els Estats Units, Alemanya, Itàlia, Noruega, Israel, Jordània, Palestina, Rússia i la República Popular de la Xina.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volkonskoïta