Welf I
Welf I (? - abans de 819) va ser un noble suabi[1] fundador de l'Antiga Casa de Welf.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 778 valor desconegut |
| Mort | 3 octubre 825 (46/47 anys) valor desconegut |
| Família | |
| Família | Antiga Casa de Welf |
| Cònjuge | Heilwig de Baviera (800 (Gregorià)–) |
| Fills | Judit de Baviera, Rodolf de Sens, Emma de Baviera, Conrad I de Borgonya, unknown daughter von Altdorf (en)  |
| Pares | Welpo (oder Isebrand) Graf in Bayern (en) i Gelph Graf von Altdorf und Argengau (en) i Irmentruda Thiedrada von Nagolzgau (en) |
Orígens modifica
Nascut en la segona meitat del segle viii. Segons l'historiador francès Christian Settipani, expert en genealogies, era fill o descendent del comte Rothard,[2] noble carolingi i nadiu de la zona compresa entre tres rius: el Mosel·la, el Rin i el Mosa . La seva família no era gaire coneguda fins que les seves filles es van casar amb reis carolingis.
Matrimoni i descendència modifica
Estava casat amb Heilwig de saxònia, qui l'any 826, després de la mort del seu marit, consta com abadessa de Chelles, prop de Paris.[3]
Welf i Heilwig van tenir quatre fills:
- Judit († 9. Abril 843); casada el febrer del 819 amb l'emperador Lluís el Pietós.
- Rudolf I, († 6. Januar 866), el 849 va ser abat laic de Jumièges, el 856 abat laic a Saint-Riquier, el 866 comte de Ponthieu, casat amb Roduna i està enterrat a Saint-Riquier.
- Conrad († 21 setember 862), nomenat el 830 "dux nobilissimus", el 839 comte d'Argengau, el 839 comte d'Alpgau, el 844 comte de Linzgau, el 849 comte de Paris, cap al 860 comte d'Auxerre; es va casar amb Adelaida d'Alsàcia.
- Hemma (808- 31 de gener del 876),[4] casada el 827 amb Lluís el Germànic, rei dels francs orientals.
Referències modifica
- ↑ «Multiple powerbases were over time created in Swabia...the Welf family, while establishing themselves definitively as dukes of Bavaria in 1096, remained major landowners in Swabia» ,[1]
- ↑ Charles Cawley, Medieval Lands Project [2]
- ↑ Monumenta Germaniae Historica Tomus II,pàg 572, Tomus VI pàg 596,[3] Arxivat 2019-01-01 a Wayback Machine.
- ↑ Genealogies de l'edat mitjana, [4]
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Welf I |
- Gerhard Seeliger, "Conquiste e incoronazione a imperatore di Carlomagno", cap. XII, vol. II, pp. 358-396.
- Gerhard Seeliger, "Legislazione e governo di Carlomagno", cap. XIV, vol. II, pp. 422-455.
- René Poupardin, "Ludovico il Pio", en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 558–582