X Legislatura del País Valencià

La X Legislatura del País Valencià va començar el 16 de maig de 2019, data en què es constitueixen les noves Corts Valencianes arran de les eleccions d'abril d'aquell mateix any. Els resultats dels comicis oferiren una nova majoria per als partits que venien governant la Generalitat Valenciana des de l'anterior legislatura: PSPV-PSOE (27 escons), Compromís (17) i Unides Podem (8), amb la presidència del socialista Ximo Puig.

X Legislatura del País Valencià

Tipus	legislatura
Interval de temps	16 maig 2019 - 26 juny 2023
← novena legislatura del País Valencià onzena legislatura del País Valencià →
Estat	Espanya
Jurisdicció	País Valencià
Causa	eleccions a les Corts Valencianes de 2019

Eleccions

Article principal: Eleccions a les Corts Valencianes de 2019

Les eleccions a les Corts Valencianes corresponents a la X Legislatura se celebraren el 28 d'abril de 2019. El resultat possibilità la reedició del govern que venia governant des de l'anterior legislatura i l'entrada per primera vegada a la cambra de representació del partit ultradretà Vox. El Partit Socialista del País Valencià-PSOE va guanyar les eleccions amb 643.909 vots (23.99٪) i 27 escons, insuficients per a obtindre la majoria absoluta necessària per a governar en solitari pel que es va repetir l'acord de govern amb la quarta força Compromís (443.640 vots, 16.53٪) i la sisena Unides Podem (215.392, 8.03٪) per proclamar al candidat socialista president de la Generalitat.

A l'oposició restaren el Partit Popular (PPCV), segon partit amb 508.534 vots (18.95٪); Ciutadans en tercera posició amb 470.676 vots (17.54٪) i Vox la cinquena (281.608 vots, 10.49٪).

Resultats de les eleccions a les Corts Valencianes
Llista electoral		Vots		Líder	Escons
		Vots (sufragis)	Vots (%)		Escons	Diferència (± escons)
	Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)	637.673	23,87	Ximo Puig	27 / 99	4
	Partit Popular (PP)	504.403	18,88	Isabel Bonig	19 / 99	12
	Ciutadans–Partit de la Ciutadania (Cs)	466.391	17,45	Toni Cantó	18 / 99	5
	Coalició Compromís (Compromís)	439.459	16,45	Mónica Oltra	17 / 99	2
	Vox (Vox)	278.947	10,44	José Mª Llanos	10 / 99	10
	Units Podem-Esquerra Unida (Unides Podem-EUPV)	213.007	7,97	Rubén Mtz. Dalmau	8 / 99	5
Participació		2.671.998	75,80%
Vots a candidatures		2.613.640	97,82%
Vots en blanc		20.057	0,75%
Vots nuls		38.301,000	1,43%
Abstenció		852.848	24,20%
Font: Eleccions Corts Valencianes 2019 Arxivat 2019-04-28 a Wayback Machine.

Institucions

Corts Valencianes

Grups parlamentaris

Article principal: Diputats a les Corts Valencianes (X Legislatura)

El 16 de maig de 2019 es constitueixen les Corts Valencianes amb un total de 6 grups parlamentaris corresponents a les 6 formacions polítiques que obtingueren representació a les eleccions: PSPV-PSOE, PP, Ciutadans, Compromís, Vox i Unides Podem.

Grups Parlamentaris de la X Legislatura en el moment de constitució de la Junta de Síndics (21 de maig de 2019)
Grup parlamentari	Partits	Síndic	Escons
Grup Socialista	Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)	Manuel Mata	27
Grup Popular	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)	Isabel Bonig	19
Grup Ciutadans	Ciutadans – Partit de la Ciudadania (C's)	Toni Cantó	18
Grup Compromís	Coalició Compromís (Compromís) Bloc Nacionalista Valencià (BLOC): 9 Iniciativa del Poble Valencià (IdPV): 4 Gent de Compromís (GdC): 2 VerdsEquo del País Valencià (Verds): 2	Fran Ferri	17
Grup Vox	Vox (Vox)	Ana Vega	10
Grup Unides Podem	Unides: Podem - Esquerra Unida (Unides Podem) Podem País Valencià (Podem): 6 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV): 2	Rubén Mtz. Dalmau	8
Font: Corts Valencianes

La primera modificació en la composició dels grups parlamentaris es produeix al si del Grup Unides Podem amb el canvi de síndic el 20 de juny de 2019, moment en què Rubén Martínez Dalmau és nomenat Vicepresident segon del Consell i Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i el substitueix la diputada Naiara Davó. El febrer de 2021 es produí un segón canvi al capdavant del Grup Unides Podem amb Pilar Lima com a nova síndica.

La següent modificació en la composició de la Junta de Síndics de les Corts ve donada per la dimissió del síndic de Ciutadans Toni Cantó el març de 2021. Cantó va abandonar el partit i el parlament, amb ell 5 diputades i diputats del grup parlamentari van passar al grup de no adscrits. Al capdavant del Grup Ciutadans se situà la diputada Ruth Merino amb un nou grup format per 13 diputades i diputats, 5 menys que a l'inici de legislatura.

Al si del Grup Popular la diputada Eva Ortiz substituí el maig de 2021 a la portaveu Isabel Bonig després que aquesta deixés la presidència del Partit Popular. El setembre del mateix any el partit situà a Maria José Català com a síndica i líder de l'oposició a les Corts arran dels canvis en la direcció regional del PP.

El Síndic de Compromís Fran Ferri deixà l'escó a les Corts el gener de 2022 i fou substituït al capdavant del grup parlamentari per la diputada de Més-Compromís (antic Bloc) Papi Robles.

Grups Parlamentaris de la X Legislatura Gener de 2022
Grup parlamentari	Partits	Síndic	Escons
Grup Socialista	Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)	Manuel Mata	27
Grup Popular	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)	Mª José Català	19
Grup Compromís	Coalició Compromís (Compromís) Més-Compromís (Més): 10 Iniciativa del Poble Valencià (IdPV): 5 VerdsEquo del País Valencià (Verds): 2	Papi Robles	17
Grup Ciutadans	Ciutadans – Partit de la Ciudadania (C's)	Ruth Merino	13
Grup Vox	Vox (Vox)	Ana Vega	10
Grup Unides Podem	Unides: Podem - Esquerra Unida (Unides Podem) Podem País Valencià (Podem): 6 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV): 2	Pilar Lima	8
No adscrits/es			5
Font: Corts Valencianes

Manuel Mata, síndic del Grup Socialista, deixa el càrrec i l'escó a les Corts el maig de 2022 per a exercir d'advocat defensor de l'empresari Jaime Febrer encausat pel cas de corrupció Assut que afecta a polítics com l’ex-alcaldessa de València Rita Barberà i el seu vice-alcalde Alfonso Grau (del PP) així com als socialistes Rafael Rubio, ex-regidor i aleshores subdelegat del Govern a València, Josep Maria Cataluña, tresorer del PSPV, o José Luis Vera, assessor jurídic de la Diputació de València i vinculat al PSPV.

La dimissió de Mata, que va ser substituït per la que fins aquell moment era la consellera de Sanitat Ana Barceló, va suposar una remodelació en la configuració del Consell de la Generalitat que va afectar més enllà del departament de Sanitat, també els d'Hisenda, Política Territorial, Universitats i Educació i Cultura.

Amb Ana Barceló al capdavant del Grup Parlamentari Socialista, per primera vegada a les Corts tots els grups amb representació comptaven amb una dona com a Síndica-portaveu.

Grups Parlamentaris de la X Legislatura Maig de 2022
Grup parlamentari	Partits	Síndic	Escons
Grup Socialista	Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)	Ana Barceló	27
Grup Popular	Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)	Mª José Català	19
Grup Compromís	Coalició Compromís (Compromís) Més-Compromís (Més): 10 Iniciativa del Poble Valencià (IdPV): 5 VerdsEquo del País Valencià (Verds): 2	Papi Robles	17
Grup Ciutadans	Ciutadans – Partit de la Ciudadania (C's)	Ruth Merino	13
Grup Vox	Vox (Vox)	Ana Vega	10
Grup Unides Podem	Unides: Podem - Esquerra Unida (Unides Podem) Podem País Valencià (Podem): 6 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV): 2	Pilar Lima	8
No adscrits/es			5
Font: Corts Valencianes

Mesa de les Corts

La mesa del parlament, encarregada d'adoptar totes les decisions i les mesures per a l’organització del treball i el règim i el govern interiors de la cambra, així com elaborar i aprovar els Estatuts de govern i règim interior de les Corts Valencianes entre d'altres funcions, està integrada per la presidència de les Corts, dues vicepresidències i dues secretaries. No ha sofert cap modificació des de l'inici de legislatura.

Mesa de les Corts de la X Legislatura en el moment de constitució de les Corts (16 maig 2019)
Càrrec		Titular
Presidència		Enric Morera i Català
Vicepresidència primera		Maria José Salvador Rubert
Vicepresidència segona		Jorge Bellver Casaña
Secretaria primera		Cristina Cabedo Laborda
Secretaria segona		Luis Arquillos Cruz
Font: Corts Valencianes

Representació al Senat espanyol per designació

Una de les funcions que exerceixen les Corts Valencianes és la designació dels senadors i senadores que han de representar al País Valencià, conforme al que es preveu en la Constitució espanyola i en la forma que determine la Llei de Designació de Senadors en representació de la Comunitat Valenciana.

La votació a la sessió plenària de les Corts Valencianes es realitzà el 26 de juny de 2019. El resultat de la votació va ser el següent: les dos persones representants del PSPV-PSOE van obtindre 27 vots, el del PPCV 19 vots, el de Cs 17 vots i el de Compromís 16 vots. Per tant, la llista va quedar de la següent forma:

Resultat de la votació a les Corts Valencianes per a la designació de la representació al Senat espanyol
	Titulars	Suplents	Suports
	Joan Lerma i Blasco	María Luisa Navarro Forcada	27
	Josefina Bueno Alonso	Vicent Gil Olmedo	27
	Alberto Fabra Part	Antonio Clemente Olivert	19
	Emilio Argüeso Torres	Luis Crisol Lafront	17
	Carles Mulet Garcia	Dolors Pérez i Martí	16
Font: Senat d'Espanya

Presidència de la Generalitat

Article principal: President de la Generalitat Valenciana

Les votacions per a la investidura del President de la Generalitat en les Corts Valencianes es van celebrar el 13 de juny de 2019. El candidat socialista Ximo Puig va rebre el suport de 52 diputades i diputats provinents del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem per a ser investit en primera votació. Les i els representants de PP, Ciutadans i Vox (46) votaren en contra. Una representant del grup Ciutadans es va absentar de la votació.

Resultat de la votació d'investidura del President de la Generalitat Valenciana Majoria absoluta: 50/99
Candidat	Data	Vot							Total
Ximo Puig (PSPV-PSOE)	13 de juny de 2019 Majoria requerida:Absoluta (50/99)	1	27			17		8	52 / 99
		No		19	17		10		46 / 99
		Abs.							0 / 99
Font: Corts Valencianes

Consell de la Generalitat

Article principal: Consell de la Generalitat Valenciana a la X Legislatura

És el president de la Generalitat Valenciana l'encarregat del nomenament de les persones que formaran part del Consell o govern de la Generalitat. En la X Legislatura el Consell va estar format per conselleres i consellers provinents del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem a proposta de les tres formacions polítiques. Varen prendre possessió dels seus càrrecs el 17 de juny de 2019.

Composició del Consell de la Generalitat Valenciana
Càrrec		Nom	Inici	Final		Nom	Inici	Final
Presidència		Joaquim Puig	17 juny 2019
Vicepresidència primera		Mónica Oltra	17 juny 2019	29 juny 2022		Aitana Mas	30 juny 2022
Portaveu del Consell
Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives
Vicepresidència segona		Rubén Mtnez Dalmau	17 juny 2019	10 setembre 2021		Héctor Illueca Ballester	10 setembre 2021
Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic		Vicent Soler	17 juny 2019	14 maig 2022		Arcadi España	14 maig 2022
Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball		Rafael Climent	17 juny 2019
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública		Ana Barceló	17 juny 2019	14 maig 2022		Miguel Mínguez (Independent)	14 maig 2022
Conselleria d'Educació, Cultura i Esports		Vicent Marzà	17 juny 2019	14 maig 2022		Raquel Tamarit	14 maig 2022
Conselleria de Justícia, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques		Gabriela Bravo	17 juny 2019
Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica		Rosa Pérez Garijo	17 juny 2019
Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat		Arcadi España	17 juny 2019	14 maig 2022		Rebeca Torró	14 maig 2022
Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica		Mireia Mollà	17 juny 2019	25 octubre 2022		Isaura Navarro	26 octubre 2022
Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital		Carolina Pascual (Independent)	17 juny 2019	14 maig 2022		Josefina Bueno	14 maig 2022
Font: Generalitat Valenciana

Cronologia

Reedició de l'Acord del Botànic

Article principal: Acord del Botànic

Les tres forces que a l'anterior legislatura ja havien governat la Generalitat renovaren el pacte el 12 de juny de 2019, després de setmanes de negociació que s'allargaren més de l'esperat fins al punt que va ser necessari retrasar la data d'investidura del president. L'acte de signatura del document entre els líders dels tres partits signants es va dur a terme al Castell de Santa Bàrbara d'Alacant, la mateixa vesprada que s'anuncià l'acord. El document estableix sis eixos principals: «transició ecològica i lluita contra l emergència climàtica», «feminisme, diversitat e i igualtat de tracte», «serveis públics per a continuar rescatant i cuidant de les persones», «ocupació, model productiu i innovació», «qualitat democràtica i bon govern» i «fiscalitat progressiva, finançament just i interessos valencians» amb un total de 132 mesures repartides entre aquests eixos.

La Pandèmia de la COVID-19

El dimarts 10 de març de 2020 el president de la Generalitat Ximo Puig compareixia davant la premsa per anunciar la suspensió de les celebracions de les festes de les Falles i la Magdalena de Castelló de la Plana pocs dies abans de l'inici de les mateixes. Es tracta de la primera decisió política que es va prendre al País Valencià arran de la pandèmia de la Covid-19 i que va vindre seguida d'altres mesures molt contundents i que marcaren l'agenda política, social, econòmica i d'altres aspectes. Una pandèmia que a hores d'ara encara té els seus efectes i no s'ha donat per extingida.

Les Corts Valencianes varen suspendre l'activitat presencial d'acord a les mesures de confinament generalitzat decretades pel Govern d'Espanya. No recuperaren l'activitat fins a l'11 de maig amb mesures de prevenció. S'aprovaren diversos decrets llei encaminats a la recuperació econòmica per tal de fer front a la crisi generada per la pandèmia.

Llei del joc

El 28 de maig de 2020 s'aprovava la Llei 1/2020 de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia, una normativa pionera a l'estat espanyol i que fixa una distància mínima de 850 metres entre sales de joc i centres educatius i una separació de 500 metres entre establiments de joc, restriccions en la publicitat i promoció de l'activitat, així com mesures per a la prevenció de les patologies i addiccions. El conseller d'Hisenda i Model Econòmic Vicent Soler, impulsor de la norma va defendre que la llei del joc és “la millor recepta per a lluitar contra la xacra social que suposa la ludopatia, augmentar la protecció cap a col·lectius de risc i menors d’edat i establir les bases del joc responsable”.