Xantona
Xantona és un compost orgànic de fórmula molecular C13H₈O₂. Es pot preparar escalfant salicilat de fenil.[1] El 1939, la xantona es va introduir com un insecticida i actualment es fa servir com a ovicida per la carpocapsa o corc de les pomes i com larvicida.[2] També es fa servir la xantona en la preparació de xantidrol, que es fa servir per determinar els nivells d'urea a la sang.
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 196,052 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₃H₈O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 176 °C |
| Altres | |
| amargor | |
Derivats de la xantona modifica
L'estructura química de la xantona forma el cor central dels seus derivats naturals com la mangostina, que es refereixen col·lectivament com xantones o xantonoides.[3] S'han identificat unes 200 xantones. Les xantones són constituents naturals de les famílies de plantes Bonnetiaceae i Clusiaceae i es troben en algunes espècies de la família Podostemaceae.[4] Moltes d'aquestes xantones es troben al pericarp del fruit del mangostà (Garcinia mangostana), que es troben al sud-est asiàtic.
Els derivats sintètics de la xantona es poden afegir durant la polimerització del polièster per formar un plàstic de gran resistència a la degradació per llum ultraviolada. La tetrahidroxixantona és la més útil. Les pel·lícules de polièster es poden fer servir per fer cèl·lules solars més barates que les fetes de silici. i per als plàstics d'hivernacles.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xantona |
- ↑ Organic Syntheses, Coll. Vol. 1, p.552 (1941) - preparation of xanthone
- ↑ Steiner, L. F. and S. A. Summerland. 1943. Xanthone as an ovicide and larvicide for the codling moth. Journal of economic entomology 36, 435-439.
- ↑ PubMed.gov - journal articles on xanthones
- ↑ *Angiosperm Phylogeny Group (2003). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II. Botanical Journal of the Linnean Society 141: 399-436 (Available online: Abstract[Enllaç no actiu] | Full text (HTML) Arxivat 2007-12-22 a Wayback Machine. | Full text (PDF) Arxivat 2019-09-12 a Wayback Machine.)