Viquipèdia

Xiulet

El xiulet és un instrument de vent generalment d'una única nota, que produeix so mitjançant un flux forçat d'aire,[1] que imita el xiulet humà.[2] Xiulet indica tant l'instrument com el so de xiular.[3] Es pot fer amb un l'instrument o també amb la boca, els dits o una fulla.[4] Les variants normatius són xiulet, xiulit i siulet.[5]

Infotaula d'instrument musicalXiulet
Tipusopen flutes with internal duct without fingerholes (en) Tradueix i generador de so Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs421.221.11 Modifica el valor a Wikidata

Existeixen diversos tipus de xiulets, des dels més petits com els de la policia, dels conductors de tren o dels esports, a uns molt més grans, de vapor, com als trens o vaixells. Molts xiulets són eines utilitàries, per fer senyals auditius, sense funció musical. De vegades contenen una bola que dona un so particular.

N'hi ha de fusta, de metall, de ceràmica, vidre… de qualsevol material prou dur.[2] Poden tenir un o dos forats que els permeten l’alternança de sons.[2]

Hi ha xiulets d'alta freqüència, que són pràcticament inaudibles per als humans, però els gossos, sí que el poden sentir.[6] N'hi de simulació que imiten el so d'un altre objecte o d'algun animal, com ho poden ser els xiulets que sonen com un tren o com un ànec o altres ocells,[7] denominats genèricament com reclams o brills.[8]

Xiulets de comunicació i d'emergència modifica

Els xiulets amb un so estrident que arriba més lluny que la veu humana. Antany es feien servir els vigilants de les torres de guaita.[9] Avui es fan servir per comunicar senyals, entre d'altres pels àrbitres de diversos esports,[10] agents de policia i conductors de trens. Els agents uniformats patrullen els carrers amb un xiulet que els permet emetre un senyal d'alarma potent i distintiu, que predomina sobre altres sorolls.[11][12]

Un xiulet d'emergència forma part obligatòria de l'equip salvavides.[13] Al mar i a la muntanya, en casos d'accidents, un xiulet pot ajudar per a localitzar víctimes o comunicar entre els equips de rescat. Un xiulet se sent més que un crit i abasta una distància més gran.[14][15]

Xiulets mariners modifica

En els vaixells de guerra de la Grècia clàssica un flautista (auletes) marcava el ritme dels remers. A l'Edat Mitja i èpoques posteriors, els còmits de les galeres portaven un xiulet d'argent penjat al coll pera donar ordres. Hi ha documents que indiquen que el capità i els oficials empraven xiulets específics, d'un so diferent que el xiulet del còmit. Els codis dels senyals d'aleshores no han perdurat.[16][17]

Diverses marines de guerra van adoptar xiulets i codis de senyals que han perdurat, amb pocs canvis, des del segle xvii fins a l'actualitat. Hi ha documents que indiquen l'ús honorífic de xiulets d'or amb cadenes d'or per part dels almiralls i altres personalitats. A la marina anglesa, el xiulet com a símbol honorífic aparegué l'any 1562. A partir de 1671 fou emprat per a donar ordres.[18] La forma del xiulet de vaixell o xiulet de nostramo és característica. S'assembla a una pipa de fumador, amb un recipient esfèric i un tub prim i corbat. Pot emetre dues tonalitats.

Hi ha una sèrie de de codis establerts entre xiulades curtes (± un segon) i xiulades llargues (4 a 6 segons) per comunicar entre vaixells.[19]


  •  
    Xiulet mariner
  •  
    Xiulet mariner modern
  •  
    Jean-Frédéric I de Saxònia amb xiulet i cadena d'or
    Retrat de Lucas Cranach el Vell (1531)

Xiulets particulars modifica

Xiulets de vapor modifica

Els xiulets accionats per vapor d'aigua foren molt populars en l'anomenada «era del vapor». N'hi havia a les locomotores, vaixells, fàbriques,… Algunes teteres disposen d'un xiulet avisador aprofitant el propi vapor.

  •  
    Secció d'un xiulet de vapor de locomotora
  •  
    Xiulets de locomotores de vapor franceses
  •  
    Xiulet de vaixell de vapor

Ampolles modifica

Una ampolla es comporta com un ressonador de Helmholtz. En el sentit de què disposa d'un volum, un coll més prim i un forat al exterior. Bufant en el forat, de costat i sense tapar-lo, provoca un so. Es pot variar la freqüència en omplir-la, parcialment, d'algun líquid.[20][21]

Siurell o rossinyol de terissa modifica

El siurell de terissa de les Illes Balears, que s'omple d'aigua per obtenir un só particular.[22]

Piròfon modifica

El pyrophone era una mena d'orgue basat en els sons produïts per diferents tubs respectivament provocats per flames d'hidrògen en el seu interior. Aquest fenomen era conegut i divulgat pels físics.[23] Fou inventat per Georges Frédéric Eugène Kastner cap al 1890.[24][25][26]

Xiulets supersònics modifica

La majoria de xiulets que es fan sonar bufant amb la boca emeten so a partir d'un cabal d'aire subsònic. Hi ha altres xiulets, accionats per aire o vapor a pressió que estan basats en cabals supersònics. A més de la capacitat d'emetre sons audibles, poden ser dissenyats i construïts per a emetre infrasons i ultrasons. Tenen aplicacions científiques i industrials. Hi ha quatre tipus de xiulets supersònics: el de Hartmann,[27] Galton,[28] vòrtex[29] i Levavasseur:[30]


Mencions documentals modifica

  • 1250. Jean de Joinville. Xiulet de comandament en una galera genovesa: «Al riu, davant del rei, hi havia una galera genovesa on no semblava haver-hi més que un home. Quan aquest veié el rei, feu sonar un xiulet i de dins de la galera sortiren 80 ballesters ben aparellats, amb les ballestes parades; i tot seguit posaren cairells en la llera».[35]
  • 1301. Dante Alighieri en la Divina comèdia va escriure uns versos de les ordres donades amb xiulet en una galera.[36]
  • 1379. A la nit calia navegar sense els xiulets de comandament: «Navigantibus nobis absque strepitu et cum ordine magno, imposito etiam comitis ut sibloti sive frasceti silerent».[37]
  • 1417. «Un siulet petit d'argent».[38]
  • 1460. En l'obra de Jaume Roig, Espill, s'esmenten els «chiulets».[39]
  • 1464. Benedetto Cotrugli escrigué del xiulet de plata[40] que portaven els nauxers, principalment els de les galeres.
« (italià) Nauchieri de la nave è lo primo et lo principale governatore et commandatore in nave... deve essere ferocissimo ad farse temere et obedire allo sono dello fischio, lo qual fischio à certi toni chesse intendono; et quando fischia deveno li marinari respondere “oho”, et allora lo nauchieri dicie in una parola multe cose… (català) El nauxer de la nau és el primer i principal governador i comandant de la nau… ha de ser molt estricte en l'acompliment de les ordres donades a toc de xiulet ; aquest xiulet emet sons característics coneguts per tothom i, quan xiula els mariners han de respondre “oho”. Seguidament el nauxer dona ordres resumides, que amb una paraula volen dir moltes coses… »
— Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65)
« I naviganti a dimostrare effetto

Vanno dell' arte, in che lodati sono ;
 Chi discorre fischiando col fraschetto (per fischietto, xiulet)
 E quanto han gli altri a far, mostra col suono ;
 Chi l' àncore apparecchia da rispetto
E chi ammainare, e chi alla scotta è buono ;
 Chi 'l timone, chi l'arbore assicura,
 Chi la coperta di sgombrare ha cura.

»
— Orlando furioso, canto XVIII, pàgina 247.
  • 1545. J.Bouchet. Epistres du traverseur: «Le patron est du navire chief, puis vient le maistre, dict nouchief (nauxer), qui du patron le sifflet sur luy porte».[43]
  • 1587. Cristòfol de Virués. El Monserrate.[44]
« (castellà) Pero ya que en el alto golfo entraron, avivando el favonio los pineles/ el còmite silvando luego ordena/ levar los remos, i amainar la entena.

(català) En entrar a alta mar, quan el zèfir va despertar el penells, el còmit xiulant va ordenar sens pausa, llevar els rems i hissar l'antena.
De fet «amainar» hauria de significar «arriar», però no tindria sentit el vers. Potser Virués va emprar «amainar» amb el sentit català d'«amanir». 		»
— Cristòfol de Virués, Monserrate
  • 1615. Codi de senyals de xiulet en una galera, al Quixot. Ordre de «fora roba».:[45]«…pasose el cómitre en crujía, y dio señal con el pito que la chusma hiciese fueraropa, que se hizo en un instante. Sancho, que vio tanta gente en cueros, quedó pasmado,…»
  • 1832. Augustin Jal, oficial francès erudit en temes nàutics, parlava de dues menes de xiulets en un vaixell: els xiulets ordinaris i els xiulets anomenats rossinyols, exclusius dels oficials. Els rossinyols tenien un so més dolç.[46] En el seu Glossaire nautique es poden trobar els termes: sifflet, rossignol i fischietto'.'[47]
Vegeu també: Xiurell

Referències modifica

  1. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Xiulet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 MAJ. «xiulet». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 23 agost 2022].
  3. ↑ Brosa i Arnó, Mariano. Guia del instructor catalan, ó, Método teórico-práctico de gramática castellana para uso de las escuelas de Cataluña (en català, castellà). 2a edició. Barcelona: Libr. de Bastinos, 1882, p. 79. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Com aprendre a xiular amb dos dits i cridar l'atenció?». [Consulta: 23 agost 2022].
  5. ↑ Veny, Joan. «308. Xiulet». A: Petit atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007-, p. 63. ISBN 978-84-7283-942-7. 
  6. ↑ Coile, D. Caroline; Bonham, Margaret H. Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 116–. ISBN 978-1-4027-5039-7. 
  7. ↑ Sorribas, Sebastià; Bayés, Pilarín. «L'home de «la pedra que no es trenca»». A: Viatge al país dels lacets.. Barcelona: La Galera, SAU, 2010. ISBN 978-84-246-3445-2. 
  8. ↑ Jordi Bruguera; Assumpta Fluvià i Figueras Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996. ISBN 978-84-412-2516-9. 
  9. ↑ Serret Alonso, Cristina «Saps xiular». Ara Balears, 05-05-2021.
  10. ↑ «Diferents xiulets d'àrbitre» (vídeo).
  11. ↑ «Police Issue Whistle "English Bobby Whistle" (documental sobre le xiulet de la polícia britànica» (vídeo) (en anglès).
  12. ↑ Cuyàs i Gibert, Manuel «El xiulet del tren». El Punt Avui, 11-04-2020, pàg. 2.
  13. ↑ «equip salvavides». Neoloteca. TERMCAT. [Consulta: 23 agost 2022].
  14. ↑ «Storm Whistle vs Windstorm Whistle compare loudness» (vídeo) (en anglès).
  15. ↑ «"Survival" Whistles: Comparison and Review (comparació de diferents xiulets salvavides)» (vídeo) (en anglès), 8 set. 2012.
  16. ↑ de Paula Mellado, Francisco. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio (en castellà). 20. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1853, p. 1. 
  17. ↑ Fernández Duro, Cesáreo. Navegacionses de leos Muertos y vanidades de los vivos (en castellà). volum II de Disquisiciones nauticas. Madrid: Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1878. 
  18. ↑ «The Boatswains Call Handbook» (en anglès). Royal Canadian Sea Cadet Corps Dundas.
  19. ↑ Garcia, Washington. «Reglament per a prevenir els abordatges. Part D Senyals acústics i lluminoses». A: Lèxic Mariner. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona. 
  20. ↑ Bottle Whistling Entertainers.
  21. ↑ Vandervorst, Max. «L'Homme de Spa» (vídeo), 26-12-2014. [Consulta: 23 agost 2022].
  22. ↑ Sans, Joan. «Rossinyol de terissa». A: Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2000, p. 248. ISBN 84-7632-585-1. 
  23. ↑ Curso elemental de física. Imprenta de Don Ignacio Boix, 1845, p. 233–. 
  24. ↑ The Popular Science Monthly. Popular Science Publishing Company, 1875, p. 448–. 
  25. ↑ Journal of the Society of Arts. The Society, 1875, p. 294–. 
  26. ↑ [ https://www.youtube.com/watch?v=rI37T3vA7fM Orgue à Flammes - Flame Organ - Pyrophone]
  27. ↑ «Experiments concerning the Hartmann whistle.». Arxivat de l'original el 2017-02-03. [Consulta: 27 novembre 2017].
  28. ↑ Dale Ensminger; Foster B. Stulen Ultrasonics: Data, Equations and Their Practical Uses. CRC Press, 17 desembre 2008, p. 275–. ISBN 978-1-4200-2020-5. 
  29. ↑ Philip McCord Morse; K. Uno Ingard Theoretical Acoustics. Princeton University Press, 1968, p. 757–. ISBN 0-691-02401-4. 
  30. ↑ L. D. Rozenberg. Sources of High-Intensity Ultrasound. Springer Science & Business Media, 17 abril 2013, p. 313–. ISBN 978-1-4757-6453-6. 
  31. ↑ Karthik, B., Chakravarthy, S.R., Sujith, R.I, “Mechanism of pipe-tone excitation by flow through an orifice in a duct”, Int. Jo. Aeroacoustics, 7, Nos 3-4, 321-347, 2008
  32. ↑ Anderson, A.B.C. “Dependence of Pfeifenton Frequency on Pipe Length, Orifice Diameter and Gas Discharge Pressure”, Jo. Acoust. Soc. Am. 24, 675-681 1952
  33. ↑ Anderson, A.B.C., "Circular Orifice number describing dependency of primary Pfeifenton frequency on differential pressure, gas density and orifice geometry" J. Acoust. Soc. Am., 25, 626-631, 1953
  34. ↑ Anderson, A.B.C., "Structure and velocity of the periodic Vortex Ring Flow Pattern of a Primary Pfeifenton Jet" J. Acoust. Soc. Am., 27, 1048-1053, 1955
  35. ↑ Jean de Joinville; Capperonnier; Malin Histoire de saint Louis, par Jehan, sire de Joinville : les Annales de son règne, par Guillaume de Nangis ; sa vie et ses miracles, par le Confesseur de la Reine Marguerite. Le tout publié d'après les manuscrits de la Bibliothèque du Roi et accompagné d'un glossaire [par Melot, l'abbé Sallier et Capperonnier]. Imprimerie royale, 1761, p. 80–. 
  36. ↑ La Divina Commedia di Dante Allighieri. G. Davolio, 1860, p. 599–. 
  37. ↑ Dufresne, Carolus. Glossarium mediae et infimae latinitatis. volum 3 EAG - KYR. París: Firmin Didot Fratres, 1844, p. 397. 
  38. ↑ Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 293–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  39. ↑ Jaume Roig; Antonio Chabret Fraga Spill o Libre de les dones. L'Avenç, 1905. 
  40. ↑ F - I, 1825, p. 127–. 
  41. ↑ Lodovico Ariosto. Orlando furioso, con note e dilucidazioni grammaticali, da R. Zotti castigato, 1822, p. 247–. 
  42. ↑ Lodovico Ariosto; Angelo Fabroni L'Orlando furioso: Orlando furioso. L. Ciardetti, 1824, p. 297–. 
  43. ↑ Fennis, Jan. Trésor du langage des galères: Dictionnaire exhaustif, avec une introduction, des dessins originaux de René Burlet et des planches de Jean-Antoine de Barras de la Penne, un relevé onomasiologique et une bibliographie. Walter de Gruyter, 1 gener 1995, p. 1365–. ISBN 978-3-11-091422-1. 
  44. ↑ Cristóbal de Virués. El Monserrate del capitan Cristoual de Virues .... por Alonso Martin : a costa de Esteuan Bogia, mercader de libros, 1609, p. 1–. 
  45. ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Imprenta que fue de Fuentenebro, 1832, p. 328–. 
  46. ↑ Jal, Augustin. Scènes de la vie maritime. C. Gosselin, 1832, p. 178–. 
  47. ↑ Jal, Augustin. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes (en francès). volum II. París: Firmin Didot frères, 1848, p. 1351. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xiulet

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xiulet&oldid=33190300»