Xocolates Amatller
Xocolates Amatller fou una empresa catalana dedicada a la producció de xocolata fundada l'any 1797 i que va estar en funcionament fins a la dècada de 1960.
 Cartell publicitari de finals del segle XIX  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa |
| Història | |
| Creació | 1797, Barcelona |
| Lloc web | simoncoll.com… |
Història modifica
Gabriel Amatller i Mas (1768-1830) era el més petit de vuit germans d'una família de pagesos de Molins de Rei i es va traslladar a Barcelona per a aprendre l'ofici de xocolater.[1] El 1794 es va casar amb Antònia Ràfols, filla del xocolater Domènec Ràfols, i el 1797 va establir el seu propi obrador en una casa llogada al carrer de Manresa, 10, al barri de Santa Maria del Mar.[1][2][3] El 1808, en esclatar la Guerra del Francès, deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt.[2]
A la seva mort el 1830, el negoci passà a les mans dels seus dos fills, Antoni (1812-1878) i i Domènec Amatller i Ràfols (1814-1877).[1][2][3] Aquests van crear la societat Amatller Germans, ampliant el negoci amb el comerç de fruits colonials, i així es van assegurar el subministrament de les millors varietats de cacau, sucre i vainilla.[3]
Els va succeir Antoni Amatller i Costa (1851-1910), que després d'un viatge per Europa per a conèixer-hi les fàbriques de xocolata, el 1878 va muntar una nova fàbrica al passeig del Cementiri, 138, al Poblenou, equipada amb la maquinària alemanya i francesa més moderna.[2][3][4]
A la mort d'Antoni el 1910, fou succeït per la seva filla Teresa Amatller i Cros (1873-1960) amb el nom Filla d'A. Amatller.[5][2][3] El 1915, la fàbrica del Poblenou tenia 150 treballadors,[2] repartits en les diferents secciones: magatzem de cacau i altres matèries primers, torrat, molins de cacau, barrejat i refinat, batedores i moldejadores, embolicadores, cambra frigorífica, litografia i tipografia.[4] S'hi produien uns 11.000 quilos diaris de xocolata diaris, a partir de cacau importat de Veneçuela, Cuba, Guayaquil (Equador), l'illa de Bioko (antiga Fernando Poo) a Guinea Equatorial i de Ceilan, i disposava de dues màquines que produien 4.000 quilos de gel per hora.[4]
El 1924 es va inaugurar una segona fàbrica a Banyoles,[2][4] i el 1928 es constituí la societat anònima Xocolates Amatller, amb seu a l'avinguda d'Icària, 142.[2]
Després de la mort sense descendència de Teresa Amatller, la fàbrica va tancar al final de la dècada dels anys 1960,[1] i finalment, el 1972 l'empresa fou adquirida per Chocolates Simón Coll, que ha mantingut la marca fins als nostres dies.[6]
Publicitat modifica
Amatller va ser una de les empreses pioneres en quant a la publicitat, mitjançant anuncis i cartells encarregats a artistes com Alfons Mucha. El 1912, va organitzar-ne un concurs de cartells, amb obres de Rafael de Penagos, Miquel Soldevila, Josep Triadó, Vicenç Climent i Francesc d'Assís Galí. Als anys 1930, va ser pionera amb la fotografia publicitària de Josep Sala.
A principis del segle xx, va introduir les postals i els cromos amb els productes, un reclam comercial que posteriorment va ser imitat per altres marques.[7] Les il·lustracions van ser encarregades a artistes com Apel·les Mestres, Gaspar Camps, Josep Segrelles o Alexandre de Riquer.[8][9][2]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Orígenes de los Amatller» (en castellà). Institut Amatller d'Art Hispànic. Arxivat de l'original el 27-02-2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 DDAA. El Poblenou en 135 veus. Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 10. ISBN 978-84-609-4966-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Casa Museu Amatller». Cases Singulars.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Historia de la fabricación del chocolate Amatller» (en castellà). Chocolates Amatller. Arxivat de l'original el 27-04-2017.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 18, 339.
- ↑ «Sobre Simón Coll» (en castellà). Simón Coll.
- ↑ «Els cromos de la xocolata, un petit tresor a cada rajola». VilaWeb, 03-10-2015.
- ↑ «Los cromos del Chocolate Amatller» (en castellà). Chocolates Amatller. Arxivat de l'original el 27-02-2017.
- ↑ Pérez, Fátima. «L'afició de col·leccionar cromos». A: Pensar i interpretar l'oci. Universitat de Barcelona, 2012, p. 91-92.