Viquipèdia

Yasujirō Ozu

director de cinema japonès

Yasujirō Ozu (小津安二郎 , Ozu Yasujirō?, Fukagawa, Tòquio, el 12 de desembre de 1903 - 12 de desembre de 1963) va ser un influent director de cinema japonés.[1][2]

Infotaula de personaYasujirō Ozu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 小津安二郎 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Tòquio (Imperi Japonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaEngaku-ji (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJames Maki
Ernst Schwartz
Shūtarō Komiya Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Waseda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, dissenyador de producció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarExèrcit imperial japonès Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Sino-japonesa, Battle of Xiushui River (en) Tradueix i Batalha de Nanchang (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc weba2pcinema.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0654868 Allocine: 2967 Rottentomatoes: celebrity/yasujiro_ozu Allmovie: p105319 TMDB.org: 95501
Find a Grave: 10657435 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Sent estudiant Ozu es va establir en la prefectura de Mie, d'on era originari el seu pare i on, segons va dir, va descobrir el cinema al resultar molt impressionat per La creu de la humanitat (Civilization) de Thomas Harper Ince. Després d'acabar els seus estudis en l'escola d'Ujiyamada de la ciutat de Ise (Mie), va treballar com a professor suplent durant un any en l'escola primària Iidaka abans de tornar a Tòquio, on el 1923, gràcies a una recomanació del seu oncle, va començar a treballar en els Estudis Shochiku en Kamata. Allí va començar com ajudant de fotografia, però després de tres anys es va fer ajudant de direcció de Tadamoto Okubo. El 1927 es va estrenar com a director d'un drama d'època (l'únic de la seua filmografia) Zange no yaiba ("L'espasa de la penitència").

Durant la Segona Guerra Mundial, va estar destinat a la Xina. Quan va acabar la contesa es trobava en Singapur, on va ser fet presoner. El 1947 va tornar a l'activitat amb el seu guionista Kogo Noda; altres col·laboradors regulars van ser el càmera Yuharu Atsuta i els actors Chishu Ryu i Setsuko Hara.

Com a director era reconcentrat i perfeccionista. Era vist com un dels directors "més japonesos", i com a tal el seu treball era rarament mostrat en l'estranger abans de la dècada dels seixanta. No va emprar el so fins a 1935 ("per què cercar el soroll quan regna el silenci?", deia, recorda A. Santos), ni tampoc el color fins a Higanbana, el 1958. El seu pla característic era el pres des de solament uns noranta centímetres sobre el sòl, açò és, el punt de vista d'una persona sobre un tatami. També va ser un ferm defensor de la càmera estàtica i les composicions meticuloses on cap actor dominara l'escena.

Ozu va rebre una medalla del govern japonès el 1958, any en el qual també va guanyar el premi de l'Acadèmia de les Arts del Japó. El 1959 es va convertir en el primer representant del món del cinema a ingressar en aquesta acadèmia. El 1961 es va celebrar una retrospectiva de les pel·lícules d'Ozu en el Festival de Cinema de Berlín, on el director i la seua obra van rebre l'atenció mundial. Donald Richie va escriure, en 1974, la primera biografia d'Ozu en anglès. I el 1979 es va fer un ampli cicle en la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid, que havia començat a conèixer-se en cinema-club i filmoteca.

Va rodar un total de 53 pel·lícules, 26 d'elles en els seus primers cinc anys com a director. I totes menys tres amb els estudis Sochiku. Va morir de càncer en el seixantè natalici, quan es trobava en el punt culminant de la seua fama. Va ser enterrat en el cementiri d'Engaku-ji, temple de la comunitat on va passar els seus últims anys, Kita Kamakura.

Després de la seua mort, la fama d'Ozu va arribar cotes encara més altes i la seua obra segueix influint a directors tant del Japó com d'altres països, com Jim Jarmusch, Wim Wenders, Claire Denis Aki Kaurismäki i Hou Hsiao-Hsien.

Filmografia com a director modifica

Filmografia:[3]

 
Cartell de la pel·lícula Contes de Tòquio de Yasujirō Ozu
  • El gust del sake (Sanma no aji) (1962)
  • La tardor de la família Kohayagawa (Kohayagawa-ke no aki) (1961)
  • Tardor tardana (Akibiyori) (1960)
  • Herbes flotants (Ukikusa) (1959)
  • Bon dia (Ohayô) (1959)
  • Flors d'equinocci (Higanbana) (1958)
  • Crepuscle a Tòquio (Tôkyô boshoku) (1957)
  • Primavera precoç (Sôshun) (1956)
  • Contes de Tòquio (Tôkyô monogatari) (1953)
  • El sabor del te verd amb arròs (Ochazuke no aji) (1952)
  • Principis d'estiu (Bakushû) (1951)
  • Les germanes Munekata (Munekata kyôdai) (1950)
  • Primavera tardana (Banshun) (1949)
  • Una gallina al vent (Kaze no naka no mendori) (1948)
  • Història d'un veïnat (Nagaya shinshiroku) (1947)
  • Hi havia un pare (Chichi ariki) (1942)
  • Germans i germanes de la família Toda (Todake no kyodai) (1941)
  • Què ha oblidat la senyora? (Shukujo wa nani o wasureta ka) (1937)
  • Kagamijishi: La dansa del lleó (Kagamijishi) (1936)
  • El fill únic (Hitori musuko) (1936)
  • L'escola és un lloc agradable (Daigaku yoitoko) (1936)
  • Un alberg a Tòquio (Tôkyô no yado) (1935)
  • Una noia pura (Hakoiri musume) (1935)
  • Història de les herbes flotants (Ukikusa monogatari) (1934)
  • Una mare ha de ser estimada (Haha wo kowazuya) (1934)
  • Fantasia passatgera (Dekigokoro) (1933)
  • Una dona fora de la llei (Hijôsen no onna) (1933)
  • Una dona de Tòquio (Tôkyô no onna) (1933)
  • Fins a la nostre propera trobada (Mata au hi made) (1932)
  • On són els somnis de joventut? (Seishun no yume imaizuko) (1932)
  • Vaig néixer, però... (Otona no miru ehon - Umarete wa mita keredo) (1932)
  • La primavera ve de les dones (Haru wa gofujin kara) (1932)
  • El cor de Tòquio (Tôkyô no kôrasu) (1931)
  • Les desgràcies de la bellesa (Bijin aishu) (1931)
  • La dona i els preferits (Shukujo to hige) (1931)
  • La senyoreta (Ojosan) (1930)
  • La sort ha tocat les meves cames (Ashi ni sawatta koun) (1930)
  • L'esperit venjatiu d'Eros (Erogami no onryô) (1930)
  • L'esposa de nit (Sono yo no tsuma) (1930)
  • Vaig suspendre, però... (Rakudai wa shitakeredo) (1930)
  • Marxar alegrement (Hogaraka ni ayume) (1930)
  • Introducció al matrimoni (Kekkongaku nyûmon) (1930)
  • Un noi honrat (Tokkan kozô) (1929)
  • Vida d'oficinista (Kaishain seikatsu) (1929)
  • Em vaig graduar, però... (Daigaku wa detakeredo) (1929)
  • Units en la baralla (Wasei kenka tomodachi) (1929)
  • Dies de joventut (Gakusei romansu: Wakaki hi) (1929)
  • La muntanya del tresor (Takara no yama) (1929)
  • Un cos magnífic (Nikutaibi) (1928)
  • Els esposos de la mudança (Hikkoshi fufu) (1928)
  • Carbassa (Kabocha) (1928)
  • Dona perduda (Nyobo funshitsu) (1928)
  • Somnis de joventut (Wakodo no yume) (1928)
  • L'espasa del penediment (Zange no yaiba) (1927)

Referències modifica

  1. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.140. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  2. ↑ «Biografia de Yasujirō Ozu». The New York Times.
  3. ↑ «Filmografia de Yasujirō Ozu». The New York Times.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yasujirō Ozu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yasujirō_Ozu&oldid=31620551»