Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí (àrab: يزيد بن أسيد السلمي, Yazīd ibn Usayd (o Asīd) as-Sulamī) fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780. Fou també governador de la Jazira. Segons al-Baladhurí la seva mare fou una filla del nakharar de Siunia o Sisakan, que havia estat feta presonera en una expedició de Muhàmmad ibn Marwan.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Califat Abbàssida |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerres arabo-khàzars i Guerres arabo-romanes |
Els romans d'Orient, sota Constantí V, havien envaït Armènia el 751 i havien ocupat Melitene, Clàudia i Teodosiòpolis però no podien mantenir-les i les van evacuar el 752 després de destruir-les completament. Tota la població fou traslladada a territori imperial mes a l'oest.
El 753 el governador Yazid va anar a Teodosiòpolis (armeni Karin) i la va reconstruir però la va poblar d'àrabs. Als armenis que havien quedat els va obligar a fer-se càrrec de les necessitats dels nous colons àrabs.
Vers el 754 Yazid va decidir donar el títol de patrici i generalíssim a Sahak I Bagratuní, de la branca de Taron, que l'havia servit lleialment. Al mateix any els Bagratuní van perdre Vaspurakan que va passar a mans del Artsruní.
Vers el 755 el va substituir Sulaiman.
Fou nomenat per segon cop vers el 759 i va exercir uns deu anys. I nomenat per tercer cop el 774 en substitució de Hàssan ibn Qàhtaba i durant aquest govern va participar en les expedicions a l'Àsia Menor, a territori romà d'Orient. Va destacar també en diversos moments en lluites contra els khàzars i es va casar amb una filla del príncep o kan dels khàzars.
Vers el 778 (abans del 780) els armenis van demanar la seva substitució, que van obtenir del califa. El va substituir Uthman ibn Umara.
Bibliografia modifica
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, París, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 188-210.
- Canard, M.; Cahen, Cl.; Deny, J.. «Armīniya.» Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/arminiya-COM_0064>
- Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
- Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
- Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
- Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.