Zaleuc
Zaleuc (en grec antic: Ζάλευκος) fou un legislador grec.[1]
 Zaleuc a "Promptuarii Iconum Insigniorum"  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 663 aC Locres Epizefiris (Itàlia) |
| Mort | segle VI aC Locres Epizefiris (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
Fou el legislador de la ciutat de Locres Epizefiris; la tradició el fa originalment un esclau utilitzat com a pastor; fou alliberat i esdevingué legislador per recomanació d'un oracle que deia que Atena li havia comunicat excel·lents llei en un somni. En canvi, Diodor de Sicília el descriu com persona de bona família i admirat de tothom per la seva ampla cultura; diu que fou deixeble de Pitàgores, però això seria un anacronisme. Suides diu que va néixer a Túrios. Timeu nega la seva existència. Eusebi li assigna com a data a l'entorn del 660 aC.
El codi de Zaleuc és considerat la primera col·lecció de lleis escrites dels grecs. Segons Èfor, les lleis de Zaleuc eren basades en les de Creta, Esparta i l'Areòpag. Les lleis eren severes però tot i així foren observades durant molt de temps pels locris, que per això tenien bona reputació de seguir les lleis. A l'Escolàstica de Píndar sobre Aristòtil s'indica que les lleis de Zaleuc foren introduïdes en un període de guerra civil i confusió. Una característica era la definició de les penes per cada violació de la llei, que era una novetat, ja que abans es feien segons costum. De les lleis conservades un parell podrien derivar de la seva legislació, però les referències que n'existeixen són sens dubte espúries. La pena d'adulteri hauria estat la pèrdua dels ulls. Diodor atribueix aquestes lleis a Carondes.
A Zaleuc s'atribueixen també algunes lleis sumptuàries entre les quals la d'utilitzar vi en estat pur. Suides diu que va morir combatent pel seu país.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zaleuc |
- ↑ Smith, William; Mason, Charles Peter. «Zaleucus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol.3. Boston: Little, Brown and Company, 1844, p. 1309. «[…] the celebrated lawgiver of the Epizephyrian Locrians, is said to have been originally a slave, employed as a shepherd, and to have been set free and appointed lawgiver by the direction of an oracle on his enunciating some excellent laws which he represented Athene as having communicated to him in a dream.»
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- Volum V28, pàg. 951 de l'Encyclopedia Britannica Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine.
