Zwankendamme

barri de Lissewege, prop de Bruges

Zwankendamme és un antic nucli de Lissewege que el 1932 va fusionar amb la ciutat de Bruges, a la província Flandes Occidental situat entre el canal Boudewijnkanaal i el ferrocarril de Bruges a Zeebrugge.

Plantilla:Infotaula geografia políticaZwankendamme
Imatge
Vista d'unes cases obreres de Zwankendamme

Localització
Map
 51° 18′ 32″ N, 3° 11′ 49″ E / 51.309°N,3.197°E / 51.309; 3.197
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
Districtedistricte de Bruges
Gran ciutatBruges Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Banyat perCanal de Lissewege i Boudewijnkanaal Modifica el valor a Wikidata
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal8380 Modifica el valor a Wikidata

Església de Lleó el Magne

Fins a l'inici del segle xx, el poble només comptava quatre masos. El primer esment escrit data del 1357.[1] Uns dels masos feudals, Swankendamme li va donar el nom.[2]

Amb la construcció de la coqueria i la fàbrica de vidre de Glaverbel la població va augmentar considerablement. Els obrers especialitzats van venir de Valònia i això és la raó perquè moltes persones grans encara parlen francès.[3] La coqueria es va tancar el que va minvar la contaminació de l'aire. Ara també la terra s'està descontaminant i així la qualitat de l'aigua del canal de Lissewege s'està millorant. El 1932 el barri va ser afegit al terme municipal de Bruges, en el marc del pla d'eixamplar el port de Zeebrugge.[4]

El barri tenia una estació ferroviària a la línia Bruges-Zeebrugge fins al 2014, quan es va tancar per l'eixample de l'estació de classificació del port.[5] Una part de la Cité wallonne (barri való) va conservar-se, i és un testimoni únic d'aquesta època industrial.[2] El 2012, el nucli tenia 673 habitants, una pèrdua de 7% en cinc anys. El 2007 n'hi havia encara 724.

Hom hi troba unes restes d'una resclosa molt antiga al canal de Lissewege, que servia a l'edat mitjana per a reglar l'evacuació de les aigües dels pòlders i el transport de materials de construcció. La històrica casa de l'assuter va ser enderrocada el 2002.[6]

Referències modifica

  1. Vandepitte, 1993, p. 4.
  2. 2,0 2,1 Desmet, Rudy; et alii. «Zwankendamme». A: Lissewege & Ter Doest, Geschiedenis van het witte dorp en zijn abdij [Lissewege i Ter Doest, història del poble blanc i la seva abadia] (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 2003, p. 31. ISBN 9789020955743. 
  3. Vandepitte, 1993, p. 24-26; 33-37.
  4. «Zeebrugge» (en neerlandès). Inventaris Onroerend Erfgoed. Agència del patrimoni immobiliari, 2006. [Consulta: 14 març 2023].
  5. «2.14 Trein». A: 50 jaar mobiliteitsbeleid in Brugge (en neerlandès). Bruges: Ajuntament de Bruges, 2018, p. 77. ISBN 9789081144766. 
  6. «Sas van Zwankendamme» (en neerlandès). Inventaris Bouwkundig Erfgoed. Agència del patrimoni de Flandes. [Consulta: 14 març 2023].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zwankendamme