Eine Nacht in Venedig
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Eine Nacht in Venedig (en alemany, Una nit a Venècia) és una opereta còmica en tres actes amb música de Johann Strauss fill i llibret de Friedrich Zell (Camilo Walzel) i Richard Genée basat en Le Château Trompette(1860), de François-Auguste Gevaert. L'estrena es va dur a terme a Berlín el 3 d'octubre de 1883 en el Neuen Friedrich-Wilhelmstädtischen Theater i és l'única de les operetes de Strauss que es va estrenar fora de Viena.
| Forma musical | òpera opereta  |
|---|---|
| Compositor | Johann Strauss II |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany |
| Format per | Ouvertüre: Eine Nacht in Venedig (en)  |
| Estrena | |
| Estrena | 3 octubre 1883 |
  | |
La primera representació no és la versió que es representa avui dia, ja que el llibret va ser sotmès a diverses revisions. Els primers comentaris de l'estrena a Berlín van ser desfavorables. Encara que la premsa va lloar la música de Strauss, les paraules que l'acompanyaven van ser catalogades de banals i ximples, per exemple, es van fer al·lusions al rostit de carn elaborats a partir de la sola d'una bota, i quan en escena es va interpretar el vals, el personatge del Duc d'Urbino va cantar la seva cançó-vals amb un to de miols, la qual cosa va ser rebuda amb molt neguit per l'audiència de Berlín.
Impassible, Strauss al costat dels seus llibretistes van fer diverses modificacions a l'obra i aquesta vegada es va anotar un triomf en la seva nativa Viena en el famós Theater an der Wien el 9 d'octubre de 1883. Va ser representada quaranta-quatre vegades consecutives i es va establir com una de les tres obres més famoses de Strauss al costat de Die Fledermaus i Der Zigeunerbaron. Strauss va treure alguns temes de l'obra i les va presentar com a peces individuals com el Lagunen Walzer op. 411 (Vals de la llacuna) i la polca Die Tauben von San Marco op. 414 (Els coloms de Sant Marc) que gaudeixen de gran popularitat.
Argument modifica
Acte I modifica
Capvespre a la Venècia del segle xviii. En una plaça del Gran Canal amb vista al Palau Ducal i l'Illa de San Giorgio, la gent passeja mentre cau la tarda i les venedores anuncien els seus productes. El jove venedor napolità de macarrons Pappacoda canta reparant en que l'esplendor de Venècia no seria res sense els macarrons. "Macarrons, tan llargs com el Gran Canal, i amb tant de formatge com la sorra que hi ha en el Lido", és el que ofereix Pappacoda. El jove es troba amb Enrico, un oficial naval, que li pregunta si el senador Delacqua es troba a casa. Ell li diu que es troba en una sessió del Senat, Enrico veu l'oportunitat de conversar en privat durant uns minuts amb la jove esposa del Senador, Bàrbara. No obstant això ella també ha sortit, per la qual cosa Enrico dona a Pappacoda una moneda perquè aquest li doni una carta a Bàrbara amb el missatge que l'estarà esperant a les nou d'aquesta nit.
La gent veu arribar en una barca a Annina, una jove pescadora, que ofereix la seva mercaderia. Pappacoda la saluda, insinuant-li que el que la porta cap allà és la imminent arribada del Duc de Urbino, i particularment del seu factòtum Caramello, el seu enamorat. "Caramello és un monstre, un inútil i un arrogant capsigrany", diu ella fent el menjar. "L'estupidesa no és obstacle per estimar", replica Pappacoda, mostrant una ostra. "Al cap i a la fi, estic enamorada apassionadament de Ciboletta, el bonic cuiner de la Senyora Delacqua" - com una nena tan ximple com aquesta ostra.