Hortense Bégué
Hortense Bégué (Cauvós, 12 d’abril de 1890 – París, 9 de maig de 1957), coneguda també com Hortènsia Begué, va ser una escultora i il·lustradora francesa.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1890 Cauvós (França) |
| Mort | 9 maig 1957 (67 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | escultora |
| Ocupador | Un enemic del Poble |
| Família | |
| Cònjuge | Celso Lagar Arroyo |
A principis del segle XX residia a París, on cap el 1913 va conèixer el que seria el seu marit, Celso Lagar, que hi havia arribat el 1911 per estudiar escultura. A París va mantenir una relació d’amistat amb l'escultor Joseph Bernard i el pintor Amedeo Modigliani.[2][3]
Fugint de la Primera Guerra Mundial, la parella va arribar a Barcelona, on va viure i participar de la vida artística fins al 1919. Se sap que com a mínim hi va exposar dues vegades, la primera a la Sala Dalmau i la segona a les Galeries Laietanes, les dues vegades amb el seu company. A principis de 1915 s’hi van poder veure escultures i aquarel·les i la primavera del 1918, a més, dibuixos amb temàtica d’animals.[4] El fet que fes dibuixos per a la revista Un enemic del poble, junt amb il·lustradors i artistes com Xavier Nogués, Joaquim Torres Garcia, Pau Gargallo o Montserrat Casanova, indica que es es va integrar en els cercles cultural i artístic de la ciutat.[3][5]
El 1919 va tornar a París, des d’on amb el seu marit va fer estades puntuals a Cotlliure i a la Bretanya, especialment a partir de 1927.[3] Aquell mateix any va exposar una escultura en talla dolça, la titulada Les deux amis (Els dos amics) i el guix Singe (Mico) al Saló dels Independents. L’abril de l’any següent la seva exposició a la galeria Zborowski, presentada pel poeta Max Jacob, va obtenir un bon ressò, especialment les obres Bataille d’ours (Batalla d’ossos), Cerf et biche (Cérvol i daina), Ours qui fait le beau (Ós bonic), el bronze Dromadaire (Dromedari), Ours qui mange (Ós menjant), Biches et Ourson (Cérvol i osset).[6]
En esclatar la Segona Guerra Mundial es van refugiar als Pirineus, on van viure en condicions difícils. Van tornar a París el 1944, un cop alliberada la ciutat, però les seves carreres no van remuntar.[7]
L’octubre del 2021 el Museu d’Art de Girona va presentar una exposició que reflectia els anys que Hortense Bégué i Celso Lagar van passar a Catalunya i en la qual per primera vegada es va poder fer una mostra retrospectiva de la seva obra.[3]
Referències modifica
- ↑ «Visionneuse - Archives de Paris». [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ Spanish artists from the fourth to the twentieth century : a critical dictionary. Nova York: G.K. Hall, ©1993-©1996. ISBN 0-8161-0614-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)». [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 46, cat. 242-243. ISBN 84-7283-444-1.
- ↑ Dels fons a la superfície: obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Barcelona: Centro de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 32. ISBN 978-84-612-2004-5.
- ↑ Jacob, Max. Galerie Zborosuski. Celso Lagar, peintre. Hortense Begué, sculpteur. Paris (en francès), 1928.
- ↑ Alba, Narcisco. Celso Lagar, aquel malditode Montparnasse. Valladolid: Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo, 1992, p. 269. ISBN 84-7846-167-1.