Llot
El llot, la llacor, el llac o tarquim és el sediment o solatge fangós que es crea al fons d'aigües estancats, safareigs, dipòsits, dàrsenes i rius de cabal molt baix.[1] Contràriament al fang té una llarga concentració de restes orgàniques. Aquesta capa depositada té un color molt fosc. El mot s'utilitza també per al sediment orgànic a les instal·lacions de tractament de les aigües, utilitzat com a primeres matèries per a la digestió anaeròbica i la producció de biogàs. A regions amb règim pluvial, la urbanització galopant i la impermeabilització del terra que n'és una de les conseqüències, va minvar el cabal de molts rius i rierols secundaris. El cabal disminuït va conduir a una sedimentació accelerada de llot, problemes d'eutrofització, d'olor i d'evacuació de l'aigua, que va esdevenir biològicament morta. Per a resoldre el problema els cursos d'aigua van entubar-se o el llit va ser cobert de formigó. El que va crear un cercle viciós en accelerar l'evacuació de l'aigua, malgrat causar problemes d'inundacions i de matar tot el biòtop ric de l'aigua. A més a més, es duen a terme accions per a renaturalitzar els rius ‘matats' per tal de recrear els cicles de despol·lució natural. Antigament, el llot de dragatge dels rius, canals i recs de desguàs s'utilitzava sovint com a adob. A causa de la pol·lució i l'alta concentració de metalls pesants el llot esdevingué sovint un residu tòxic l'evacuació del qual és problemàtica.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llot |
- ↑ «Llot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.