Jaume Miranda i Canals

cartògraf català

Jaume Miranda i Canals (Barcelona, 1950) és un enginyer industrial i cartògraf català. Va ser el director general de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del 1982 fins al 2014, any en què es creà l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, del qual ha estat el director general fins al febrer de 2017.[1][2][3]

Infotaula de personaJaume Miranda i Canals

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director general Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
2014 – 2017 – Jaume Massó i Cartagena →
Director general Institut Cartogràfic de Catalunya
1982 – 2014 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócartògraf, enginyer industrial Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Des del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona (1972-1979) actual UPC, es van portar a terme treballs preliminars importants per a l'establiment de la cartografia de Catalunya, i també d'altres territoris, amb l'objectiu d'anar establint un programa d'actuació que va ser la base per a la posterior creació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) per part de la Generalitat de Catalunya, en quedar restablerta definitivament l'any 1979. Els treballs previs a la creació de l'ICC van ser encomanats al Centre de Càlcul de la UPB, i en concret a la seva persona com a Cap del Servei Cartogràfic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques – actualment Departament de Territori i Sostenibilitat - que va anar fixant un programa de treball, uns equips humans i uns equips científics i tècnics adequats a les necessitats actuals.[4]

Miranda va participar molt activament en la concepció, creació i posada en marxa de l'ICC, així com en la creació de la política d'informació geogràfica de Catalunya. L'any 1982 fou nomenat director general de l'incipient Institut Cartogràfic de Catalunya, creat per la Llei 11/1982, de 8 d'octubre, reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana. L'1 de febrer de 2014 es creà l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que assumeix les competències i funcions de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i de l'Institut Geològic de Catalunya, mitjançant la Llei 2/2014, de 27 de gener Arxivat 2017-09-27 a Wayback Machine., de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, essent el director fins al febrer del 2017.[cal citació]

El 2013 fou nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.[5]

Reconeixements i premis modifica

  • - Vicepresident per elecció de l'Associació Cartogràfica Internacional ACI (1991-1999).
  • - Medalla d'or de l'ACI (1995).
  • - Medalla al Mèrit Aeronàutic (1998).
  • - Membre del "Consejo Superior Geogràfico" (1990-2017).
  • - Placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (col.) (2003).
  • - Doctor Honoris causa per la Universitat de Lleida (2013).
  • - Medalla d'argent de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (2013).
  • - Membre numerari de l'IEC (2014). Creu de Sant Jordi (2017).
  • - Actualment és membre emèrit de l'IEC

Obres recents modifica

Referències modifica

  1. «Jaume Miranda, Antoni Roca, Jaume Guillamet i Josep Olesti, nous membres numeraris de l'IEC». Institut d'Estudis Catalans, 16-12-2014. [Consulta: 30 maig 2016].
  2. «Jaume Miranda i Canals, Director del Institut Cartogràfic de Catalunya». Mapping, Núm. 34, 1996, pàg. 8-9. ISSN: 1131-9100.
  3. «ACORD GOV/13/2017, de 14 de febrer, de nomenament del senyor Jaume Massó i Cartagena com a director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 7310, 16-02-2017. Arxivat de l'original el 3 de març 2017. ISSN: 1988-298X [Consulta: 2 març 2017].
  4. Sellés i Mestres, Josep-Maria. «Resum històric del CCUPB. El Centre de Càlcul». Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC). [Consulta: 30 maig 2016].
  5. «Honoris Causa UdL, Jaume Miranda». Universitat de Lleida, 23-05-2013. [Consulta: 30 maig 2016].