Viquipèdia

Nicolas Baudin

explorador francès

Nicolas-Thomas Baudin (1754 – 1803) va ser un cartògraf, explorador i naturalista francès.

Infotaula de personaNicolas Baudin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1754 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Martin-de-Ré (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1803 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
illa Maurici Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatFrancesa
Activitat
Ocupacióexplorador, cartògraf, naturalista, hidrografia
Participà en
19 octubre 1800Baudin expedition to Australia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Baudin nasqué a Saint-Martin-de-Ré a l'Illa de Ré. Als 15 anys s'embarcà en un vaixell mercant i als 20 anys s'uní a la Companyia francesa de l'Índia Oriental i després viatjà al Carib durant la guerra de la independència dels Estats Units.

L'any 1785 Baudin era capità del vaixell Caroline portant colons d'Acàdia des de Nantes a Nova Orleans.[1] Des de Nova Orleans va portar mercaderies a l'Illa Maurici en el camí, a Haití i a Àfrica del Sud va contactar amb els botànics Franz Josef Maerter i Franz Boos.[2][3][4]

Expedicions d'Àustria modifica

Baudin l'any 1788 embarcà cap a Guangzhou des de Trieste en el vaixell Jardiniere.[5] En el camí arribà ales Illes Marianes a finals de 1789.[6] El vaixell de Baudin naufragà prop de Port Louis el 15 de desembre de 1789. Baudin embarcà de nou des de les Filipines, en el vaixell espanyol Placeres i arribà a Cadis l'agost de 1790. Durant el iate recollí espècimens de plantes sud-africanes escollides per Georg Scholl, ajudant de Franz Boos.[7] El 1792 el vaixell Jardiniere partí de Màlaga.[8] Des del Cap de la Bona Esperança arribaren a Austràlia però les tempestes evitaren que hi poguessin fer cap feina. El juny de 1794 es va enfonsar aquest vaixell però Baudin va sobreviure i va anar després cap als Estats Units i després cap França.[9]

Expedició Belle Angélique modifica

A Paris, Baudin visità Antoine de Jussieu al Museum National d'Histoire Naturelle el març de 1796 per suggerir un viatge botànic al Carib per recollir els espècimens que havia deixat a l'illa Trinidad. Elvaixell de l'expedició es deia Belle Angélique, amb quatre botànics, René Maugé, André Pierre Ledru, Anselme Riedlé i Stanislas Levillain. El Belle Angélique salpà de Le Havre el 30 de setembre de 1796 cap a les Illes Canàries i van arribar a Trinidad l'abril de 1797. Aquesta illa tot just havia estat recuperada per Espanya dels britànics i no li van permetre recuperar els seus espècimens però Baudin va recollir plantes i animals dels Estats Units i de Puerto Rico.[10] L'expedició tornà a França el 1798 amb una gran col·lecció d'espècimens biològics aprofitats per Napoleó Bonaparte en la seva celebració triomfal de les seves victòries a Itàlia.[11]

Expedició de New Holland modifica

Baudin i Matthew Flinders.

L'octubre de 1800 Baudin va ser elegit per a fer la que es va anomenar Expedició de Baudin per cartografiar el mapa de la costa d'Austràlia (en aquells moment anomenada New Holland). Va disposar de dos vaixells (Géographe i Naturaliste) capitanejats per Hamelin, i van ser acompanyats per nou zoòlegs i botànics, incloent a Jean Baptiste Leschenault de la Tour. Arribaren a Austràlia l maig de 1801 essent els primers a explorar-ne i cartografiar la costa oest i part de la costa sud del continent. Van descobrir-hi 2.500 espècies noves. Després anaren a Tasmània i Timor. Baudin morí a l'illa de Maurici per la tuberculosi.

Una granota mexicana i dos llangardaixos d'Australàsia commemoren Baudin en el seu nom:

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolas Baudin
  • Nicolas Baudin, Voyage aux Antilles de La Belle Angélique, édition établie et commentée par Michel Jangoux, préface du contre-amiral Georges Prud'homme, Paris, PUPS, coll. « Imago mundi-Textes », 2009.
  • Beck, Hanno. ”Das Ziel der grossen Reise Alexander von Humboldts” (The Aim of Alexander von Humboldt's Great Expedition), Erdkunde, Bd. 12, H. 1 (Feb., 1958), pp. 42–50.
  • BERENGER, Jean. ‘Joseph II et les Sciences naturelles', in Portés par l'air du temps: les voyages du Capitaine Baudin: Etudes sur le 18e siècle, vol.38, Bruxelles, Editions de l'Université de Bruxelles, 2010.
  • Bonnemains, J., Forsyth, E. and Smith, B. Baudin in Australian Waters: The Artwork of the French Voyage of Discovery to the Southern Lands 1800—1804 With a Descriptive Catalogue of Drawings and Paintings of Australian Subjects by C. –A. Lesueur and N.-M. Petit from the Lesueur Collection at the Muséum d'Histoire Naturelle, Le Havre, France Oxford University Press, Melbourne, 1988.
  • Bonnemains, J., Argentin, J.-M. and Marin, M. (eds) Mon voyage aux Terres Australes: Journal personnel du commandant Baudin, Éditions Imprimerie Nationale, Paris, 2000.
  • Bouvier, R. & Maynial, E. Une Aventure dans les Mers Australes: L'Expédition du Commandant Baudin (1800—1803), Mercure de France, Paris, 1947.
  • Brown, A. J. Ill-starred Captains: Flinders and Baudin, Crawford House, Adelaide, 2000.
  • Cornel, C. (trans.) The Journal of Post Captain Nicolas Baudin, Adelaide, 1974.
  • Duyker, E. In Search of Madame Kerivel and Baudin's Last Resting Place, National Library of Australia News, vol. IX, no. 12, September 1999, pp. 8–10.
  • Duyker, E. François Péron: An Impetuous Life: Naturalist and Voyager, Miegunyah/Melbourne University Press, Melbourne, 2006, ISBN 978-0-522-85260-8.
  • Jean Fornasiero, Peter Monteath and John West-Sooby, Encountering Terra Australis: the Australian voyages of Nicholas Baudin and Matthew Flinders, Kent Town, South Australia, Wakefield Press, 2004. ISBN 1-86254-625-8.
  • Jean Fornasiero and John West-Sooby, “Naming and shaming: the Baudin expedition and the politics of nomenclature in the Terres Australes”, in Anne M. Scott, Alfred Hiatt, Claire McIlroy and Christopher Wortham (eds.), European Perceptions of Terra Australis, Farnham, Ashgate, 2012, pp. 165–184.
  • Horner, F. The French Reconnaissance: Baudin in Australia 1801—1803, Melbourne University Press, Melbourne, 1987 ISBN 0-522-84339-5.
  • Jangoux, Michel. Portés par l'air du temps: les voyages du Capitaine Baudin, Bruxelles, Editions de l'Université de Bruxelles, 2010.
  • Jangoux, Michel. 'Le voyage de la Belle Angélique : l'expédition aux Antilles de Nicolas Baudin (1796-1798)’ in Portés par l'air du temps: les voyages du Capitaine Baudin: Etudes sur le 18e siècle, vol.38, Bruxelles, Editions de l'Université de Bruxelles, 2010.
  • R. Kingston, A not so Pacific voyage: the ‘floating laboratory’ of Nicolas Baudin], Endeavour, vol. XXXI, no. 4, December 2007, pp. 145–151. [1]
  • Ly-Tio-Fane, Madeleine. "A reconnaissance of tropical resources during Revolutionary years: the role of the Paris Museum d'Histoire Naturelle", Archives of Natural History, vol.18, 1991, pp. 333–362.
  • Ly-Tio-Fane, Madeleine (1996). "Botanic gardens: connecting links in plant transfer between the Indo-Pacific and Caribbean regions", Harvard Papers in Botany, 8: 7–14.
  • Ly-Tio-Fane, Madeleine, Le Géographe et Le Naturaliste à L'Ile-de-France 1801, 1803, Ultime Escale du Captaine Baudin: Deuxième Partie, Le Voyage de Découvertes aux Terres australes, Collection Lesueur du Muséum d'histoire naturelle du Havre, Dossier 15: Catalogue établi Jacqueline Bonnemains commenté par Madeleine Ly-Tio-fane, MSM Limited, Port Louis [Mauritius], 2003.
  • Reynolds, Steve. Nicolas Baudin's Scientific Expedition To The Terres Australes, Marine Life Society of South Australia Inc.[2] Arxivat 2014-02-04 a Wayback Machine.
  • Plomley, B. The Baudin Expedition and the Tasmanian Aborigines 1802, Blubber Head Press, Hobart, 1983
  • Rivas, Michèle. « Un navigateur-naturaliste d'origine poitevine célèbre en Australie, méconnu dans sa patrie: Nicolas Baudin (1754-1803)», Revue Historique du Centre-Ouest (Poitiers), tome V, 1er semestre 2006 pp. 73–112.
  • RIVAS,Michèle. ‘Nicolas Baudin, M de Beaumarchais et la guerre d'indépendance des Etats-Unis d'Amérique’, in Portés par l'air du temps: les voyages du Capitaine Baudin: Etudes sur le 18e siècle, vol.38, Bruxelles, Editions de l'Université de Bruxelles, 2010.
  • Toft, Klaus. The Navigators - Flinders vs Baudin, Sydney, Duffy and Snellgrove, 2002. ISBN 1-876631-60-0

Referències modifica

  1. ↑ Carl A. Brasseaux, The Founding of New Acadia: The Beginnings of Acadian Life in Louisiana, 1765-1803, Baton Rouge, Louisiana State University Press, 1987, p109; William Dawson Gerrior, Acadian Awakenings: Louisiana, Port Royal Pub., 2003, pp.73, 104; Madeleine Ly-Tio-Fane, Le Géographe et le Naturaliste à l'île-de-France: ultime escale du capitaine Baudin, Port-Louis, Ile Maurice, 2003, p.33.
  2. ↑ David K. Wetherbee, Further Contributions to the History of Zoology in Hispaniola, Shelburne, Massachusetts, 1987.
  3. ↑ Sébastien Brunner (ed.), Correspondances intimes de l'Empereur Joseph II avec son ami le comte de Cobenzl et son premier ministre le prince de Kaunitz, Mainz, Kirchheim, 1871, p.75.
  4. ↑ Madeleine Ly-Tio-Fane, Le Géographe et le Naturaliste à l'île-de-France 1801, 1803 : ultime escale du capitaine Baudin, Port-Louis, Ile Maurice, 2003, pp.50-51; Sébastien Brunner (ed.), Correspondances intimes de l'Empereur Joseph II avec son Ami le Comte de Cobenzl et son Premier Ministre le Prince de Kaunitz, Mainz, Kirchheim, 1871, p.75.
  5. ↑ Hosea Ballou Morse, The Chronicles of the East India Company Trading to China, 1635-1834, Oxford, Clarendon Press, 1926, Vol.II, p.174.
  6. ↑ Madeleine Ly-Tio-Fane, “Contacts between Schönbrunn and the Jardin du Roi at Isle de France (Mauritius) in the 18th Century”, Mitteilungen des Oesterreichischen Staatsarchiv, No.35, 1982, pp.85-109, p.102; Frank Horner, The French reconnaissance: Baudin in Australia, 1801-1803, Melbourne University Press, 1987, p.26.
  7. ↑ Gazeta de Madrid, 19 de Julio de 1791, p.501.
  8. ↑ Madeleine Ly-Tio-Fane, “Contacts between Schönbrunn and the Jardin du Roi at Isle de France (Mauritius) in the 18th Century”, Mitteilungen des Oesterreichischen Staatsarchiv, No.35, 1982, pp.85-109.
  9. ↑ Madeleine Ly-Tio-Fane, “Contacts between Schönbrunn and the Jardin du Roi at Isle de France (Mauritius) in the 18th Century”, Mitteilungen des Oesterreichischen Staatsarchiv, No.35, 1982, pp.85-109, p.102; Frank Horner, The French reconnaissance: Baudin in Australia, 1801-1803, Melbourne University Press, 1987, p.28.
  10. ↑ Madeleine Ly-Tio-Fane, "A reconnaissance of tropical resources during Revolutionary years: the role of the Paris Museum d'Histoire Naturelle", Archives of Natural History, vol.18, 1991, pp.352–355.
  11. ↑ André Pierre Ledru, Voyage aux iles de Teneriffe, la Trinite, Saint-Thomas Sainte-Croix et Porto Ricco, Paris, Bertrand, 1810; Nicolas Baudin, Voyage aux Antilles de La Belle Angélique, édition établie et commentée par Michel Jangoux, préface du contre-amiral Georges Prud'homme, Paris, PUPS, coll. « Imago mundi-Textes », 2009.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolas_Baudin&oldid=32583271»