Emmanuel de Rougé

Emmanuel de Rougé
	;
Biografia
Naixement	11 abril 1811 ; París
Mort	27 desembre 1872 (61 anys); château de Bois Dauphin (França) (fr)
Conseller d'Estat de França
	1854 –
Conservador Departament d'Antiguitats Egípcies del Museu del Louvre
	1849 – 1854
Senador del Segon Imperi
Activitat
Ocupació	catedràtic, egiptòleg, arqueòleg, conservador
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1860–1872)
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1853–1872); Acadèmia de les Ciències de Torí (1851–); Académie Celtique ; Œuvre d'Orient (en)
Família
Família	House of Rougé (en)
Fills	Robert de Rougé (en) , Alexis-Hervé-Jacques de Rougé (en)
Germans	Adolphe de Rougé
	Premis Comandant de la Legió d'Honor ;

Fou fill de Augustin Charles Camille de Rougé, cinquè comte de Rougé, comte de Plessis-Bellière, marquès de Fay, i d'Adélaïde Charlotte Colombe de La Porte de Riantz (1790 ✝ 1852).

Fou membre de l'orde la Légion d'honneur, membre de l'Institut de France, membre de l'Académie des sciences i membre de l'Académie des inscriptions (1853), conservador del museu egipci del museu del Louvre (1849), conseller d'Estat (1854) i professor d'arqueologia egípcia al Collège de France (1864). És autor de diversos llibres sobre Egipte i la seva història.

El vescomte de Rougé fou el darrer senador del Segon Imperi nomenat per l'emperador Napoleó III abans de la derrota de Sedan, que n'impedí la promulgació.

Els busts del vescomte Emmanuel es troben exposats al Louvre i al Museu d'Antiguitats Egípcies al Caire.

Descendència modifica

Es va casar el 8 de juny del 1833 amb Valentine de Ganay. D'aquesta unió en naixerien:

casat el 15 de maig de 1869 amb Marthe Hutteau d'Origny (1845 ✝ 1900), unió de la qual en naixerien:

Henri de Rougé^[2] (2 de maig de 1874 ✝ ? 8 de desembre de 1915 - Meaux), capità a 7è regiment de cuirassers de la Primera Guerra Mundial a Lyon, sense matrimoni ni descendència,

«L'ànec dels jeroglífics és una bèstia singularment verinosa. Un cop t'ha mossegat, ho pagues tota la vida !»^[3]

Mémoire sur l'inscription du tombeau d'Ahmès, chef des nautoniers (1851)
Le Poème de Pentaour (1861)
Rituel funéraire des anciens égyptiens (1861-1863)
Recherches sur les monuments qu'on peut attribuer aux six premières dynasties de Manéthon (1865)
Chrestomathie égyptienne, ou Choix de textes égyptiens transcrits, traduits et accompagnés d'un commentaire perpétuel et précédés d'un abrégé grammatical (1867-1876)
Inscriptions hiéroglyphiques copiées en Égypte pendant la mission scientifique de M. le Vte Emmanuel de Rougé, publiées par M. le Vte Jacques de Rougé (4 volumes, 1877-1879)
Œuvres diverses (6 volumes, 1907-1918) Texte en ligne 1 3 5 6

↑ Citat a "La noblesse française au champ d'honneur. 1914-1915-1916" amb data 27 de maig 1915. Ferit en combat en aquella data. (L.B. de Rougé)
↑ Citat a "La noblesse française au champ d'honneur. 1914-1915-1916" amb data 8 de desembre de 1915. Cal verificar: ferit o mort per França en aquesta data... (L.B. de Rougé)
↑ Web oficial de Précigné (francès)

Biografia

Naixement	11 abril 1811 París
Mort	27 desembre 1872 (61 anys) château de Bois Dauphin (França) ^(fr)


Conseller d'Estat de França


1854 –
Conservador Departament d'Antiguitats Egípcies del Museu del Louvre
1849 – 1854
Senador del Segon Imperi





Activitat
Ocupació	catedràtic, egiptòleg, arqueòleg, conservador
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1860–1872)
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1853–1872) Acadèmia de les Ciències de Torí (1851–) Académie Celtique Œuvre d'Orient ^(en)
Família
Família	House of Rougé ^(en)
Fills	Robert de Rougé ^(en) , Alexis-Hervé-Jacques de Rougé ^(en)
Germans	Adolphe de Rougé
Premis Comandant de la Legió d'Honor