Jaume Cussó i Maurell
Jaume Cussó i Maurell fou un empresari català. El 1898 va fundar la fàbrica de pianos Ortiz & Cussó, que des del 1904 s'anomenà Cussó Sociedad Franco-Hispano-Americana. Els seus pianos van guanyar alguns premis a l'Exposició Universal de Milà de 1906 i a l'Exposició Universal de Brusel·less de 1910, i foren utilitzats per compositors i autors com Enric Granados o Arthur Rubinstein.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  |
| Mort | segle XX |
| President de Foment del Treball Nacional | |
| 1918 – 1922 | |
| President Banco Hispano-Africano | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
En el primer quart del segle XX fou president del Banco Hispano-Africano. Durant la primera guerra mundial fou acusat d'estar a sou dels empresaris de l'Imperi Alemany i d'acceptar suborns d'aquests quan era cap del Consell d'Economia Nacional. A més, el 1916 fou enviat com a vocal de Foment del Treball Nacional a Melilla, Ceuta i Tetuan per estudiar possibilitats comercials i colonitzadores.[2]
Fou president de Foment del Treball Nacional de febrer del 1918 a febrer del 1922 i pertanyia al sector més favorable a un enfrontament obert amb la CNT. És l'únic president de Foment que no té retrat en la seu de Foment del Treball.[3] El 1922 el rei Alfons XII d'Espanya li va concedir el títol el títol de vescomte de Cussó.[4]
Referències modifica
- ↑ [1]-Los-pianos-de-Granados Los pianos de Granados] a mundoclasico.com
- ↑ Maria Dolors Garcia i Ramon i Perla Zusman: Una mirada catalana a l'Àfrica: viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX, p. 71.
- ↑ Foment del Treball, història d'un poder fàctic
- ↑ Revista Hidalguia, número 264. Año 1997, p. 727.
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep de Caralt i Sala |
President de Foment del Treball Nacional 1918-1922 |
Succeït per: Domènec Sert i Badia |