Luigi Federico Menabrea
Luigi Federico Menabrea (Chambèri, 4 de setembre de 1809 - Saint-Cassin, 25 de maig de 1896) fou un estadista, militar i científic italià que va ser el setè Primer Ministre del Regne d'Itàlia.
.jpg)
Biografia modifica
Menabrea va néixer a Chambèry (Savoia), aleshores part del Regne de Sardenya-Piemont. Va estudiar enginyeria i arquitectura a la universitat de Torí, on va tenir de professor Giorgio Bidone. Fa la seva formació militar al fort de Bard i els anys següents viatja a París (1840), Magúncia (1851), Anglaterra (1851) i Bèlgica (1854), per estudiar les fortificacions militars.[1] Mentre és a Itàlia fa projectes per la defensa d'Alessandria i projecta unes cavallerisses militars i un hospital a Torí.
El 1852, amb el grau de coronel, és membre del Consell d'Artilleria del regne. El 1859, amb el grau de general, projecta la defensa de Torí. El 1860, amb el grau de tinent general, esdevé comandant superior d'artilleria i professor a la universitat de Torí.[2]
A partir de 1864, com a membre de la Comissió General per la Defensa de l'Estat, porta a terme una classificació general de les fortificacions italianes i n'estableix el seu desenvolupament.[3] De 1867 a 1869, és primer ministre del regne, ministre d'afers estrangers i ajudant de camp de sa majestat.[4]
En dimitir de primer ministres en perdre la majoria parlamentària, el seu successor, Giovanni Lanza, el va enviar d'ambaixador a Londres. El 1875 va ser nomenat comte de Valdora i el 1888 va passar a ser ambaixador a París. El 1892 es va retirar de la vida pública i se'n va anar a viure a la seva terra natal, Chambèry, on va morir uns anys més tard.
Abans de morir, va escriure unes memòries, en part en francès i en part en italià, que no van ser editades fins al 1971.
La seva obra científica es va desenvolupar en el càlcul de pressions i tensions dels sistemes elàstics,[5] àmbit en què existeix un contestat teorema que porta el seu nom.[6]
Però, potser, la seva obra més coneguda, i que passa per ser el primer article científic de la història de la informàtica, és un llarg article en francès titulat Notions sur la machine analytique de M. Charles Babbage (1842), que va ser traduït a l'anglès per Ada Lovelace, ampliant-lo considerablement: Sketch of the analytical engine invented by Charles Babbage, Esq.[7]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe «A historical perspective of Menabrea’s theorem in elasticity» (en (anglès)). Meccanica, Vol. 45, Num. 2, 2010, pàg. 199-212. DOI: 10.1007/s11012-009-9237-8. ISSN: 0025-6455.
- Fara, Amelio. Luigi Federico Menabrea (1809-1896). Scienza, ingegneria e architettura militare dal regno di Sardegna al regno d'Italia (en (italià)). Olschki, 2011. ISBN 978-88-222-6070-3.
- Fara, Amelio «Luigi Federico Menabrea e la difesa dello Stato Unitario 1864-1873. Oganizzazione del territorio e archittetura militare.» (en (italià)). Città e Storia, Vol. IV, 2009, pàg. 319-349. ISSN: 1828-6364.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Federico Menabrea |
- Memòries Abans de morir, va escriure unes en part en francès i en part en italià, que no van ser editades fins al 1971.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Federico Menabrea» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Boley, Bruno A. «Menabrea, Luigi Federico». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 novembre 2016].
- Rechenmann, François. «Le premier article scientifique de l'histoire de l'informatique ?». Interstices, 2012. [Consulta: 11 novembre 2016].