Un micromamífer és un mamífer de talla petita. Es tracta d'un terme gairebé col·loquial, sense valor taxonòmic, però molt utilitzat en les publicacions científiques per indicar els ordres de mamífers –i, per extensió, els individus o espècies que hi pertanyen– en els que la majoria de les espècies que els formen són de mida reduïda. No s'inclouen les espècies petites o exemplars infantils d'altres grups de mamífers en els que, en general, els seus individus són de mida més gran (carnívors, primats, etc.).

Apodemus flavicollis, un micromamífer.

Se solen incloure sota aquesta denominació els insectívors, quiròpters, rosegadors i lagomorfs, encara que algunes espècies de rosegadors siguin de mida gran (com el capibara o el castor). A Amèrica del Sud s'inclou també els tàxons pertanyents a la subclasse metateris.

En el registre fòssil és freqüent trobar jaciments en els que els únics tàxons representats són de mamífers de petita mida (micromamífers), a causa, principalment, de les especials condicions d'acumulació de restes (tafonomia), per exemple per l'activitat d'aus de presa (egagròpiles). Els paleomastòlegs també tendeixen a especialitzar-se (i en conseqüència les publicacions que produeixen) en funció de la mida dels objectes d'estudi (macro- o micromamífers), car les tècniques de prospecció/mostratge, extracció i preparació són molt diferents.

Els micromamífers fòssils, en conjunt, tenen una gran importància per la bioestratigrafia de les conques sedimentàries continentals del Terciari i com indicador paleoclimàtics.

Bibliografia modifica

  • Delany, M.J. (1981[1974]). Ecología de los micromamíferos. Ediciones Omega, S.A. 72 págs ISBN 978-84-282-0642-6
  • Sesé, C. (2006). «Los roedores y lagomorfos del Neógeno de España». Estudios Geológicos, 62(1): 429-480