Neotocita

La neotocita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom al segle xix, del grec νεοτοκοζ, que significa "d'origen recent", ja que es tracta d'un producte d'alteració.

Neotocita
Neotocita fosca amb cuprita brillant
Fórmula química	(Mn,Fe,Mg)SiO₃·H₂O
Epònim	neos- (en) i naixement
Localitat tipus	Mina Erik Ers, Torsåker, Hofors, Comtat de Gävleborg, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.26
Dana	71.1.5.4
Heys	14.18.37
Propietats
Sistema cristal·lí	amorf
Color	negre, marró fosc a verd oliva fosc
Duresa	3 a 4
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	nα = 1,500 a 1,650
Birefringència	δ = 1,500
Impureses comunes	Al, Mg, Ca, Na, K, C
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1848
Símbol	Neo
Referències

Característiques

La neotocita és un silicat de fórmula química (Mn,Fe,Mg)SiO₃·H₂O. És un mineral amorf o poc cristal·lí. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la neotocita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a la mina Erik Ers, a Torsåker, Hofors, al Comtat de Gävleborg, a Suècia. Ha estat descrita a tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana únicament ha estat trobada a la mina Serrana, a El Molar (Priorat, Tarragona).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neotocita