Al·luaudita
L'al·luaudita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de l'al·luaudita. Va ser descoberta l'any 1848 al municipi de Skellefteå (Suècia), sent nomenada així en honor de François Alluaud, ceramista francès.[2]
 Al·luaudita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na, Ca)(Mn, Mg, Fe2+)(Fe3+,Mn2+)₂(PO₄)₃ |
| Epònim | François Alluaud |
| Localitat tipus | Varuträsk, Skellefteå, Västerbotten, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.06 |
| Dana | 38.2.3.6 |
| Heys | 19.12.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls en plaques o fibrosos, o bé granular massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 11,03Å; b = 12,53Å; c = 6,4Å; β = 97,57° |
| Color | groc-marró, verd gris, superficialment negre verdós |
| Macles | polisintètiques |
| Exfoliació | bona |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Color de la ratlla | groga bruna |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,45 a 3,58 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,782 nβ = 1,802 nγ = 1,835 |
| Birefringència | δ = 0,053 |
| Pleocroisme | no pleocròica |
| Angle 2V | mesurat: 50° a 90°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r > v moderada |
| Solubilitat | en àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1979 s.p. |
| Any d'aprovació | 1848 |
| Símbol | Ald |
| Referències | [1] |
Característiques químiques modifica
És un fosfat anhidre de sodi, calci, magnesi, ferro i manganès, sense anions addicionals.[3] A la intempèrie s'altera transformant-se en heterosita i purpurita.
Forma una sèrie de solució sòlida amb la ferroal·luaudita (NaFe2+(Fe3+)₂(PO₄)₃), en la qual la substitució gradual del magnesi i manganès per més ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.
Formació i jaciments modifica
Es forma com un producte de l'alteració dels minerals varulita i arrojadita-(KFe). Molt comú en roques pegmatites de tipus granit, on es forma per metasomatisme sòdic de litiofilites-trifilites, purpurita o ferrisicklerita. També es forma en nòduls fosfàtics en lutites.
Sol trobar-se associat a altres minerals com trifilita, arrojadita, satterlyita, wicksita, wolfeíta o pirita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà),[4] així com al camp de pegmatites de Cotlliure, al Rosselló.[5]
Referències modifica
- ↑ «Alluaudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2016].
- ↑ Damour, A. «Sur un nouveau phosphate de fer, de manganèse et de soude, l´alluaudite, trouvé dans le département de la Haute-Vienne» (en francès). Annales des Mines, 13, 1848, pàg. 341-350.
- ↑ Moore, P.B. «Alluaudites, wyllieites, arrojadites: crystal chemistry and nomenclature» (en anglès). Mineralogical Magazine, 43, 1979, pàg. 227-235.
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Ed. Museu Mollfulleda de Mineralogia - Grup Mineralògic Català, 2005 [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association Française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 17 novembre 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·luaudita |