José de Posada Herrera

José Posada Herrera (Posada de Llanes, Llanes, Astúries, 31 de març de 1814 - 7 de setembre de 1885) fou un jurista i polític espanyol.

José de Posada Herrera

José Posada Herrera retratat per Ignacio Suárez Llanos.
Biografia
Naixement	31 març 1814 Llanes (província d'Astúries)
Mort	7 setembre 1885 (71 anys) Llanes (província d'Astúries)
Ministre de Governació
14 de maig de 1858 – 17 de gener de 1863
← Ventura Díaz Astillero de los Ríos Antonio Aguilar y Correa →
21 de juny de 1865 – 10 de juliol de 1866
← Luis González Bravo Luis González Bravo →
President del Govern
13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884
← Nicolás Salmerón y Alonso Adelardo López de Ayala →
President del Congrés dels Diputats
15 de febrer de 1876 – 28 de gener de 1878
← Práxedes Mateo Sagasta Antonio Cánovas del Castillo →
20 de setembre de 1881 – 26 de juliol de 1883
← Francisco de Borja Queipo de Llano Práxedes Mateo Sagasta →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista
Partit	Izquierda Dinástica
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 1868 – Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 3 gener 1866 – 30 desembre 1866 Circumscripció electoral: districte electoral de Cartagena Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 30 desembre 1864 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: districte electoral de Cartagena Senador al Senat espanyol

Biografia

Va estudiar Dret i Economia i en va ser professor a la Universitat d'Oviedo el 1838. Fou catedràtic de l'Escola especial d'Administració el 1843, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1857), de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1864) i president de l'Ateneo de Madrid.

A partir de l'any 1839 inicia una intensa activitat política que el convertí en testimoni i protagonista excepcional de la seva agitada època. Durant el període comprès entre 1839-1841 va ser diputat pel Partit Progressista i a partir de 1842 va ingressar a les files del Partit Moderat, combatent amb duresa al seu antic company Salustiano de Olózaga Almandoz i va col·laborar amb la caiguda de Baldomero Espartero i de la Regència, destacant no obstant això per la seva independència com a parlamentari. Va intervenir en la redacció de les Constitucions de 1869 i 1876, arribant a ser triat per unanimitat President del Congrés dels Diputats (1876). Va ocupar altres importants càrrecs polítics com a membre del Consell Reial, President del Consell d'Estat (1881), ambaixador davant la Santa Seu a Roma (1868), ministre de Governació en 1858 i 1865 -en governs presidits per Francisco Javier de Istúriz i Leopoldo O'Donnell- i President del Consell de Ministres en 1883 –ara pertanyent a Izquierda Dinástica-.

Quan era ministre de la Governació va ser anomenat "el gran elector", donada la falta d'escrúpols i habilitat perquè en les eleccions es mantingués el control governamental del resultat, donant-li la victòria.

Obra jurídica

Dins de la seva obra com a jurista cal destacar els quatre volums de Lecciones de Administración (1843) reeditats els tres primers per l'Institut Nacional d'Administració Pública el 1978 i el quart -que es creia perdut– dedicat a la Beneficienca Pública, pel Servei de Publicacions de la Universitat d'Oviedo el 1995, gràcies a la investigació que en els últims anys ha realitzat Francisco Sosa Wagner – catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Lleó - sobre aquest autor, a qui considera el pare del Dret Públic a Espanya i sobre qui ha escrit dues recents obres: Posada Herrera, actor y testigo del siglo XIX (1995) i La construcción del Estado y del Derecho Administrativo: ideario jurídico-político de Posada Herrera (2001).

La investigació sobre aquest autor, especialment la seva actuació parlamentària i política, és de gran actualitat, trobant-se inèdit i pendent de publicació per altres investigadors, part del seu arxiu particular, que conté nombrosos documents i correspondència de contingut polític i jurídic.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Posada Herrera

Enllaços externs

• Els governs del regne d'Espanya 1833 - 1868
• Relación histórica de Presidentes del Consejo de Ministros y del Gobierno. Presidencia del Gobierno de España.

José de Posada Herrera
Càrrec de govern
Precedit per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Govern)	President del Govern (Llista de Presidents del Consell de Ministres) (1883-1883)	Succeït per: Antonio Cánovas del Castillo (President del Govern)
Càrrec de govern
Precedit per: Ventura Díaz Astillero de los Ríos (Ministre del govern)	Ministre de Governació (1858-1863)	Succeït per: Antonio Aguilar y Correa (Ministre del govern)
Precedit per: Luis González Bravo (Ministre del govern)	Ministre de Governació (1865-1866)	Succeït per: Luis González Bravo (Ministre del govern)
Precedit per: Nicolás Salmerón y Alonso (President del Congrés)	President del Congrés dels Diputats d'Espanya (1876-1878)	Succeït per: Adelardo López de Ayala (President del Congrés)
Precedit per: Francisco de Borja Queipo de Llano (President del Congrés)	President del Congrés dels Diputats d'Espanya (1881-1883)	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta (President del Congrés)

Premis i fites
Precedit per: -	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 30 1857-1885	Succeït per: Eduardo de Hinojosa y Naveros
Precedit per: Salustiano de Olózaga Almandoz	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1864-1865	Succeït per: Cándido Nocedal